El mesó D és la partícula més lleugera que conté quarks c o quark encant.[1][2] Sovint s'estudien per investigar les interaccions febles. Abans del 1986, els mesons D que també contenen un quark s o quark estrany (Ds) s'anomenaven "mesons F".

Infotaula de partículaMesó D
Classificaciómesó, bosó i hadró Modifica el valor a Wikidata
Isoespín0,5 Modifica el valor a Wikidata

Introducció

modifica

Els mesons D van ser descoberts el 1976 al detector Mark I a l'accelerador linear de Stanford (en anglès, Stanford Linear Accelerator, SLAC), un laboratori de la Universitat de Stanford.

Com els mesons D són els mesons més lleugers que contenen un quark c (o el seu antiquark), quan decauen han de canviar aquest quark per un altre quark d'una altra família. Aquest decaïment involucra un canvi en el nombre quàntic de l'estranyesa i, per tant, només es pot produir mitjançant la interacció feble. En aquestes desintegracions, el quark encant generalment canvia a un quark estrany mitjançant l'intercanvi d'una partícula W i com a resultat, els mesons D decauen preferentment en un Kaó o en un pió.[2]

Llistat de mesons D

modifica
Mesons D
Nom de la partícula Símbol de la partícula Símbol de la antipartícula Quarks de valència[3] Massa en repòs (MeV/c²) I JPC S C B' Vida mitjana (s) Modes de decaïment més freqüents (> 5 %)
Mesó D [4]        1.869,62±0,20 1/2 0 0 +1 0 (1,040±0,007)×10−12 Modes de decaïment de  
Mesó D [5]        1.864,84±0,17 1/2 0 0 +1 0 (4,101±0,015)×10−13 Modes de decaïment de  
Mesó D estrany [6]        1.968,47±0,33 0 0 +1 +1 0 (5,00±0,07)×10−13 Modes de decaïment de  
Mesó D excitat [7]  (2010)  (2010)    2.010,27±0,17 1/2 1 0 +1 0 (6,9±1,9)×10−21[a]   +  
  +  
Mesó D excitat [8]  (2007)  (2007)    2.006,97±0,19 1/2 1 0 +1 0 >3,1×10−22[a]   +  
  +  

[a] ^ El grup PDG reporta les amplades de les ressonàncies (Γ). Aquí se’n mostra la seva conversió τ = ħ/Γ.

Exemples de decaïment

modifica
 
 
 
 
 
 


 
 


 

Referències

modifica