Obre el menú principal

Montserrat Coll i Oriol (Barcelona, 28 de desembre de 1906 - Terrassa, 28 de gener de 2000), dona de Ricard Lamote de Grignon.[1]

Infotaula de personaMontserrat Coll i Oriol
Biografia
Naixement 1906
Barcelona
Mort 2000 (93/94 anys)
Terrassa
Modifica les dades a Wikidata

Nasqué a Barcelona el 28 de desembre de 1906, filla de Josep Coll i Companys i de Maria Oriol i Planella. Era la segona de sis germans. dos dels quals van morir de petits a causa de la grip. Estudià al Col·legi de la Presentació (monges franceses) i piano amb el mestre Balcells.[cal citació]

Al setembre de 1920, va conèixer en Ricard Lamote de Grignon, havia anat a passar uns dies a casa d'una amiga a Gualba i un matí de diumenge, al sortir de missa, es va trobar amb en Ricard que anava amb un grup d'amics. Deseguida es van agradar i es feren amics. La familia va acceptar en Ricard com un més. La familia Coll era "acomodada" de classe mitjana cap amunt, d'una profunda catalanitat i cultura, amics de les arts i les lletres i apassionats per la politica que es vivia en aqueslls moments. El pare de la Montserrat era amic íntim de l'Adrià Gual.[cal citació]

Als 17 anys, es va casar amb Ricard Lamote de Grignon de 24 anys, músic i compositor, fill del mestre Joan Lamote de Grignon, figura de gran ressonància en aquella epoca, per la seva tasca al front de la Banda Municipal de Barcelona. En casar-se van anar a viure a casa dels pares d'ell i allí va néixer la seva filla Núria.[cal citació]

La Montserrat es va adaptar totalment a l'ambient musical en què vivia Ricard, l'acompanyava al piano i a vegades cantava algun lied. Però, amb la Guerra Civil, ell va ser empresonat injustament.[2] La valentía de la Montserrat, la seva lluita, el seu optimisme, l'esperança i la confiança van sostenir tota la familia i van fer que finalment Ricard sortís de la presó.

La Montserrat era una excel·lent cuinera i durant la postguerra, malgrat l'escassetat, cuinava "plats de res" com deia ella sempre somrient. Ricard va morir el 5 de febrer de 1962, quan la Montserrat tenia 55 anys Ella tan animosa sempre, va comentar: "No en sabré, de viure sense el meu Ricard". Pero la vida seguia, va tenir quatre nets, besnéts i molts amics.[cal citació]

Va morir el 28 de gener del 2000 a Terrassa. El seu epitafi deia: "'L'amor es fort com la mort" de El Càntic dels Càntics, texts bíblics musicat per Ricard Lamote de Grignon. Tots dos reposen al cementiri de Sant Gervasi.[3]

ReferènciesModifica

  1. «Un alliçonador homenatge a Ricard Lamote de Grignon» (en català). [Consulta: 12 desembre 2017].
  2. «Homenatge a Ricard Lamote de Grignon» (en català). [Consulta: 12 desembre 2017].
  3. Coll i Oriol, Montserrat. Gent Nostra; 74 (en català). Edicions de Nou Art Thor, 1989. ISBN 84-7327-204-8.