Miner becut del Chaco
El miner becut del Chaco[1] (Tarphonomus certhioides) és una espècie d'au passeriforme, una de les dues pertanyents al gènere Tarphonomus de la família Furnàrids.[2] És nativa de les regions del Chaco i de la muntanya del centre-sud de Sud-amèrica.
Tarphonomus certhioides  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22702023 |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Furnariidae |
| Gènere | Tarphonomus |
| Espècie | Tarphonomus certhioides d'Orbigny i Lafresnaye, 1838 |
| Distribució | |
 | |
Distribució i hàbitat modifica
Es distribueix des del centre oest de Bolívia i oest del Paraguai, cap al sud per una gran extensió del territori argentí fins al nord de la Patagònia.[3] Va ser registrada per primera vegada a l'extrem sud-oest del Brasil, en Barra do Quaraí, Rio Grande do Sul, l'any 2013.[4]
És considerada poc comuna en el seu hàbitat natural, boscos i matolls del chaco i de la muntanya, especialment on el sotabosc és dens; fins als 1700 m d'altitud.[5]
Descripció modifica
Mesura 16 cm de longitud i pesa entre 18 i 31 g. El bec, lleugerament corbat, té la maxila de color marró fosc i la mandíbula clara amb l'àpex marró. Les potes són de color marró fosc. L'iris és marró fosc. El dors és marró i el front castany. Per sota, la gola és blanca, i el ventre canyella amb els flancs marrons. Les ales són castanyes amb una taca blanquinosa al front. La cua és marró amb tons castanys.
Comportament modifica
Viu solitària o en parella, farratjant tant a terra com a la part baixa o mitjana dels arbres o dins els matolls, excepte quan canta. És inquieta i canta fort.
Alimentació modifica
La seva dieta consisteix en diversos tipus d'insectes i també d'ous d'altres aus.
Reproducció modifica
Nidifica entre els mesos de setembre a febrer. Construeix el niu en clots de branques o troncs, en esquerdes, en caixes-nius o en nius abandonats de Furnarius rufus. farceix la càmera amb pèls, borrissol suau de vegetals, papers, plàstics. La posta és de tres o quatre ous, ovoides, blavós celeste verdosos, que mesuren uns 23 x18 mm. La incubació dura entre 17 i 18 dies; els pollets són alimentats per tots dos pares i romanen al niu de 19 a 21 dies. Pateix parasitisme de posta de Molothrus bonariensis.[6]
Vocalització modifica
El cant és una sèrie penetrant de sis a deu notes sonores, per exemple «chiií-chiií-chiií-chiíu».[5]
Sistemàtica modifica
Descripció original modifica
L'espècie T. certhioides va ser descrita per primera vegada pels naturalistes francesos Alcide d'Orbigny i Frédéric de Lafresnaye l'any 1838, amb el nom científic Anabates certhioides; la seva localitat tipus és: «Corrents, Argentina.»[3]
Etimologia modifica
El nom genèric masculí «Tarphonomus» deriva del grec «tarphos»: embullat, i «nomus»: residència; o sigui «que habita en els embullats»; i el nom de l'espècie «certhioides», deriva del gènere Certhia i del grec «oidēs»: que recorda; o sigui «que s'assembla a un Certhia».[7]
Taxonomia modifica
Fins a l'any 2007 aquesta espècie era situada en el gènere Upucerthia o Ochetorhynchus També considerada coespecífica amb el miner becut de Bolívia (Tarphonomus harterti). Les variacions geogràfiques poden ser totalment o parcialment clinals, i la validesa de les subespècies és qüestionable; són necessaris més estudis de coloració de plomatge.[3]
Subespècies modifica
Segons la classificació del Congrés Ornitològic Internacional (IOC) i Clements Checklist v.2018, es reconeixen tres subespècies, amb la seva corresponent distribució geogràfica:
- Tarphonomus certhioides estebani (1949) – des de l'extrem centro sud de Bolívia (Santa Cruz), nord de l'Argentina (Jujuy i Catamarca cap a l'est fins a Chaco i al sud fins a Córdoba) i oest del Paraguai.
- Tarphonomus certhioides luscinia (Burmeister, 1860) – oest de l'Argentina (San Juan, La Rioja i oest de Còrdova cap al sud fins a Mendoza i nord de Sant Luis).
- Tarphonomus certhioides certhioides (d'Orbigny & Lafresnaye, 1838) – nord-est de l'Argentina (est de Formosa i centre de Corrientes cap al sud fins a l'est de Rio Negro i sud-oest de Buenos Aires); extrem sud-oest de Rio Grande do Sul, sud del Brasil.
Referències modifica
- ↑ miner becut del Chaco, Tarphonomus certhioides. TERMCAT
- ↑ Bandurrita Chaqueña Tarphomomus certhioides (Orbigny & Lafresnaye, 1838) en Avibase. Consultada el 17 de novembre de 2016.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Chaco Earthcreeper (Tarphonomus certhioides) en Handbook of the Birds of the World - Alive (en anglès). Consultada el 11 de desembre de 2018.
- ↑ Repenning, M., Chiarani, E., Pereira, M.P. & Fontana, C.S. (2013). «First record of the Chaco Earthcreeper Tarphonomus certhioides (Furnariidae), in Brazil.»[Enllaç no actiu] Revista Brasileira de Ornitologia, n.20, v.4, p.453-454. En inglés.
- ↑ 5,0 5,1 Ridgely, Robert & Tudor, Guy. 2009. Upucerthia certhioides, p. 269, lámina 2(7), en Field guide to the songbirds of South America: the passerines – 1st ed. – (Mildred Wyatt-Wo– 1a. edición – (Mildred Wyatt-World series in ornithology). University of Texas Press, Austin. ISBN 978-0-292-71748-0
- ↑ de la Peña, Martín R. «Aves Argentinas: Descripción, Comportamiento, Reproducción y Distribución. Trogonidae a Furnariidae». Comunicaciones del Museo Provincial de Ciencias Naturales “Florentino Ameghino” (Nueva Serie)., 20, 2, 2016, pàg. 1-620. ISSN: 0325-3856 [Consulta: 12 desembre 2018].
- ↑ Jobling, J.A. (2017). Tarphonomus Key to Scientific Names in Ornithology (en anglès). En: del Hoyo, J., Elliott, A., Sargatal, J., Christie, D.A. & de Juana, E. (eds.) Handbook of the Birds of the World Alive. Lynx Edicions, Barcelona. Consultat el 11 de desembre de 2018.
