Obre el menú principal

Mizrahí

Partit polític israelià.

Mizrahí (hebreu: המזרחי) (transliterat: ha-Mizrahí) acrònim de Merkaz Ruhaní (en hebreu: מרכז רוחני) (en català: centre religiós) fou un partit polític d'Israel, anterior a la formació del Partit Nacional Religiós.[1]

Infotaula d'organitzacióMizrahí
(he) המזרחי
Dades
Tipus partit polític
Ideologia política Sionisme religiós
Història
Creació 1902
Dissolució 1956
Organització i govern
Seu 
Presidència Yitzchak Yaacov Reines Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

El Moviment Mizrahí va ser fundat el 1902 a Vílnius com a organització sionista religiosa. També tenia un sindicat, ha-Poel ha-Mizrahí, fundat en 1921. Durant el Mandat Britànic de Palestina, el moviment es va desenvolupar en un partit polític, ha-Mizrahí.[2]

Per a les eleccions legislatives d'Israel de 1949 es va presentar com a part d'una llista conjunta anomenada Front Unit Religiós al costat de la ha-Poel ha-Mizrahí, Agudat Israel i Agudat Israel dels Treballadors. El grup va obtenir 16 escons, dels quals el Partit Mizrahí en va prendre dos, el tercer lloc en la Kenésset, després de Mapai i Mapam. Va ser convidat a unir-se a la coalició de govern de David Ben-Gurion.[3]

El Front Unit Religiós tingué un important paper en la caiguda del primer govern a causa del seu desacord amb Mapai sobre qüestions relatives a l'educació en els nous campaments de refugiats i el sistema d'educació religiosa, així com la seva exigència de tancar el Ministeri de Racionament i Abastament i que un empresari fos designat com a Ministre de Comerç i Indústria. Ben-Gurion va dimitir el 15 d'octubre de 1950. Quan es resolgueren els problemes dues setmanes més tard, es va formar el segon govern amb els mateixos socis de la Coalició i els ministres de l'anterior.

A les eleccions de 1951 el partit es va presentar en solitari. Va obtenir dos escons. Es van unir al tercer govern de coalició, i els seus dos diputats foren nomenats ministres; David-Zvi Pinkas va esdevenir Ministre de Transport i Mordechai Nurock va esdevenir ministre de serveis postals. Tanmateix, quan es va ensorrar el tercer govern, tant Pinkas i Nurock van perdre els seus càrrecs ministerials, encara que el partit es va mantenir en les coalicions dels governs quart, cinquè i sisè.

Per a les eleccions de 1955 el partit es va unir al seu bessó ideològic, ha-Poel ha-Mizrahí, per a formar el Front Nacional Religiós. El nou partit va obtenir 11 escons, el quart més votat, i novament foren socis del govern de coalició en el Tercer Kenésset. En 1956, la unió dels dos partits esdevingué permanent, i canvià el nom al del Partit Nacional Religiós, que encara continua sent una força influent en la política israeliana.[4]

Membres al KnessetModifica

ReferènciesModifica

  1. Mizrachi.org
  2. Peter Y. Medding The Mizrachi parties A: The Founding of Israeli Democracy, 1948-1967, p. 70-75
  3. Mizrahi, The Israel Democracy Institute
  4. Mizrahi a britannica.com

Enllaços externsModifica