Megaclite (satèl·lit)
Megaclite (Júpiter XIX) és el nom d'un satèl·lit natural menor de Júpiter. Va ser descobert per un equip d'astrònoms de la universitat de Hawaii conduïts per Scott S. Sheppard l'any 2001 i que va ser anomenat, inicialment, S/2000 J 8.[2][3][4]
.svg){kind=small} Megaclite | |
|---|---|
 | |
| Designació provisional | S/2000 J 8  |
| Tipus | satèl·lit de Júpiter i satèl·lit irregular |
| Descobert per | Scott S. Sheppard David C. Jewitt Yanga R. Fernández |
| Data de descobriment | 25 novembre 2000 |
| Epònim | Megaclite (en)  |
| Cos pare | Júpiter |
| Dades orbitals | |
| Semieix major a | 24.687.260 km |
| Excentricitat e | 0,421 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Magnitud aparent (V) | 21,7 |
| Massa | 210 Pg[1] |
| Albedo | 0,04 |
Va rebre el nom definitiu l'octubre de 2002 de Megaclite, amant de Zeus segons la mitologia grega.[5][6][7]
Megaclite té prop de 5,4 kilòmetres de diàmetre i es mou en òrbita al voltant de Júpiter en una mitjana de 23.806.000 kilòmetres.[8]
Pertany al grup de Pasífae, entre les llunes retrògrades irregulars que es mouen en òrbita al voltant de Júpiter en les distàncies que s'estenen entre 22,8 i 24,1 Gm, i amb inclinacions d'entre 144,5° i 158,3°.[9]
Referències
modifica- ↑ URL de la referència: https://ssd.jpl.nasa.gov/?sat_phys_par. Data de consulta: 5 setembre 2020.
- ↑ IAUC 7555: Satellites of Jupiter Arxivat 2002-09-16 a Wayback Machine. 2001 January 5 (discovery)
- ↑ MPEC 2001-A29: S/2000 J 7, S/2000 J 8, S/2000 J 9, S/2000 J 10, S/2000 J 11 2001 January 15 (discovery and ephemeris)
- ↑ MPEC 2001-T59: S/2000 J 8, S/2000 J 9, S/2000 J 10 2001 October 15 (revised ephemeris)
- ↑ IAUC 7998: Satellites of Jupiter 2002 October 22 (naming the moon "Magaclite")
- ↑ IAUC 8023: Satellites of Jupiter 2002 November 29 (correcting the name)
- ↑ «Planet and Satellite Names and Discoverers». USGS Astrogeology Research Program - Gazetteer of Planetary Nomenclature. [Consulta: 8 gener 2008].
- ↑ «Planetary Satellite Physical Parameters - Jovian System». Jet Propulsion Laboratory. [Consulta: 8 gener 2008].
- ↑ Cambridge University Press. Jupiter's outer satellites and Trojans. 1, 2004, p. 263-280. ISBN 0-521-81808-7.