Obre el menú principal

Vives (bisbe de Barcelona)

bisbe de Barcelona durant el darrer quart del segle X

Vives fou bisbe de Barcelona durant el darrer quart del segle X. El seu nom consta en una carta datada el 974, en què tant Vives com el comte Borrell II reconeixien franqueses als habitants del Montmell (Monte-macelo) reconeixent l'únic senyoriu del bisbe sobre ells. Consta l'1 de gener del 975 el bisbe Vives i el capítol com a participants d'una permuta de propietats amb l'Ardiaca Lobeto, uns casals que posseïen al costat de la catedral, per uns altres que tenia Lobeto al costat de la porta de Regomir i una terra fora de la ciutat.

Infotaula de personaVives
Biografia
Mort c. 995
  Bisbe de Barcelona 

valor desconegut – valor desconegut
Activitat
Ocupació Sacerdot
Modifica les dades a Wikidata

L'any 977 es féu la tercera consagració de l'església de Ripoll, assistint-hi Vives junt amb altres prelats i nobles, atorgant un decret afavorint els béns del monestir. Donà en feu el Castell de l'Albà a un cavaller anomenat Guitard de Mureden, perquè el millorés, reservant-se el dret de prestar-li homenatge, que sense el consentiment del bisbe no posés famílies i que ni s'apropiés d'esglésies, delmes, primícies o ofrenes, ni tampoc sobre el senyoriu de Santes Creus sobre el riu Gaià. Això fou d'acord amb el capítol i el comte Borrell el 21 de desembre de 977. Després del saqueig de Barcelona per part d'Almansor, el monestir de les Puel·les fou seriosament danyat i fou restablert pel comte i el bisbe Vives, posant-hi religioses i per abadessa a la seva filla Bonafilia. El Vescomte de Barcelona Geribert violentà l'església de Barcelona, que penedit del que havia fet donà en penitència a l'església la hisenda que tenia al costat de Barcelona, de terres i vinyes l'any 986. L'any 990 Vives participà en un judici públic contra un membre de la casa del bisbe acusat de falsificació de moneda. Vives també fou cridat el 991 per participar en l'excomunió sobre els feudataris d'Ermengarda, comtessa de Cerdanya, a instàncies de Sala, bisbe d'Urgell i al que assistí també el bisbe de Ribagorça Aquell mateix any consagrà Vives l'església de Sant Miquel d'Olèrdola.

Vives anà adquirint béns per a l'església entre ells dues modiatas de vinya per quaranta a sous a un tal Gausebert. Al comte Borrell comprà unes vinyes en el terme d'Ardena l'any 993. L'any següent commutà uns casals amb uns altres de Marcusio. Vives també fou un dels marmessors del testament que feu el comte Borrell el 24 de setembre del 993. El bisbe Vives també feu testament en aquella època en previsió de fer una peregrinació a Roma, coneixedor dels riscos que comportava aquesta mena d'expedició a l'època. Gràcies a aquest testament consta part de la seva família un germà, Fredari, i dues germanes dites Ermetrudis i Bonadompna, un nebot anomenat Miró i una neboda anomenada Emo. Aquest testament no es disposa la data però s'hi menciona als comtes Borrell i la seva segona muller Aimerudis, als que llega cinquanta caices d'ordi i vi. També llegà als preveres i canonges, un caíz de blat i un porc a cadascun d'ells. I a cadascun dels religiosos que servien en altres esglésies fora de la ciutat entre el Llobregat i el Bisaucio (Besòs) un caíz d'ordi. Llegà també als monestirs de les Puel·les i de Sant Cugat. Flórez desconeix si Vives feu aquest viatge a Roma, però encara era viu després de la mort del comte Borrell, car costa en un contracte de compravenda amb el comte Ramon Borrell amb la seva muller Ermessenda, unes vinyes per valor de quinze onzes d'or en una data dubtosa entre el 994 i el 995. L'11 de març del 995 consta l'execució del seu testament pels marmessors. O sigui que morí en una data propera i anterior a aquesta.

BibliografiaModifica