Monges Cistercenques de l'Estricta Observança

Les Cistercenques de l'Estricta Observança, en llatí Ordo Monialium Cisterciensium Strictioris Observantiae, conegudes com a Trapenques, són un orde religiós monàstic femení, branca femenina dels Trapencs. Com ells, posposen al seu nom les sigles O.C.S.O.

Infotaula d'ordeTrapenques
Ordre cistercien.svg
Escut de les trapenques, el mateix que el dels trapencs i l'Orde del Cister
TipusMonàstic
Nom oficialOrde Cistercenc de l'Estricta Observança
Nom oficial llatíOrdo Cisterciensis Strictioris Observantiæ
SiglesO.C.S.O.
Altres nomsCistercenques Trapenques, Cistercenques reformades de La Trapa, Orde de la Trapa
HàbitTúnica blanca, escapulari i vel negres, cinyell de cuir
LemaCistercium mater nostra ("Cister, mare nostra", el mateix lema que el Cister)
ObjectiuVida contemplativa, en comunitat, amb èmfasi en l'ascetisme i el treball manual
Fundació1796, Sembrancher (Valais, Suïssa) per Augustin de Lestrange; en 1892, constitució de l'orde independent, per Lleó XIII
Aprovat perCalixt II, en 1119
ReglaRegla de Sant Benet
ConstitucionsCarta charitatis, 1118; constitucions pròpies
PatronsSant Bernat de Claravall, Sant Benet de Núrsia
Branques i reformesBranca femenina de l'Orde de la Trapa, reforma observant de l'Orde del Cister
Primera fundacióLa Sainte Volonté de Dieu (Sembrancher, Valais, Suïssa), 1796
Fundacions destacadesBaumgarten (Bertrandville, França, 1825), Fille-Dieu (Romort, Suïssa, 1905), Valserena (1967), Alloz (Navarra, 1914), Santa María la Real (Arévalo, 1949), Nuestra Señora de Vico (Arnedo, Rioja, 1951 (a Olmedo), 1977 a Vico), Santa Ana (Àvila, 1953), Santa María de Carrizo (Lleó, 1955), Santa María de la Caridad (Tulebras, Navarra, 1957), Nuestra Señora de la Paz (La Palma, Murcia, 1976), Armenteira (Pontevedra, 1989)
Fundacions a terres de parla catalanaAlella (1904-1923, monges); Santa Maria de Gratia Dei (Benaguasil, 1954)
Lloc webhttp://www.ocso.org
Modifica les dades a Wikidata

HistòriaModifica

Després de la reforma que l'abat Armand Jean Le Bouthillier de Rancé va introduir al monestir masculí de Notre-Dame de la Trappe, nombrosos monestirs femenins de monges cistercenques van voler restaurar-hi l'austeritat primigència de l'orde, però no arribà a formar-se cap comunitat femenina sota l'Estricta Observança.

Quan la Revolució francesa suprimí els ordes contemplatius a França, algunes monges de diferents ordes cercaren refugi a Suïssa. Augustin de Lestrange, mestre de novicis de La Trappe, s'havia establert a la Valsainte amb vint trapencs, i en 1794 la casa es convertí en abadia. Lestrange aplegà les monges a una casa a Sembrancher (Valais), que fou ocupada el 14 de setembre de 1796, i els donà la regla trapenca de l'abadia de Valsainte, formant-se així la primera comunitat de monges trapenques, La Sainte Volonté de Dieu. En 1798 les monges, fugint de les tropes de Napoleó I, deixaren Suïssa i marxaren a Rússia, on s'instal·laren. Abans de 1800, novament expulsades, arriben a Stapehill (Anglaterra; avui, la comunitat se'n traslladà a Whitland, Gal·les) i Darfeld (Alemanya).

Des de llavors, s'expandiren per Europa: Bohèmia, Galítzia, Polònia, Àustria... A partir de 1815 poden tornar a França. Uns monestirs segueixen els estatuts de La Valsainte i altres els de Rancé, recuperats en 1814 a Darfeld.

Malgrat que les monges depenen de l'autoritat de l'abat general dels trapencs, els monestirs tenen autonomia i les monges fan capítols generals de l'orde femení. A partir del Concili Vaticà II, l'orde es reestructura i les monges poden participar activament en el govern general de l'Orde de la Trapa.

Activitats i difusióModifica

En 2006 hi havia 72 monestir de monges trapistes, amb 1.682 religioses. Són a Europa (Alemanya, Bèlgica, Espanya, França, Irlanda, Itàlia, Noruega, Regne Unit, Suïssa, Txèquia), a Amèrica (Argentina, Brasil, Canadà, Xile, Equador, Mèxic, Nicaragua, Estats Units, Veneçuela), a Àfrica (Angola, Benín, Camerun, Madagascar, Nigèria, Ruanda, Uganda) i a Àsia (Corea del Sud, Filipines, Japó, Índia, Indonèsia).[1]

NotesModifica

BibliografiaModifica