Miquèu Grosclaude

(S'ha redirigit des de: Miquel Grosclaude)

Miquèu Grosclaude (Nancy, 8 de juliol de 1926-Pau 21 de maig de 2002)[1] va ser professor de filosofia i, sobretot, lingüista occità dedicat a l'estudi i divulgació de la llengua occitana de la Gascunya. Estudià filologia clàssica a la Sorbona i treballà com a professor de llatí i grec primer a Chinon i, des del 1958, a l'institut de batxillerat d'Orthez.[2]

Infotaula de personaMiquèu Grosclaude
MichelGrosclaude.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 juliol 1926 Modifica el valor a Wikidata
Nancy (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 maig 2002 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Seuvalada (França) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
OcupacióLingüista
Llenguaoccità
Família
CònjugeClaudette Perrotin
FillsDavid Grosclaude
ParePierre Grosclaude (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va ser un personatge fonamental per l'occitanisme del Bearn. Va aprendre d'una manera autodidacta la varietat bearnesa arran de treballar a l'ajuntament de Seuvalada (d'on era originària la seva esposa) i va publicar obres fonamentals per l'ensenyament i aprenentatge de l'occità gascó. El 1960 va fundar amb Rogèr Lapassada l'associació Per Noste, com a secció gascona de l'IEO. També fou un dels animadors de Ràdio País, amb l'emissió de lo Cercanoms. Amb el temps s'especialitzaria en toponímia i patronímica gascona, i també va escriure algunes peces de teatre en gascó (Lo procès de l'aulhèr : seguit de; Lo rei e lo curè; Lo diable e l'ussièr; L'arrastèth, 1976; La termièra sauvatja, 1983).[cal citació]

El seu fill, David Grosclaude, és el periodista fundador de La Setmana i fou president de l'Institut d'Estudis Occitans fins a 2010.[3]

BibliografiaModifica

  • Lo procès de l'aulhèr : seguit de; Lo rei e lo curè; Lo diable e l'ussièr; L'arrastèth, 1976
  • Lo gascon lèu e plan, 1977
  • La Republica de Pèira-Lada, 1977
  • Une leçon sur les troubadours, 1981
  • La termièra sauvatja, 1983
  • La langue béarnaise et son histoire [Texte imprimé] : études sur l'évolution de l'occitan du Béarn depuis le XIIIe siècle, suivi de quatre analyses de textes des XVIIe et XVIIIe s, 1986
  • La Gascogne : témoignages sur deux mille ans d'histoire (1986)
  • Béarn, 1987
  • Dictionnaire toponymique des communes du Béarn (1991)
  • Dictionnaire etymologique Des Noms De Famille Gascons; Suivi De, Noms De Bapteme Donnes Au Moyen Age En Bearn Et En Bigorre (1992)
  • Le Censier Gothique De Soule (1994) amb Ricardo Cierbide Martinena i Jean-Baptiste Orpustan
  • Une leçon sur les troubadours (1999)
  • Répertoire des conjugaisons occitanes de Gascogne, 1999
  • 70 clés pour la formation de l'occitan de Gascogne (2000)
  • Dictionnaire toponymique des communes des Hautes-Pyrénées (2000) amb Jean-François Le Nail
  • Dictionnaire étymologique des noms de famille gascons (2003)
  • Lo gascon lèu e plan

Obres publicades pòstumament

ReferènciesModifica

Enllaços externsModifica