Michelangelo Abbado

Michelangelo Abbado (Alba (Piemont), 22 de setembre de 1900 - Gardone Riviera, Llombardia, 24 de setembre de 1978) fou un director d'orquestra i violinista italià. Amb la seva esposa, Maria Carmela Savagnone va tenir quatre fills, Marcello (1926), Luciana (1929-2012) i Claudio (1933-2014), també dedicats a la música, a més de Gabriele (1934), el menor, arquitecte de professió.

Infotaula de personaMichelangelo Abbado
Michelangelo Abbado.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 setembre 1900 Modifica el valor a Wikidata
Alba (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort24 setembre 1979 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Gardone Riviera (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatItàlia Itàlia
Activitat
OcupacióViolinista, compositor i pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
AlumnesClaudio Abbado Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Grup de músicaOrquestra de corda de Milà
Família
FillsMarcello Abbado
Claudio Abbado Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 3cf56cf9-fec4-45b0-9c23-baaf9c19a3f8 Modifica el valor a Wikidata

Realitzà els estudis musicals al Conservatori de Milà, diplomant-se amb Enrico Polo en violí (1917) i Giacomo Orefice (1865-1922) en composició (1922). El 1919 havia iniciat una intensa activitat artística que el portà a formar part d'importants grups com el quartet Abbado-Malipiero (primer violí), el trio Vidusso-Abbado, Crepax i, per fi, el 1914 era director d'orquestra de corda de Milà, primer grup d'aquest gènere sorgit a Itàlia. Ensenyà en els conservatoris de Palerm, Parma i Milà (1925-1970), com a successor del seu mestre. En aquell últim conservatori entre altres alumnes tingué a Gino Marinuzzi (fill) (1920-1986).[1]

El 1964 comprovà experimentalment la existència dels harmonics inferiors mitjançant el violí i altres instruments, aportant així una nova explicació del tercer so i dels altres sons acompanyants.

BibliografiaModifica

  1. Edita SARPE, Gran Enciclopedia de la Música Clásica, vol. II, pàg. 787. (ISBN 84-7291-226-4)