Viquipèdia

Miquel Guardiola Fígols

Infotaula de Miquel Guardiola Fígols
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2023)
Aquest article o secció no és enciclopèdic i sembla un currículum.
Si us plau, reescriviu l'article de manera que el redactat sigui enciclopèdic. Vegeu Viquipèdia:Llibre d'estil i Viquipèdia:Allò que la Viquipèdia no és.

Miquel Guardiola Fígols (l'Alcora, 29 d'octubre de 1970 - l'Alcora, setembre de 2022) fou un arqueòleg valencià amb arrels al municipi dels seus pares, Cinctorres (Els Ports). La seua figura ha estat reconeguda tant per la seua tasca investigadora com divulgadora on, molt especialment, aflorà el seu fort compromís social per fer arribar la ciència a sectors de la societat sovint oblidats.

Infotaula de personaMiquel Guardiola Fígols

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 octubre 1970 Modifica el valor a Wikidata
l'Alcora (l'Alcalatén) Modifica el valor a Wikidata
Mortsetembre 2022 Modifica el valor a Wikidata (51 anys)
Dades personals
FormacióUniversitat Rovira i Virgili (–2011) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArqueologia prehistòrica Modifica el valor a Wikidata
Interessat enDivulgació científica Modifica el valor a Wikidata

Les seues contribucions al patrimoni arqueològic -i també paleontològic- de les comarques de Castelló ha estat àmpliament reconegut per les desenes de jaciments que va identificar i catalogar, especialment a la comarca dels Ports.

Considerà el paisatge com a part indestriable del patrimoni natural i fou aquesta associació la que el dugué a prendre part activa en molts moviments en defensa seua. Cal destacar la lluita contra les explotacions mineres de la Vega del Moll a Morella (Els Ports), el fracking als Ports o la implantació massiva de centrals renovables i línies d'alta tensió.

Biografia modifica

Miquel Guardiola Fígols fou fill d'una parella de Cinctorres (Els Ports) que va emigrar a l'Alcora (l'Alcalatén) als anys 60 del segle XX. És a l'Alcora on cursa l'educació obligatòria i un mòdul de formació professional de comptabilitat i gestió a l'IES Ximén d'Urrea.

L'estima pel paisatge, la seua inquietud innata per desxifrar-lo, entendre'l i la voluntat de conèixer com els diferents grups humans l'havien ocupat, van ser el centre de la seua activitat. Fruit d'aquestes inquietuds descobrí nombrosos gravats neolítics[1][2][3] a la Vega del Moll de Morella (Els Ports) i hi trobà un patró geològic per als assentaments humans a la zona que ha esdevingut tot un referent.[4]

L'altra gran passió fou la divulgació científica, cosa que el dugué l'any 1999 a fundar l'empresa Esclats Prehistòries Didàctiques[5][6] dedicada al disseny de models divulgatius i didàctics de la prehistòria amb la que realitzà centenars de tallers i activitats didàctiques fins al 2018.

Entre mig, es decidí a fer el salt de la formació autodidacta a la formal i estudià el grau d'història a la Universitat Rovira i Virgili (2005-2009) per tot seguit especialitzar-se amb un postgrau d'Arqueologia del quaternari i evolució humana (2009-2011). Durant aquests anys realitzà estades al Senegal,[7] a l'Institut Politècnic de Tomar i al Museu d'Art Rupestre de Maçao (Portugal) i, puntualment, al Laboratori d'Arqueologia i Poblament en Àfrica de la Universitat de Ginebra (Suïssa) d'on era col·laborador extern.[8][9]

Des de la seua entrada a la universitat entra en contacte amb l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) on desenvolupà tasques d'investigador, de tècnic de socialització i de divulgador de la ciència. Com a investigador participà en les excavacions a la Cova del Mirador del jaciment arqueològic d'Atapuerca[10] i en diversos estudis de tecnologia lítica.[11][12][13][14][15][16]

La divulgació científica modifica

 
Cabana neolítica reconstruïda, Museu de la Valltorta

A banda de tota la tasca de divulgació duta a terme des d'Esclats Prehistòries Didàctiques, l'entrada a l'IPHES li permeté fer un salt endavant i prendre part de projectes molt més ambiciosos com ara la creació del portal Evoluciona o en l'elaboració de continguts, execució lítica i assessorament en la producció d'Arqueosnacks I, II i VII.[17]

D'altra banda, els seus coneixements sobre els assentaments de Neandethals a la península Ibèrica foren clau per a assessorar el documental Neandertales: el último refugio de National Geographic.[18]

També des de l'assessorament, va participar en el procés de museïtzació del Museu de la Valltorta (Tírig, Alt Maestrat) on destaca la reconstrucció d'una cabana neolítica.

