Obre el menú principal

El milà negre (Milvus migrans) és un ocell de l'ordre dels falconiformes, més fosc i més petit que el milà reial.

Infotaula d'ésser viumilà negre
Milvus migrans
Milvus migrans front(ThKraft).jpg
Milà negre fotografiat a Alemanya
Blac Kite I4- Kolkata IMG 1159.jpg
Milà negre fotografiat a Bengala Occidental (Índia)
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN 22734972
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAccipitriformes
FamíliaAccipitridae
GènereMilvus
EspècieMilvus migrans
(Boddaert, 1783)
Nomenclatura
Sinònim taxonòmic
Distribució
Milvus migrans distr.png
Àrea de distribució del milà negre: verd (poblacions sedentàries), taronja (àrea de cria) i blau (àrea d'hivernada)
Modifica les dades a Wikidata
Ruta migratòria de la subespècie Milvus migrans migrans
Milà negre fotografiat a Calcuta (Bengala Occidental, Índia)

Espècie característica pel seu vol àgil i elegant, d'ales amples i excel·lent planatge.[1]

MorfologiaModifica

Rapinyaire de mida mitjana, amb les ales i la cua llargues, en gran part de color marró fosc.[2]

  • Fa entre 50 i 55 cm de llargària.
  • Envergadura alar entre 135 i 155 cm.
  • Té la forquilla de la cua menys marcada que el milà reial.

SubespèciesModifica

ReproduccióModifica

 
Milvus migrans

El mascle s'encarrega d'aportar el menjar mentre que la femella cova els 2 a 4 ous corresponents durant 32 dies. Com en la majoria dels rapinyaires, després de l'eclosió de l'ou, la femella comença a absentar-se del niu i vigila els progressos dels petits des d'una talaia propera. Després de 40 dies els milans negres petits ja poden acompanyar els seus pares en els vols d'instrucció.

AlimentacióModifica

Caça ocells, petits mamífers, rèptils, amfibis. També menja carronya.

HàbitatModifica

Competeix per l'hàbitat amb el milà reial, però està més relacionat amb l'aigua, d'on obté part de l'aliment: peixos morts. En general, té una tendència més carronyera.

Té especial predilecció per llocs com els abocadors, i tant a Àfrica com a Àsia és una au urbana en moltes àrees.[1]

Distribució geogràficaModifica

Viu, a prop de llacs i rius, al centre i al sud d'Euràsia, en tot Àfrica (llevat del Sàhara) i en una gran part d'Austràlia. És comú a la Catalunya continental i passa en migració per les Illes Balears.

A Catalunya és un ocell estival nidificant, migrant i hivernant rar. Nidifica en bona part de la conca de l'Ebre, pre-Pirineu i Pirineu de Lleida. Es pot observar arreu de Catalunya durant la migració i alguns exemplars aïllats durant l'hivern.[1]

És més comú i és un dels rapinyaires més gregaris. Com el seu nom científic indica, són bons migradors, que van i venen de l'Àfrica tropical.[4]

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 1,2 Trabalón, Fran; Ollé Torner, Àlex. Guia de rapinyaires de Catalunya (en ca). Valls: Cossetània, 2017, p. 41-44. ISBN 978-84-9034-525-2. 
  2. Forsman, Dick. Identificación en vuelo Aves rapaces de Europa, África del Norte y Oriente Medio (en es). Barcelona: Omega, 2016. ISBN 978-84-282-1644-9. 
  3. Gill, F & D Donsker (Eds). 2017. IOC World Bird List (v 7.2). doi : 10.14344/IOC.ML.7.2.
  4. Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 35. ISBN 84-315-0434-X.

Enllaços externsModifica