Montserrat Fernández Garrido
Montserrat Fernández Garrido (Barcelona, 1954) és una dona catalana, advocadessa, dirigent feminista, activista de la memòria històrica i escriptora.[1][2]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1954  (69/70 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | advocada, escriptora, feminista |
Biografia modifica
Nascuda a Barcelona, és filla de Maria Garrido Martín,[3] oriünda de Colomera i d'Antonio Fernández López, de Motril, tots dos membres de famílies molt pobres represaliades políticament. El seu avi matern va ser el guerriller Juan Garrido Donaire, álies Ollafría, cap de la partida de maquis de la Sierra de Parapanda, a la província de Granada, que va lluitar durant anys contra el franquisme.[4] El 1948, assetjat per la Guardia Civil, va aconseguir fugir al Marroc, fet pel qual va ser empresonada i vexada tota família, inclosa Maria, la filla menor d'edat. Antonio Fernández López també fou condemnat a dotze anys de presó.[5] El 1951 van emigrar a Badalona i es van instal·lar en una barraca, sense cap servei bàsic, situada al paratge conegut com el Turó d'en Caritg del barri de La Salut.[6]
Montserrat Fernández, tot i que el seu pare li havia ensenyat els coneixements bàsics, no va anar a l'escola fins a vuit anys. Dels vuit als quinze anys, va estudiar comerç i només acabar, va trobar la primera feina d'administrativa. Durant anys va compaginar la feina amb l'estudi nocturn, aconseguint els títols de graduat en Educació Secundària Obligatòria, Secretariat d'Alta Direcció i alguns cursos d'anglès. L'any 1969 la família va poder accedir a un pis del barri de Sant Roc.[7]
Des de molt jove va col·laborar amb el PSUC i va ser membre de l'Organització Feminista Revolucionària. El 1978, fou contractada pel despatx de l'advocadessa i escriptora Lidia Falcón per encarregar-se de la publicitat de la revista Vindicación Feminista, dirigida per la periodista Carmen Alcalde. Al cap de poc, va passar a exercir de secretària i va publicar alguns artícles, al costat d'autores destacades com ara Montserrat Roig, Carmen Sarmiento, Magda Oranich, Rosa Montero o Maruja Torres, amb fotografies de Colita i Pilar Aymerich.[8] El 1979, Lida Falcón va fundar el Partit Feminista d' España, tot i que no fou legalitzat fins al 1981. Montserrat Fernández va formar part de la directiva el 1983 [9] i va col·laborar en la revista teòrica del partit Poder y Libertad.[10] Quan Lidia Falcón es va traslladar a Madrid, Fernández Garrido va quedar com administradora del despatx amb Elvira Siurana Zaragoza i amb una advocadessa, una psicòloga, una assistent social i una ginecòloga, van endegar el projecte d'un Gabinet Jurídic i Psicològic per a la dona.
Als trenta-tres anys es matriculà a la Facultat de Dret i un cop acabada la carrera, s'establí per compte propi, en la especialitat de dret de família i mediació, col·laborant assíduament en cursos i conferències.[11] Ha sigut professora del Màster de Dret de família i Infància de la Universitat de Barcelona, presidenta i vicepresidenta de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona,[12] fundadora i membre de la European Women Lawyer Association i patrona de la Fundació Olof Palme.[13] Com a dirigent feminista ha participat en congressos arreu del món, especialment sensibilitzada amb el problema dels abusos a menors, la prostitució, el proxenetisme i el tràfic de dones i d'infants.[14][15][16]
Tenint presents els seus orígens, Montserrat Fernàndez Garrido ha publicat el llibre Tres generaciones rebeldes, prologat per Antonina Rodrigo i Carmen Alcalde, que recull i documenta les tràgiques vivències familiars en temps de la Guerra civil i la postguerra. També participa activament en actes, homenatges i divulgació de la memòria històrica, sobretot en clau femenina.[17][18][19]
Referències modifica
- ↑ Hoy, Granada. «Un espléndido racimo humano» (en espanyol europeu), 25-10-2021. [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ «Montse Fernández Garrido rescata l’exemple de dones que han lluitat per un món més just a Tres generaciones rebeldes | Cerdanyola Info». [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ Rodrigo, Antonina «[Mujeres granadinas represaliadas. Maria Garrido Martín, la hija del guerrillero Ollafría]». Diputación de Granada, 2018.
- ↑ «Partida de Ollafría | Periódico Diagonal». [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ Archivo Tribunal Militar de Granada. 12 Abril 1939 Consejo de Guerra Sumarísimo n.4132 ref. 1677 instruido contra Antonio Fernández López. Fallo del tribunal:12 años y 1 día de reclusión temporal. Firmado Miguel Alcàntara y otros. (Copia de la sentencia)
- ↑ «Montse Fernández-Garrido: “A la barraca, a la nit, es llegia poesia per a tot el barri”». [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ Fernàndez Garrido, Montserrat. [Capítol VI - Por fin ducha y vivienda. Tres generaciones de rebeldes] (en castellà). Barcelona: Ediciones Carena, 2021, p. 126-131. ISBN 978-84-18323-82-09.
- ↑ «Vindicación | Cine en Violeta». [Consulta: 26 juny 2022].
- ↑ País, El «Finalizó el congreso del Partido Feminista con la elección de la nueva ejecutiva» (en castellà). El País [Madrid], 03-07-1983. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Poder y libertad: revista teórica del Partido Feminista de España. Nº 11, 1989» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ «Conferència: 'Nous models de família en casos de desemparament i acolliments'» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ «Nous òrgans de direcció a 8 Comissions de Persones Col·legiades» (en anglès). [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ «Organització – FIOP» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ «Ponència Montse Fernández Garrido», 12-02-2016. [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ Fillol, Jessica. «Conferencia de Montserrat Fernández Garrido sobre trata de mujeres con fines de explotación sexual: la sentencia judicial contra los clubs Riviera y Saratoga» (en castellà), 31-05-2018. [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ «Barcelona:"Els internats de la por "Montse Fernandez Garrido y mas"». [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ «'Tres generaciones rebeldes' | El Independiente de Granada». [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ Gipuzkoa, Noticias de. «"El movimiento feminista ha sido el que más ha cambiado la faz de la sociedad"» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2022].
- ↑ «| Doce mujeres que ni Franco ni el fascismo consiguieron hacer callarForo por la Memoria - Federación Estatal de Foros por la Memoria» (en castellà). [Consulta: 27 juny 2022].