Michele Cipolla
Michele Cipolla (Palerm, 28 d'octubre de 1880 - Palerm, 7 de setembre de 1947) va ser un matemàtic italià.
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 28 octubre 1880 Palerm (Sicília) |
| Mort | 7 setembre 1947 (66 anys) Palerm (Sicília) |
| Dades personals | |
| Formació | Scuola Normale Superiore. Classe di Scienze (en)  - cap valor (1898–1899)Universitat de Palerm |
| Tesi acadèmica | La determinazione assintotica dell'n imo numero primo (1902 ) |
| Director de tesi | Gabriele Torelli |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Corleone Palerm Catània |
| Ocupació | matemàtic, professor d'universitat |
| Ocupador | Universitat de Palerm (1923–1947) Universitat de Catània (1911–1923) Liceo Scientifico Don Colletto (1904–1911) |
| Membre de | |
| Professors | Francesco Gerbaldi |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Pares | Luigi Cipolla i Rosalia Moncada |
Vida i Obra modifica
Cipolla va començar els seus estudis de matemàtiques a la Scuola Normale Superiore de Pisa sota la guia de Luigi Bianchi. Després de dos anys a Pisa, va retornar a la universitat de Palerm en la qual va obtenir el doctorat el 1902 sota la direcció de Gabriele Torelli. A partir de 1904 va ser professor de secundària del Regio Ginnasio Guido Baccelli de Corleone fins al 1911.[1]
El 1911 va ser nomenat professor de la universitat de Catània on va coincidir amb Gaetano Scorza i amb qui va crear una escola matemàtica d'orientació algebraica[2] i va dirigir la revista Esercitazioni Matematiche.[3] El 1923 es va traslladar a la universitat de Palerm on va treballar la resta de la seva vida. Al començament de la seva estança a Palerm, va col·laborar amb la comissió central del llibre de text per millorar els texts de matemàtiques per a estudiants de secundària.[4]
Cipolla va ser un dels més destacats algebristes italians: els seus treballs s'estenen als camps de la teoria de nombres, teoria de grups finits, anàlisi matemàtica i fonaments i pedagogia de la matemàtica.[5] Cipolla és especialment recordat per l'algorisme que porta el seu nom (1907) i que permet trobar arrels quadrades mòdul p.[6]
Referències modifica
- ↑ Scimone i Spagnolo, 1998, p. 37 i ss.
- ↑ Scimone, 1989, p. 179.
- ↑ Maugeri, 1994, p. 176.
- ↑ Luciano i Campana, 2014, p. 257-258.
- ↑ Martini, 2004, p. 303.
- ↑ Lozano-Robledo, 2019, p. 296.
Bibliografia modifica
- Lozano-Robledo, Álvaro. Number Theory and Geometry: An Introduction to Arithmetic Geometry (en anglès). American Mathematical Society, 2019. ISBN 978-1-4704-5016-8.
- Luciano, Erika; Campana, Giacomo. «Fascismo e insegnamento della matematica nella scuola elementare e magistrale». A: F. Ferrara, L. Giacardi, M. Mosca (eds.). Conferenze e Seminari 2013-2014 (en italià). Kim Williams Books, 2014, p. 255-270. ISBN 9788888479330.
- Martini, Laura «Algebraic research schools in Italy at the turn of the twentieth century: the cases of Rome, Palermo, and Pisa» (en anglès). Historia Mathematica, Vol. 31, Num. 3, 2004, pàg. 296-309. DOI: 10.1016/j.hm.2003.09.004. ISSN: 0315-0860.
- Maugeri, Antonino «Dal Seminario Matematico al Dipartamento» (en italià). Le Matematiche, Vol. 49, Num. 1, 1994, pàg. 175-183. ISSN: 0373-3505.
- Scimone, Aldo «Il Circolo Matematico di Catania» (en italià). Bolletino di Storia delle Scienze Matematiche, Vol. 9, Num. 2, 1989, pàg. 171-191. ISSN: 0392-4432.
- Scimone, Aldo; Spagnolo, Filippo. «Atti del Convegno dell'AICM». A: Michele Cipolla (1880 - 1947): la figura e l'opera (en italià). AICM-GRIM, 1998.
- Zappa, Guido; Zacher, Giovannia «Michele Cipolla - OPERE» (en italià). Supplemento ai Rendiconti del Circolo Matematico di Palermo, Vol. 47, 1997. Arxivat de l'original el 2022-03-03. ISSN: 0009-725X [Consulta: 15 març 2020].
Enllaços externs modifica
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Michele Cipolla» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- Rossi, Francesco Saverio. «CIPOLLA, Michele». Dizionario Biografico degli Italiani, 1981. [Consulta: 14 març 2020]. (italià)