El Montmell
El Montmell és un municipi de la comarca del Baix Penedès, amb capital a la Joncosa del Montmell. El 1989 va canviar el nom afegint l'article a Montmell. El 17 d'abril de l'any 974 el bisbe de Barcelona Vives va signar la seva carta de població.[1]
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Tarragona | ||||
Comarca | Baix Penedès | ||||
Capital | la Joncosa del Montmell | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.887 (2023) (25,92 hab./km²) | ||||
Llars | 39 (1553) | ||||
Gentilici | Montmellenc, montmellenca | ||||
Idioma oficial | català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 72,8 km² | ||||
Banyat per | riera de Marmellar | ||||
Altitud | 429 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcalde | José María Roldán Lirola (2023–) | ||||
Pressupost | 2.326.626 € (2021) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 43718 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 43090 | ||||
Codi IDESCAT | 430901 | ||||
Lloc web | elmontmell.cat |
Economia
modificaSegons les dades de l'últim trimestre de 2019 de l'Observatori del Treball de la Generalitat,[2] el Montmell era el tercer municipi amb la taxa més alta de desocupats de Catalunya, un 29,58%, per darrere de La Vajol (Alt Empordà), amb un 34,15%, i Querol (Alt Camp), amb un 32,67%, i seguit de Savallà del Comtat (Conca de Barberà), amb un 26,67%. En el rànquing dels deu municipis catalans amb més atur, els deu primers tenien menys de 600 habitants, a excepció del Montmell, en tercer lloc (amb 1.512 empadronats), i Santa Oliva (Baix Penedès), en desè (amb 3.320 veïns i un 20,55% de desocupats).[3]
Fauna
modificaAl bosc del Montmell s'hi poden trobar un gran varietat d'espècies animals. Pel que fa als amfibis, a les àrees més humides, s'hi troba el gripau corredor, el gripau comú, el tòtil, la granota, el gripau d'esperons, la salamandra... Dels rèptils, la serp blanca, la serp verda, la serp de ferradura, la serp d'aigua, l'escurçó, el dragó, el llangardaix... A l'àrea del Montmell, rica en llum i escalfor solar, n'hi ha molts que són animals de sang freda i per viure necessiten l'escalfor del sol. Els ocells més significatius són: l'àliga cuabarrada, l'àliga perdiguera, l'aligot, el duc, la merla cuabarrada, el tord, el pit roig, el pinsà borroner, l'òliba, l'astor, l'esparver, el gamarús, el tallarols, el falcó, el mussol, la xixella, el xot, l'oreneta, el corb, el rossinyol... així fins a 125 espècies, 85 de les quals s'hi reprodueixen regularment.
Flora
modificaLa major part del terme està ocupat per bosc i garriga. Les espècies més predominants són els pins i alguna alzina, acompanyada d'algun roure a les obagues; coscoll, argelaga, gatosa bruc, llentiscle... Al sotabosc hi ha diferents lianes i enfiladisses com l'arítjol, el lliga bosc, l'heura...
Clima
modificaEl clima és mediterrani, tot i que al Montmell les temperatures són més baixes que a la resta de la comarca.
A l'hivern hi ha una mitjana de 7,5 °C aproximadament. La precipitació és d'uns 98 l/m². A la primavera hi ha una mitjana de 15,3 °C i una precipitació de més de 131 l/m², aproximadament.
A l'estiu hi ha una mitjana d'uns 21,7 °C i una precipitació d'uns 128 l/m², concentrada, principalment, a final del mes d'agost i al setembre.
I per acabar, a la tardor hi ha una mitjana d'uns 10,5 °C de temperatura i una precipitació d'uns 159 l/m².
Geografia
modifica- Llista de topònims del Montmell (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).
El terme municipal del Montmell (1440 habitants) està situat a la part del nord de la comarca del Baix Penedès i n'és el municipi més extens, amb més amb 72,5 km². Limita al nord amb els termes de Torrelles de Foix, Pontons i Sant Martí Sarroca; al sud, amb la Bisbal del Penedès; a l'est, amb Sant Jaume dels Domenys i Castellví de la Marca, i l'oest amb Aiguamúrcia, Vilarodona i Rodonyà.
El terreny calcari de la serra configura la xarxa hidrogràfica en un conjunt de rieres i torrents: una és la riera de Marmellar, que aboca al riu Foix; alguns torrents com el Pedrafita que aboquen al riu Gaià i, finalment, troben uns quants barrancs, com Sant Marc, que formen les rieres de la Bisbal.
La muntanya està composta, bàsicament, per roca calcària. La serra del Montmell pertany a la serralada prelitoral, i està situada a la capçalera de la comarca. Els cims més importants son: la Talaia (861m) des d'on, si el dia acompanya, es veuen el mar i el cap de Salou, les muntanyes de Prades, el Montagut, les muntanyes de Montserrat i Collserola, la Creu (800 m) i el Puig de Castellot: (781 m).
Com s'hi arriba
modificaDes de Barcelona o Tarragona per l'autopista AP-7 fins a l'enllaç a l'autopista AP-2 i sortida a la Bisbal del Penedès des d'on arribem a la Joncosa (nucli principal) per la carretera TV-2401. Des del Vendrell: per la carretera C-51 en la direcció a Valls: passant pel coll de Santa Cristina i desviació cap a la Joncosa del Montmell.
