Mizrahí

Partit polític israelià.

Mizrahí (hebreu: המזרחי) (transliterat: ha-Mizrahí) acrònim de Merkaz Ruhaní (en hebreu: מרכז רוחני) (en català: centre religiós) fou un partit polític d'Israel, anterior a la formació del Partit Nacional Religiós.[1]

Infotaula d'organitzacióMizrahí
(he) המזרחי modifica
Dades
Tipuspartit polític modifica
Ideologia políticaSionisme religiós modifica
Història
Creació1902 modifica
Dissolució1956 modifica
Governança corporativa
PresidènciaYitzchak Yaacov Reines (en) Tradueix modifica
Òrgan de premsaHaTzofe (en) Tradueix modifica

El Moviment Mizrahí va ser fundat el 1902 a Vílnius com a organització sionista religiosa. També tenia un sindicat, ha-Poel ha-Mizrahí, fundat en 1921. Durant el Mandat Britànic de Palestina, el moviment es va desenvolupar en un partit polític, ha-Mizrahí.[2]

Per a les eleccions legislatives d'Israel de 1949 es va presentar com a part d'una llista conjunta anomenada Front Unit Religiós al costat de la ha-Poel ha-Mizrahí, Agudat Israel i Agudat Israel dels Treballadors. El grup va obtenir 16 escons, dels quals el Partit Mizrahí en va prendre dos, el tercer lloc en la Kenésset, després de Mapai i Mapam. Va ser convidat a unir-se a la coalició de govern de David Ben-Gurion.[3]

El Front Unit Religiós tingué un important paper en la caiguda del primer govern a causa del seu desacord amb Mapai sobre qüestions relatives a l'educació en els nous campaments de refugiats i el sistema d'educació religiosa, així com la seva exigència de tancar el Ministeri de Racionament i Abastament i que un empresari fos designat com a Ministre de Comerç i Indústria. Ben-Gurion va dimitir el 15 d'octubre de 1950. Quan es resolgueren els problemes dues setmanes més tard, es va formar el segon govern amb els mateixos socis de la Coalició i els ministres de l'anterior.

A les eleccions de 1951 el partit es va presentar en solitari. Va obtenir dos escons. Es van unir al tercer govern de coalició, i els seus dos diputats foren nomenats ministres; David-Zvi Pinkas va esdevenir Ministre de Transport i Mordechai Nurock va esdevenir ministre de serveis postals. Tanmateix, quan es va ensorrar el tercer govern, tant Pinkas i Nurock van perdre els seus càrrecs ministerials, encara que el partit es va mantenir en les coalicions dels governs quart, cinquè i sisè.

Per a les eleccions de 1955 el partit es va unir al seu bessó ideològic, ha-Poel ha-Mizrahí, per a formar el Front Nacional Religiós. El nou partit va obtenir 11 escons, el quart més votat, i novament foren socis del govern de coalició en el Tercer Kenésset. En 1956, la unió dels dos partits esdevingué permanent, i canvià el nom al del Partit Nacional Religiós, que encara continua sent una força influent en la política israeliana.[4]

Membres al KnessetModifica

Knesset
(MKs)
Membres
1r (1949–1951)
(4)
Yehuda Leib Maimon, Mordechai Nurock, David-Zvi Pinkas, Avraham-Haim Shag
2n (1951–1955)
(2)
Mordechai Nurock, David-Zvi Pinkas (substituït per Shlomo-Yisrael Ben-Meir)
3r (1955–1956)
(2)
Mordechai Nurock, Shlomo-Yisrael Ben-Meir

ReferènciesModifica

  1. Mizrachi.org
  2. Peter Y. Medding The Mizrachi parties A: The Founding of Israeli Democracy, 1948-1967, p. 70-75
  3. Mizrahi, The Israel Democracy Institute
  4. Mizrahi a britannica.com

Enllaços externsModifica