Michele Ruggieri

Michele Ruggieri (Spinazzola, 1543 - Salern, 1607) fou un jesuïta italià, lingüista, missioner a la Xina durant el regnat de l'emperador Wanli de la dinastia MIng. Considerat com el primer sinòleg europeu.

Infotaula de personaMichele Ruggieri
Biografia
Naixement28 octubre 1543 Modifica el valor a Wikidata
Spinazzola (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 maig 1607 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Salern (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Nàpols Frederic II Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióLingüista, escriptor i missioner Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósCompanyia de Jesús Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Michele Ruggieri, també conegut com a Pompilio Ruggeri, o Michele Ruggiero va néixer el 28 d’octubre de 1542 a Spinazzola (Bari,Regne de Nàpols) fill de Ludovico i Giulia Fanella.[1]

Abans d’entrar a la Companyia de Jesús es va doctorar en Dret Civil a Nàpols i va treballar com a funcionari del govern espanyol, durant el regnat de Felip II.[2]

 
Diccionari portuguès - xinès, escrit per Ricci i Ruggieri (1583-1588)

El 28 d’octubre de 1572 va ingressar a la Companya de Jesús, on va estudiar filosofia i teologia , lògica i matemàtiques. Va professar els vots el 18 d’octubre de 1573.[1]

Va morir a Salerno- Campagna (Regne de Sicília) l'11 de maig de 1607.[1]

Missioner a la XinaModifica

El 24 de març de 1578 va embarcar en el vaixell "Sant Louis" , on també i viatjava Matteo Ricci, cap a Goa a  l´Índia. En els altres dos vaixells de l'expedició, entre altres religiosos hi anaven els jesuïtes italians Francesco Pasio i Rodolfo Aqcuaviva (nebot de Claudio Acquaviva) i el portuguès Duarte de Sande.[1]

Va passar uns mesos a la costa de Malabar i posteriorment per ordre del Visitador dels jesuïtes , Alessandro Valignano,va anar cap a Macau, punt de partida per entrar a la Xina,on hi va  arribar el 20 de juliol de 1579.[3]

A la Xina va utilitzar el nom de Luo Mingjian[1] i el nom de tipus "honorific" o "hao" de Fuchu.[4]

A Macau va estudiar xinès - els jesuïtes consideraven que l'aprenentatge de la llengua xinesa era indispensable per poder portar a terme els seus objectius d’evangelització - amb moltes dificultats per manca de professors amb coneixements de llengües occidentals.

Dificultats per l'actuació missioneraModifica

Malgrat que Ruggieri gràcies als seus coneixements del xinès va ser molt admirat pels lletrats i funcionaris xinesos, només va obtenir un permís limitat per estar-se a la Xina i amb moltes complicacions per obtenir una residència fixa.

El 1582 amb Francesco Pasio van instal·lar-se a Zhejiang, província de Guangzhou, per ampliar la missió fora de Macau, però degut a la destitució del governador provincial Chen Rui, van ser obligats a tornar a Macau. Pasio va ser enviat cap el Japó i Ruggieri va unir-se amb Ricci , fins que l'agost de 1583, el nou prefecte, Wang Pan els va autoritzar a tornar a Zhejiang.[4]

La missió dels jesuïtes també va tenir importants problemes de finançament, amb la recerca continua de fons, des dels ajuts de comerciants portuguesos (Ruggieri els hi feia de traductor), ajut de la Corona Espanyola o la participació en els beneficis del comerç entre Macau i Canton, via molt criticada per altres membres de l'ordre, però que tenia el vist-i-plau del Papa Gregori XIII i del cap dels jesuïtes el general Acquaviva.[1]

El mètode Valignano- RicciModifica

Ruggieri i Ricci van practicar els criteris d'actuació que el seu mestre Alessandro Valignano, al Japó li va permetre ampliar una comunitat cristiana que ja era molt significativa. Aquests criteris var ser adoptats en un model que s'ha denominat com a "Mètode Valignano-Ricci" i que de forma simplificada es pot resumir en quatre eixos:[5]

  1. Adaptació a les maneres de fer locals
  2. Centrar l'actuació en les elits locals i nacionals
  3. Evangelització indirecta mitjançant la introducció de la ciència i la tecnològia occidentals
  4. Obertura als valors xinesos

Retorn a EuropaModifica

Alessandro Valignano va considerar que per millorar les condicions de l'activitat missionera a la Xina calia actuar de forma important sobre el mateix emperador. Per assolir l'objectiu va ordenar a Ruggieri que anés a Roma per sol·licitar al Papa la creació i enviament d'una ambaixada a la Cort de l'emperador Wanli.

El 20 de novembre de 1588 Ruggieri va sortir de Macau camí de Roma, on va arribar el 25 de gener de 1589, per posar en marxa l'acció diplomàtica. El projecte no va arribar a materialitzar-se per una sèrie d'esdeveniments papals. El el Papa Sixt V va morir l'agost de 1590, el seu successor Urbà VII va morir el mateix any. Ruggieri no va ser rebut fins al 1591 per Gregori XIV que va morir l'octubre del mateix any. El nou papa Innocenci IX no va tenir cap interès en el projecte.[1]

Ruggieri es va quedar a Itàlia i mai més va tornar a la Xina.

Obres més significativesModifica

  • Diccionari portuguès-xines escrit conjuntament amb Matteo Ricci.
  • Catecisme: "Tianzhu (Senyor del cel)", primera obra publicada per europeus a la Xina, amb una tirada de més de 1000 exemplars.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 Catto, Michela. «Ruggieri,Pompilo» (en italià). Dizionario Biografico degli italiani. Volume 89, 2017. [Consulta: setembre 2018].
  2. Witek, John W. «1543-1607 Michele Ruggieri . Jesuit pionner missionary in China» (en anglès). [Consulta: setembre 2018].
  3. Dehergne, Joseph «Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800» (en francès). Bibliotheca Instituti Historici S.J. [Roma], XXXVII, 1973.
  4. 4,0 4,1 4,2 Fontana, Michela. Matteo Ricci (en francès). 4ª. París: Salvator, 2010. ISBN 978-2-7067-0719-3. 
  5. Vermander, Benoît. Les Jésuites et la Chine (en francès). Bruxelles: Éditions Lessius, 2012, p. 20-34. ISBN 978-2-87299-225-6.