Mohamed Lakhdar-Hamina
Mohamed Lakhdar-Hamina (àrab: محمد الأخضر حمينة, Muḥammad al-Aẖḍar Ḥamīna) (Msila, 26 de febrer de 1934) és un actor, director, productor de cinema i guionista algerià.[1][2][3]
  | |
| Nom original | (ar) محمد الأخضر حمينة |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 26 febrer 1934 (90 anys) Msila (Algèria) |
| Activitat | |
| Ocupació | director de cinema, director de fotografia, actor, guionista, productor de cinema, escriptor |
| Lloc web | lakhdar-hamina.com |
   
| |
Biografia
modificaVa estudiar a França, i el 1958 s'uní al govern provisional de la República Algeriana (GPRA) a Tunis, durant la Guerra d'Algèria. Va fer una passantia al servei de notícies de Tunísia, abans de ser enviat a l'Escola de cinema de Praga (FAMU) on s'especialitza en direcció. Després de la independència, crea la OAA, que dirigeix de 1963 a 1974. El 1981, dirigeix l'ONCIC, que va deixar al 1984.[4]
Després d'obtenir el Premi a la Primera Obra, el 1967, per Le Vent des Aurès (‘El vent dels Aurès’), va guanyar la Palma d'Or en el Festival de Canes de 1975 per la seua obra més famosa, Crònica dels anys de foc.
Ha dirigit altres quatre llargmetratges: Hassan Terro, Desembre, Vent d'arena i La darrera imatge.
Durant la seua carrera, Mohamed Lakhdar-Hamina ha produït i coproduït més de trenta pel·lícules, com ara Z, de Costa-Gavras, o Le Bal, d'Ettore Scola.
Filmografia
modifica- 1964: Mais un jour de novembre (‘Però un dia de novembre’) (documental)
- 1966: Le Vent des Aurès (‘El vent dels Aurès’) (Rih al awras)
- 1968: Hassan Terro (‘Hasan Terro’)
- 1973: Décembre (‘Desembre’)
- 1975: Chronique des années de braise (‘Crònica dels anys de foc’) (Waqai sanawat al-djamr)
- 1982: Vent de sable (‘Vent d'arena’)
- 1986: La Dernière Image (‘La darrera imatge’) (Al-sûr al-akhira)
- 1992: Automne, octobre à Alger (‘Tardor, octubre a Alger’)
- 2014: Crépuscule des ombres (‘Crepuscle de les ombres’)
Actor
modifica- 1975: Chronique des années de braise (‘Crònica dels anys de foc’): el contista boig
- 1986: La dernière image (‘La darrera imatge’): oncle Amar
- 2019: J'accuse (‘Acuso’), de Roman Polanski: Bachir
Guionista
modifica- 1966: Le Vent des Aurès (‘El vent dels Aurès’)
- 1974: Hassan Terro (‘Hassan Terro’)
- 1975: Chronique des années de braise (‘Crònica dels anys de foc’)
Premis i reconeixements
modifica| Any | Categoria | Pel·lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1967 | Premi al millor primer treball | Le Vent des Aurès | Guanyador |
| 1975 | Palma d'Or | Chronique des années de braise | Guanyador |
| 1982 | Palma d'Or | Vent de sable | Nominat |
| 1986 | Palma d'Or | La Dernière Image | Nominat |
Referències
modifica- ↑ Caillé, Patricia; Martin. Éditions L'Harmattan. Les cinémas du Maghreb et leurs publics (en francès), 2012, p. 460 (235). ISBN 9782296510180.
- ↑ Russell, Sharon A. Greenwood Publishing. Guide to African Cinema (en francès), 1998, p. 330 (97). ISBN 9780313296215.
- ↑ L'Expression. «L'Algérie invité d'honneur. 28E SESSION DES JOURNEES CINEMATOGRAPHIQUES DE CARTHAGE». DJazairess, 08-11-2017. [Consulta: 10 novembre 2017].
- ↑ L'Expression. «Le cinéma arabe est une ineptie». Kabyle, 07-08-2007. [Consulta: 10 novembre 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ Info Soir. «Colloque/Mémoire filmique : Appel à fédérer les efforts des institutions concernées» (en francés). DJazairess, 15-10-2017. [Consulta: 10 novembre 2017].