Contribucions a la paleontologia modifica

Però no només això, el fet de moure's per una zona amb jaciments paleontològics com és la formació argiles de Morella, el va dur a descobrir, el 1998 i al que es convertiria en el jaciment paleontològic de Sant Antoni de la Vespa (Morella), les restes d'un dinosaure que finalment, el 2023, fou catalogat com una nova espècie: el Garumbatitan morellensis.[19]

Premis modifica

  • Premi Josef Cavanilles 2015 de la Fundación EDC Natura-Omacha (Vila-real), per la labor de divulgació i investigació en prehistòria en la província de Castelló, especialment pels treballs a la comarca dels Ports.[20]
  • Menció especial de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT) pel programa "IPHES a les escoles".[21][22]

Reconeixements pòstums modifica

  • Fundació Atapuerca.[23]
  • El Centre d'Estudis dels Ports decideix crear les Jornades de Divulgació Científica Miquel Guardiola que, sota el nom Esclats de ciència, pretenen retre-li homenatge alhora que donar continuïtat a la tasca de divulgació que durant tants anys va dur a terme.[24]

Referències modifica

  1. ↑ Guardiola Figols, Miquel «El Gres: un hito geográfico, económico y simbólico. Los sistemas de cazoletas y canalillos en la comarca de els Ports». Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 2015, Núm. 33, 01-01-2015, pàg. 227-246.
  2. ↑ Pérez Milian, Ramiro «La Peguesa: un nuevo conjunto de grabados rupestres en la comarca de Els Ports (Castellón).». Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, núm 33, 01-01-2015, pàg. 209-220.
  3. ↑ Pérez, Ramiro «Fraiximeno (Morella, Castelló): hábitat y grabados al aire libre». Actas del Congreso de Arte Rupestre de la España Mediterránea. Ed. Hernández- Pérez, M. y Soler-Díaz, J., 2005, pàg. 195-203.
  4. ↑ Guardiola Fígols, Miquel «La Formació Morella: un patró geològic per a l'assentament prehistòric a la comarca dels Ports.». Quaderns de prehistòria i arqueologia de Castelló, 2004-2005, núm.24, pàg. 91-110.
  5. ↑ «Esclats Prehistòries Didàctiques». [Consulta: 21 novembre 2023].
  6. ↑ «Canal Esclats». [Consulta: 21 novembre 2023].
  7. ↑ Chevrier, Benoit «West African Palaeolithic history: new archaeological and chronostratigraphic data from the Falémé valley, Eastern Senegal». Quaternary International, 408 (B), 33-52.
  8. ↑ Huysecom, Eric «La construction du cadre chronologique et paléoenvironnemental de la moyenne vallée de la Falémé (Sénégal oriental) : les résultats de la 17éme année d’activité du programme international «Peuplement humain et paléoenvironnement en Afrique»». Schweizerisch-Liechtensteinische Stiftung für archälogische Forschungen im Ausland (SLSA) Rapport Annuel, 2014, pàg. 61-134.
  9. ↑ Chevrier, Benoît «Middle Stone Age and human settlement along the Saharan strip. New cultural and chronostratigraphic data from Eastern Senegal”. International Contextualizing echnological change and cultural evolution in the MSA of Southern Africa». Comunicació, Université de Tübingen, 8-10 Sep 2014.
  10. ↑ Vergès, Josep-Maria «El Mirador Cave (Sierra de Atapuerca, Burgos, Spain): a whole prespective». Quaternary International, 01-09-2016, pàg. 236-243.
  11. ↑ Guardiola Fígols, Miquel «Knapping methods and reduction strategies in leaf-like projectile production in the 3rd millennia B.C.E.». Journal of Lithic Studies, 2(2), 15-09-2015, pàg. 95-117.
  12. ↑ Guardiola, Miquel «From blunt to cutting: distinguishing alternating method flakes in early stages on rounded blanks». Quaternary International, 411 (B), 08-08-2016, pàg. 378-385.
  13. ↑ Vergès, Josep-Maria «The Mas del Pepet experimental programme for the study of prehistoric livestock practices: preliminary data from dung burning». Quaternary International, 414, 01-09-2016, pàg. 304-315.
  14. ↑ Lombao, Diego «Teaching to make stonetools: new experimental evidence supporting a technological hypothesis for the origins of language». Scientific Reports 7, 31-10-2017, pàg. 14394.
  15. ↑ Titton, Stefania «Active percussion tools from Oldowan site of Barranco León (Orce, Andalusia, Spain): the fundamental role of pounding activities in hominin lifeways». Journal of Archaeological Science 96, 01-08-2018, pàg. 131-147.
  16. ↑ Barsky, Deborah «The emergence and significance of heavy-duty scrapers in ancient toolkits. L’emergence et signification des heavy-duty scrapers dans les assemblages lithiques archaïques.». C.R. Palevol, 01-03-2018, pàg. 201-219.
  17. ↑ «Arqueosnacks». [Consulta: 21 novembre 2023].
  18. ↑ «Neandertales: el útlimo refugio». [Consulta: 21 novembre 2023].
  19. ↑ Mocho, Pedro «New sauropod dinosaur from the Lower Cretaceous of Morella (Spain) provides new insights on the evolutionary history of Iberian somphospondylan titanosauriforms». Zoological Journal of the Linnean Society, zlad124, 28-09-2023.
  20. ↑ «EDC Natura». [Consulta: 21 novembre 2023].
  21. ↑ «IPHES en las escuelas (FCT-16-11167)». [Consulta: 23 novembre 2023].
  22. ↑ FECYT, Ministerio de Educación i Innovación «Instituto Escuela Mediterrani – Instituto Catalán de Paleoecología Humana y Evolución Social IPHES (URV)». Hacia una comunicación inclusiva de la ciencia: Reflexiones y acciones de éxito, 2022, pàg. 44-46.
  23. ↑ «Reconeixement Fundación Atapuerca», 04-10-2022. [Consulta: 23 novembre 2023].
  24. ↑ «Jornades de divulgació científica "Esclats de ciència"». [Consulta: 21 novembre 2023].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_Guardiola_Fígols&oldid=33218744»