Mogods

regió muntanyosa del nord de Tunísia

Mogods és el nom que rep una regió muntanyosa del nord de Tunísia, entre Bizerta i Khumayr, formada per turons, altiplans i planes de gres, antigues conques lacustres cobertes de dipòsits d'argila.[1] Les muntanyes dels Mogods són en general properes a la costa. Hi ha nombrosos embassaments destacant els de Sidi El Barak i el de Joumine. Entre els turons, destaquen el Djebel Aïn Chouna i el Djebel Tabouna, cap dels quals sobrepassa els 600 metres. L'oued Sejnane divideix els Mogods en dos parts; la part nord amb façana marítima i la part sud entre la plana de Nefza i el llac d'Ichkeul i les planes de Mateur. La pluviometria mitjana de la zona supera els 1000 mm/any. L'arbre dominant és el roure. La regió forma part de l'anomenada cadena Khumayr-Mogods.

Infotaula de geografia físicaMogods
Imatge
TipusSerralada Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaTunísia Modifica el valor a Wikidata
 37° 06′ N, 9° 30′ E / 37.1°N,9.5°E / 37.1; 9.5Coord.: 37° 06′ N, 9° 30′ E / 37.1°N,9.5°E / 37.1; 9.5
SerraladaAtles Tell Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
Altitud510 m Modifica el valor a Wikidata
Materialroca sedimentària Modifica el valor a Wikidata

Aquesta regió està separada de la Kroumirie pel llac de Nefza,[2] vinculat a la presa de Sidi El Barrak.

LocalitzacióModifica

Els Mogods se situen entre el litoral al nord i la vall de la Medjerda al sud, a l'extrem de l'Atles Tell.[3] Els límits són el cap Negro a l'oest i Teskraya a l'est.[4]

EcologiaModifica

Les precipitacions importants, de 600 mil·límetres anuals a les planes i 1.200 mil·límetres als relleus, presenten una forta irregularitat interanual.[1] Actua sobre un subsòl àcid donant lloc a sòls hidromorfs i àcids marrons.[3]

La vegetació forestal està dominada a la costa per l'alzina, als fons de les valls per l'olivera i el llentiscle, als vessants per l'alzina surera i el llentiscle. Els boscos de ribera estan poblats de roure africà, vern i freixes de fulla estreta. Es beneficien d'un bioclima mediterrani humit amb un hivern suau.[1]

Aquesta regió alberga diversos aiguamolls, especialment els de Garâa Sejnane.[1] Aquests espais són fràgils allà, ja que les torberes d'esfagne, Sphagnum auriculatum, semblen haver-hi desaparegut.[2]

Tunísia Muntanyes de Tunísia  
Muntanyes: Khumayr, Mogods, Bejaua, Djebel Tébousouk, Alt Tell, Djebel Medjerda, Dorsal tunisià o Djebel Zoudjitin, Djebel Marchana, Djebel Fkirine, Djebel Semama, Muntanyes de la Bizacena, Massis de Mactar, Djebel Serj, Djebel Bargou, Muntanyes de la Zeugitana, Djebel Ousselat, Djebel Mghila, Djebel Hamra, Djebel El Chouabine, Djebel en Negueb, Massís de Matmata, Djebel Orbata.

BibliografiaModifica

  • Hafawa Ferchichi-Ben Jamaa. Fonctionnement, biodiversité, structure et dynamique des communautés végétales des zones humides temporaires de la région des Mogods, Tunisie septentrionale (en francès), desembre 2010, p. 217. Ferchichi. 
  • «Dynamique successionnelle de la végétation au sein de la plaine alluviale d'une rivière semi-aride : l'exemple de l'oued Ziatine (Tunisie)» (en francès). Physio-Géo, 8, 2014, pàg. 27-47.
  • «Peat mosses (Sphagnum) and related plant communities of North Africa. I. The Numidian-Kroumirian range (Algeria-Tunisia)» (en anglès). Flora Mediterranea, 2010, pàg. 159-178.
  • Ministère de l'Environnement. Pour une stratégie sur la diversité biologique à l'horizon 2020 (en francès). 1. 

ReferènciesModifica