Obre el menú principal

Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria

Les Missioneres Esclaves de l’Immaculat Cor de Maria formen una congregació religiosa de germanes, institut catòlic de perfecció, fundada a Lleida en 1862 i dedicada a l'atenció a les dones marginades i l'ensenyament. Les germanes que en formen part posposen al seu nom les sigles M.E.I.C.M.

Infotaula d'ordeEsclaves de l'Immaculat Cor de Maria
Tipus Congregació religiosa de germanes
Nom oficial Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria
Sigles M.E.I.C.M.
Hàbit Hàbit i vel grisos, toca blanca
Lema Ecce ancilla Domini ("Heus ací l'esclava del Senyor")
Objectiu Atenció a les dones i joves marginades, educació de la joventut
Fundació 19 de juny de 1862, Lleida (Segrià, Catalunya) per venerable Esperança González i Puig
Aprovat per Lleó XIII, en 1896 (decretum laudis: 1887; aprovació diocesana: 1863)
Constitucions 1901
Patrons Sagrat Cor de Maria
Primera fundació Casa Mare de Lleida, 1862
Fundacions destacades Jaca (1884), Madrid (casa general i col·legi Corazón de María), Corunya; Argentina: Charata, Corrientes; Paraguai: Coronel Oviedo, Lambaré; Costa Rica
Fundacions a terres de parla catalana Figueres (1879), Barcelona (Col·legi Cor de Maria), Lleida (Llar Mare Esperança)
Lloc web http://www3.planalfa.es/misionerasesclavas
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

La fundació de la congregació es deu a Esperança González i Puig, lleidatana que va adonar-se de la marginalitat en què vivien moltes joves, tant en l'àmbit laboral com familiar i que feia que moltes caiguessin en haver de prostituir-se per a guanyar-se la vida; hi havia, doncs, la necessitat de fer-les útils per a elles mateixes i per a la societat, tornant a guanyar la llibertat i la dignitat. Amb el suport del seu germà, sacerdot, va començar a treballar per crear un institut on formar aquestes noies i donar-les instruments per a canviar de vida. Van instal·lar una llar d'acollida a la casa i l'horta heretats del seu pare, a Lleida.

El 19 de juny de 1862 vestiren l’hàbit de la congregació la fundadora, Esperança González, i tres joves més: Mercè Arqués, Lluïsa Martí i Assumpció Calderó. Esperança en fou nomenada superiora. Començava així l'institut de les Missioneres Esclaves de l’Immaculat Cor de Maria: l'objectiu, a banda de la pròpia santificació, era pregar per l’Església i exercitar la caritat, especialment l’atenció a la dona marginada. El 21 de juny de 1865, obtinguda ja l’aprovació reial, hi professà un grup de noves germanes; el 1867, ja n'eren 27, i 58 les dones que hi havien estat acollides.

En 1863 va obtenir l’aprovació diocesana, i en 1887 el decretum laudis pontifici; en 1896 va rebre l’aprovació pontifícia de Lleó XIII i l’aprovació definitiva de les constitucions el 1901.

Des del principi les religioses iniciaren la tasca de l’educació cristiana de nenes i joves, fent alhora tasques assistencials de caritat i d'educació. El 27 de març de 1879, fundà una casa a Figueres (Alt Empordà, Girona) i el 20 de novembre de 1884, obrí el col·legi de Jaca (Osca) per a senyoretes. Seguí la casa-asil de Maó (Menorca) el 3 de febrer de 1887 i més tard s'hi obrí un col·legi que atenia alhora les nenes de la Junta de Protecció de Menors.

El 1967 va obrir-se una casa a l'Argentina, en una regió pobra i necessitada, i estenent-se després per altres països de Sud-amèrica.

Activitat i difusióModifica

Les Missioneres Esclaves de l'Immaculat Cor de Maria tenen per missió acollir i ajudar les dones i joves marginades, la protecció de menors i l’ensenyament. La congregació té centres residencials per a nens i joves, cases d’acollida, centres educatius, residències i missions; en conjunt, tretze col·legis i catorze centres de protecció o cases d'acollida.

Són presents a Espanya, Argentina, Paraguai i Costa Rica. Durant deu anys van estar a les Filipines. La casa mare és a Lleida (Av. Catalunya, núm. 14) i la casa general a Madrid.

Vegeu tambéModifica

Enllaços externsModifica