Mireia Ros
Lídia Senties i Tamborero, més coneguda pel nom artístic de Mireia Ros, (Barcelona, 3 de desembre de 1956) és una actriu, productora i directora de cinema, teatre i televisió catalana.[1][2][3]
.jpg) Mireia Ros (primera filera, segona per l'esquerra) a la recepció dels IV premis Gaudí, l'any 2012  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ca) Lídia Senties i Tamborero 3 desembre 1956 (67 anys)Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu, directora de cinema, guionista |
Premis
| |
  | |
A finals dels anys 70 va ser una de les cares més visibles del període del destape espanyol en films com Alícia a l'Espanya de les meravelles, i posteriorment va aparèixer en pel·lícules com Putapela, Hay que zurrar a los pobres, Les mans buides o [REC]³ Gènesi. La seva figura, això no obstant, ha destacat sobretot des de mitjans dels 90 com a directora dels llargmetratges La Monyos (1997), El triunfo (2006); del telefilm El zoo d'en Pitus (2000) i del documental Barcelona, abans que el temps ho esborri (2010), guanyador d'un premi Gaudí l'any 2012.[4][5]
Trajectòria modifica
Senties va iniciar la seva trajectòria cinematogràfica en pel·lícules eròtiques (cinema S) i reportatges fotogràfics de destape propis de la Transició espanyola, en revistes com Interviú,[6][7] Fotogramas,[8] Lib,[2] etc.,[9][10] tot esdevenint una dels màxims exponents d'aquests gèneres.[5][11] Va ser en aquell moment quan va adoptar el nom de Mireia Ros (també Mireya Ros i Mireia Ross en algunes publicacions).[12][13] El seu debut es va produir a finals dels anys setanta amb films com l'eròtic homosexual Jill i el musical Una loca extravagancia sexy, ambdós dirigits el 1978 pel director Enrique Guevara.[14] Un any després va protagonitzar la pel·lícula d'èxit dirigida per Jordi Feliu Alícia a l'Espanya de les meravelles (1979), considerada el primer atac frontal del cinema espanyol contra el franquisme i obra de culte del gènere destape.[15][16]
A partir d'aquell moment la seva activitat interpretativa es va accentuar amb treballs a la pantalla gran com La larga noche de los bastones blancos, de Javier Elorrieta (1979), Sus años dorados, d'Emilio Martínez-Lázaro (1980), o la Putapela, de Jordi Bayona —on va coincidir amb Ovidi Montllor.[17][18] Tanmateix, també va començar a aparèixer en sèries televisives com Gran Teatre (1981), Cosas de dos (1984) o Planeta Imaginari (1985).[17]
Entrada la dècada dels 90, Ros va diversificar encara més la seva participació en la indústria cinematògrafica i televisiva amb les seves primeres direccions. Prèviament havia debutat dirigint el curtmetratge Un adiós a Steve McQueen (1980). El seu primer llargmetratge, La Monyos (1996), va tenir el suport financer del modista Adolfo Domínguez i fou nominat als premis de millor directora novella del Festival Internacional de Chicago de 1997 i dels premis Goya de 1998.[19][20]
Durant aquest període també va fundar amb la productora Marta Figueras l'empresa Bailando con todos, iniciada el 1992 i amb la qual ha col·laborat en bona part dels seus projectes posteriors.[1] En col·laboració amb Televisió de Catalunya i la seva empresa va realitzar Junts (1999) i l'adaptació a la pantalla petita d'El zoo d'en Pitus (2000).[5]
Més endavant va participar com a actriu en diverses sèries televisives i en films com Sincopat (2002), Les mans buides (2003), Animales de compañía (2008, nominada a l'Espiga d'Or de la Setmana Internacional de Cinema de Valladolid de 2008) o [REC]³ Gènesis (2012).[4][21][22] També va dirigir, per altra banda, El triunfo (2006), Wendy (2009) i el documental en sèpia Barcelona, abans que el temps ho esborri (2011),[1] coproduït amb TV3 i guanyador del Gaudí a la millor pel·lícula documental de 2012.[23]
Al teatre dirigeix Assange, el poder de la informació al teatre Gaudí de Barcelona.[24][25]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mireia Ros». SomCinema, 06-10-2010. [Consulta: 5 febrer 2017].
- ↑ 2,0 2,1 «Un calcetín con el polvo del camino» (en castellà). Lib, Suplemento Marcha, abril 1980.
- ↑ «Mireia Ros». MCU Times. [Consulta: 25 octubre 2021].
- ↑ 4,0 4,1 «Filmografía de Mireia Ros» (en castellà). Sensacine. [Consulta: 5 febrer 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Crusells, 2009, p. R.
- ↑ (en castellà) Interviú, núm. 49, 21-04-1977.
- ↑ (en castellà) Interviú, núm. 37, 16-07-1977.
- ↑ «Las Maravillas de Mireia Ros» (en castellà). Fotogramas, núm. 1495, 10-06-1977.
- ↑ (en castellà) Vale, núm. 19, 15-12-1977.
- ↑ (en castellà) Party, Extra núm. 1, juliol 1977.
- ↑ Rull, C «Cuando el cine se escribía con S» (en castellà). 20 minutos, 23-10-2008 [Consulta: 6 febrer 2017].
- ↑ «Mireya Ros: Año nuevo nombre nuevo» (en castellà). Papillón, número especial, gener 1977.
- ↑ «Inés de Vilallonga (1870)» (en castellà). Bazaar, núm. 23, 23-11-1978.
- ↑ «El último erotismo del cine español: «Jill»» (en castellà). Fotogramas, núm. 1505, 19-08-1977, pàg. 26-30.
- ↑ «'Alícia a l'Espanya de les meravelles' a la Filmoteca». Òmnium Cultural. [Consulta: 5 febrer 2017].
- ↑ «Mireia Ros» (en castellà). Hoy Cinema. ABC. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2017 [Consulta: 5 febrer 2017].
- ↑ 17,0 17,1 «Mireia Ros» (en castellà). La Fila Cero. [Consulta: 5 febrer 2017].
- ↑ «Mireia Ros». cinemacatala.NET. Arxivat de l'original el 6 de febrer 2017. [Consulta: 5 febrer 2017].
- ↑ Llompart, Salvador «La Moños vuelve a la rambla barcelonesa» (en castellà). La Vanguardia, 17-10-1995, pàg. 57.
- ↑ «La Moños, Premios Goya» (en castellà). Academia de las Artes y las Ciencias Cinematográficas de España. [Consulta: 18 desembre 2016].
- ↑ «Mireia Ros». Catalan Films & TV. [Consulta: 24 febrer 2017].
- ↑ «Animales de compañía» (en castellà). Filmaffinity. [Consulta: 25 febrer 2017].
- ↑ «"Barcelona, abans que el temps ho esborri", a "Sala 33"». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 02-05-2016 [Consulta: 25 febrer 2017].
- ↑ «Assange, el poder de la informació». cap butaca buida. [Consulta: 23 març 2024].
- ↑ Barnils, Andreu. «Mireia Ros: “Julian Assange representa el jardí de la llibertat”». VilaWeb, 17-03-2024. [Consulta: 23 març 2024].
Bibliografia modifica
- Crusells Valeta, Magí. «ROS, Mireia». A: Directores de cine en Cataluña. De la A a la Z. Edicions Universitat Barcelona, 2009. ISBN 978-84-475-3316-9.