Viquipèdia

Miquel dels Sants Gros i Pujol

historiador espanyol

Miquel dels Sants Gros i Pujol (Vic, Osona, 1933) és un liturgista i historiador català, conservador del Museu Episcopal (1978-2002) i director de l'Arxiu i Biblioteca Episcopals de Vic de 1978.[1]

Infotaula de personaMiquel dels Sants Gros i Pujol
Biografia
Naixement1933 Modifica el valor a Wikidata (90/91 anys)
Vic (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióhistoriador Modifica el valor a Wikidata

Després dels estudis inicials al Col·legi Sant Miquel dels Sants entrà el Seminari de Vic. Acabats aquests estudis i ordenat de prevere (1956), amplià la seva formació a l'Institut Catholique de Paris, on s'especialitzà en història del culte cristià i obtingué el grau de doctor en Litúrgia (Magister sacrae liturgiae) amb la tesi L'ordo catalano-narbonès per a la consagració d'esglésies (1965).

Activitat professional i recerca modifica

Ha exercit com a vicerector i docent al Seminari Diocesà de Vic (1966-1977), professor de la Facultat de Teologia de Catalunya (1970-2005), i professor de l'Institut Superior de Litúrgia de Barcelona (1986-2003). Succeí a Eduard Junyent com a director del Museu Episcopal de Vic (1978-2002) i de l'Arxiu Episcopal.[2]

La seva recerca s'ha centrat en la història de les litúrgies occidentals (norditalianes, gal·licanes, nordafricanes, hispàniques), i molt particularment en l'estudi i edició de textos litúrgics de la litúrgia catalano-narbonesa, l'anàlisi del mobiliari litúrgic de l'Edat Mitjana occidental, i l'arqueologia de conjunts litúrgics tardoantics i medievals. També ha investigat i publicat documentació medieval eclesiàstica de Catalunya.[3] Juntament amb Ramon Ordeig, ha impulsat la publicació d'una important sèrie de catàlegs del Museu Episcopal, i ha dirigit l'edició del Diplomatari de la catedral de Vic, compilat pel seu antecessor, Eduard Junyent, i la revista Studia Vicensia.

És membre corresponent de diverses societats científiques, com ara l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona o l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona,[4] i membre fundador de la Societat Catalana d'Estudis Litúrgics (filial de l'Institut d'Estudis Catalans).

Publicacions destacades modifica

  • Museu Episcopal de Vic. Romànic (1991)
  • Els tropers prosers de la catedral de Vic. Estudi i edició (1999)
  • «Cinquanta anys d'investigació históricolitúrgica». Ausa, 148-149, 2002, pàg. 369-384.
  • La Biblioteca Episcopal de Vic. Un patrimoni bibliogràfic d'onze segles (2006)
  • Liber troporum atque prosarum Ecclesiae Vicensis (2016)
  • Estudis de litúrgia i patrística (segles ii-ix) (2018)

Referències modifica

  1. ↑ Roviró, Ignasi. Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del seminari de Vic (1749 – 1968), 2000, p. 22 – 23 (Osona a la butxaca). ISBN 84-9214379. 
  2. ↑ «Miquel dels Sants Gros i Pujol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ Godoy, Cristina. «Bibliografia de Mn. Miquel dels sants Gros i Pujol». A: Estudis de litúrgia i patrística (segles II-IX). Barcelona: Ateneu universitari Sant Pacià, 2018 (Studia historica tarraconensia 2)). 
  4. ↑ «Miquel dels Sants Gros i Pujol». Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi.

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_dels_Sants_Gros_i_Pujol&oldid=30689429»