Monuments històrics
modificaCastell del Montmell
modificaÉs el mes enlairat de tot el Penedès. Està situat a una altitud de 781 m, just sobre la dent del Montmell, que mira de cara al Camp de Tarragona.
Abans de l'any 1000 ja es parla d'aquest castell, que era l'avantguarda de la Marca. El seu terme arriba fins a Gaià i Vilardida. L'any 1365 el castell del Montmell era del bisbe de Barcelona i tenia 52 focs.
Inicialment s'hi va construir una torre rectangular, amb parets d'1,10 m de gruix, que feia 6,20x4,60.
Aquesta torre tenia dues plantes i una alçària aproximada de 10 m. Després s'hi afegiren les parets que conformaren el castell. Es feu una petita capella coberta amb volta, que encara conserva restes de pintura. Les mides són de 5,20 x 2, . L'espai d'habitació del castell estava embigat sobre arcades, de les quals encara-se'n conservaven algunes. Un tancat amb una quadra coberta a l'angle arrodonit sobre barranc,i amb un petit clos, segurament descobert, i amb un baluard davant de la porta d'entrada, completen el recinte. El castell ocupa una superfície d'uns 300 m2. No fou un senzill lloc de guaita ni tampoc podia soplujar un regiment rere les seves parets, ja que l'esquerpa topografia del puig no permetia fer-hi un edifici de grans dimensions.
L'any 1712 van néixer al Montmell dues criatures filles de soldats alemanys que pertanyien al Regiment que era de guarnició al Castell. Això, però no vol dir que tota la força estigues aquarterada allà.
Nuclis de població
modificaLa Joncosa del Montmell
És el poble més gran del Montmell i el que fa de cap de municipi. Està situat a 430 m d'altitud, a la vall formada per la mateixa serra del Montmell i la serra de Montjoia, al peu del puig de les Forques, del puig del Castellot i de la Creu. Les tres primeres cases que es van construir a la Joncosa són contigües: cal Cintet, cal Ventosa, on hi ha l'Ajuntament, i cal Papiol de la font de la Joncosa, ja se'n parla l'any 1011.
Aiguaviva És un agregat situat al peu de l´estrep oriental de la serra de la Torre del Milà i al migdia del pla de Manlleu, dins la conca de la riera de Marmellar. S'hi arriba per la carretera de Sant Jaume dels Domenys al Pla de Manlleu. És un dels indrets més bonics del terme. Tal com designa el seu nom, hi ha aigua i està viva. La font Major i la font del Lleó omplen la gran bassa que en temps passats permetia el funcionament del molí de cereals que hi havia hagut des de l'Edat Mitjana. El punt dominant és la Casa Gran.
Marmellar
És el poble més oriental del terme del Montmell. S'hi accedeix per un camí que hi ha a l'esquerra pujant per la carretera que va de Sant Jaume dels Domenys a Aiguaviva, cap a la Talaia Mediterrània. El pintoresc poblet, de gairebé mil anys, està situat sobre un turó a 518 m d'altitud. L'església i el nucli antic, amb vestigis gòtics, es troba a la dreta, i l'eixample modern s'estén a l'esquerra. Deshabitat des dels anys setanta, actualment es troba en estat ruïnós.
Can Ferrer de la Cogullada
El poblet consta d'una vintena de cases disposades vora la carretera i el camí del fons de la masia. La casa pairal de Can Ferrer és la gran masia que ha donat nom al lloc de la Cogullada.
Entitat de població | Habitants |
---|---|
Aiguaviva | 43 |
Can Ferrer de la Cogullada | 38 |
Joncosa de Montmell, la | 105 |
Mas Mateu | 73 |
Urbanització el Mirador del Penedès | 657 |
Urbanització la Moixeta | 28 |
Urbanització la Talaia Mediterrània | 44 |
Urbanització les Pinedes Altes | 77 |
Demografia
modifica
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Política
modificaCandidatura | Cap de llista | Vots | Regidors | % vots | |
---|---|---|---|---|---|
Partit dels Socialistes de Catalunya | Immaculada Costa | 324 | 5 | 44,14% | |
El Montmell - Acord Municipal | Javier José Navarro i Verdún[5] | 132 | 2 | 17,98% | |
Convergència i Unió | Cesar Montserrat Batet | 90 | 1 | 12,26% | |
Coalició pel Montmell - Poble Actiu | Elisa Rumbeu de Juan | 74 | 1 | 10,08% | |
Partit Popular de Catalunya | 60 | - | 8,17% | ||
Alternativa pel Montmell - Entesa | 44 | - | 5,99% | ||
En blanc | 10 | 1,36% | |||
Total | 743 | 9 |
Referències
modifica- ↑ Martí i Bonet, Josep Maria; Guasch, D. «La "Carta" episcopal de Montmell: privilegios milenarios para un pueblo sin habitantes» (en castellà). La Vanguardia Española, 21-04-1974, pàg. 29.
- ↑ Escriche, Elisabet «La Vajol, el poble català amb més atur». Ara, 08-02-2020 [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ Escriche, Elisabet «Les deu localitats amb més desocupats tenen menys de 3.400 habitants». Ara, 09-02-2020 [Consulta: 10 febrer 2020].
- ↑ http://elecciones.mir.es/resultados2011/99MU/DMU0943909099_L1.htm?d=1100&e=480
- ↑ http://www.derecho.com/l/bop-tarragona/proclamacio-candidatures-per-eleccions-municipals-22-05-2011-junta-electoral-zona-vendrell-26-04-2011/