Obre el menú principal

Menno Simons (1496 - 31 de gener del 1561) fou un líder religiós anabaptista dels Països Baixos. Simons fou contemporani dels reformadors protestants i els seus seguidors foren coneguts com mennnonites

Infotaula de personaMenno Simons
Meno simonis.jpg
Biografia
Naixement 1496
Witmarsum Tradueix
Mort 31 gener 1561 (64/65 anys)
Bad Oldesloe Tradueix
Religió Anabaptisme
Activitat
Ocupació Teòleg, sacerdot i clergue
Modifica les dades a Wikidata

BiografiaModifica

Nasqué en una família a Wytmarsum, província de Frísia (Sacre Imperi Romanogermànic, avui dia Països Baixos). Fou destinat pels seus pares al sacerdoci catòlic. Fou ordenat sacerdot el 1524. Essent capellà de la seva vila natal se separà de l'Església Catòlica el 1536 per unir-se als anabaptistes pacifistes, després d'estudiar detingudament la Bíblia i viure un procés d'allunyament dels dogmes catòlics.

El 1537 fou ordenat a Groninga com a bisbe anabaptista. La seva tasca tingué èxit, de manera que un edicte de l'emperador Carles V oferí una recompensa de 100 monedes d'or pel seu cap i indult per qualsevol delicte comès per qui aconseguís lliurar-lo.

El 1543 fou enviat al nord-oest d'Alemanya, on es dedicà els divuit últims anys de la seva vida a construir esglésies, alhora que prosseguia la seva tasca a Frísia.

Estigué a Colònia, Holstein, Prússia i a altres llocs, sempre organitzant i predicant, assetjat pels perseguidors. Tot i que se sap que estava casat amb Geerdruydt i tingué almenys un fill i dues filles, les condicions de clandestinitat impediren registrar més detalls de la seva vida familiar.

Fou notòria la seva preocupació per la divulgació escrita dels punts de vista anabaptistes en les diferents llengües de la regió on treballava, per la qual cosa, amb un impressor identificat només com B.L., establí una impremta a Lübeck, que degué traslladar a Holstein, i després, el 1554, al refugi anabaptista a Wüstenfelde, on morí el 1561 i fou sepultat al seu jardí.

ObresModifica

  • Prova clara i senzilla de la blasfèmia de Joan de Leiden (1535)
  • La Resurrecció Espiritual (1536)
  • El nou naixement (1537)
  • Comentaris al salm 25 (1538)
  • Fonament i simple instrucció de la doctrina salvadora de Nostre Senyor Jesucrist (1539)
  • Explicació del Baptisme Cristià a l'aigua, des de la Paraula de Déu (1539)
  • De la vertadera fe cristiana (1541)
  • Confessió del Déu Trinus (1550)
  • Confessió fonamental i clara dels cristians pobres i afligits (1550)
  • Humil súplica a tots els magistrats (1552)
  • La Creu de Crist
  • Rèplica a Gellius Faber (1552)
  • Breu apologia dels cristians menyspreats i exiliats estrangers (1552)
  • Clara i incontrovertible confessió i demostració a Joan a'Lasco (1554)
  • Resposta clara i aguda a la doctrina anticristiana. A Micron (1556)
  • La vertadera fe cristiana (1556)
  • Deures envers els nens (1557)
  • L'Excomunió (1558)

BibliografiaModifica