Murui huitoto
El murui, murui huitoto i murui witoto és una llengua indígena americana de la família witoto. El murui és parlat per uns 1.100 witotos a la vora del riu Putumayo, Cara-Paraná i Igara-Paraná a Colòmbia.[1] Al Perú és parlat al nord al costat dels rius Ampiyacu i Napo per unes 1.000 persones.[2] Alguns parlants de murui viuen també fora dels seus territoris, per exemple a la rodalia de Leticia (Amazones), Colòmbia.
| Tipus | llengua i llengua viva  |
|---|---|
| Ús | |
| Parlants nadius | 2.900 (2008 ) |
| Autòcton de | Departament de l'Amazones, Caquetá, Putumayo i Departament de Loreto |
| Estat | Colòmbia i Perú |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües bora–witoto Llengües witoto | |
| Codis | |
| ISO 639-3 | huu |
| Glottolog | muru1274 |
| Ethnologue | huu |
| IETF | huu |
| Endangered languages | 1858 |
Aproximadament 1.000 peruans utilitzen el murui tant en la seva forma escrita com oral. L’idioma té estatut oficial i s’utilitza a les escoles. També s'utilitza a l'església. No hi ha monolingües murui al Perú. Hi ha té 1.900 parlants al sud-oest de Colòmbia, on té una utilitat social i una posició més elevada. Antigament es parlava a Brasil, però ara està extingida en aquest país.
El murui utilitza l'escriptura llatina. Hi ha un diccionari de la llengua Murui (Murui-espanyol i espanyol-Murui) compilat per una lingüista del SIL, Shirley Burtch (1983), i un nombre d'obres sobre la seva gramàtica (Petersen de Piñeros 1994, Petersen de Piñeros i Patiño: 2000, Wojtylak 2012).
La doctora Katarzyna Wojtylak va publicar una gramàtica referencial completa de Murui (2017, tesi doctoral escrita a la James Cook University[3]) publicada per Brill Publishers (2020).[4]
Fonologia modifica
El murui té un inventari relativament petit de 16 fonemes consonàntics contrastius, alguns dels quals tenen fonotàctica restringida. L'inventari de consonants murui és similar a altres dos dialectes witoto, Mɨka i Mɨnɨka. L’inventari de vocals de la llengua es basa en un sistema de sis vocals que consisteix, entre altres sons, en la vocal central alta ɨ. Aquest tret és típic de les llengües de l’Amazònia del Nord-oest, com ara les llengües tucano i carib (Aikhenvald, 2012).
Consonants modifica
La representació ortogràfica és a l'esquerra; l'IPA a la dreta.
| Bilabial | Dental | Alveolar | Postalveolar | Palatal | Velar | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | sorda | (p /p/) | t /t/ | k /k/ | ||||
| sonora | b /b/ | d /d/ | g /ɡ/ | |||||
| Africada | sorda | ch /tʃ/ | ||||||
| sonora | y /dʒ/ | |||||||
| Fricativa | sorda | f /ɸ/ | z /θ/ | s /s/* | j /h/ | |||
| sonora | v /β/ | |||||||
| Nasal | m /m/ | n /n/ | ñ /ɲ/ | |||||
| Bategant | r /ɾ/ | |||||||
| Aproximant | u /w/ | i /j/ | ɨ /ɰ/ | |||||
*- /s/ només s'utilitza des del castellà. /p/ és un forma marginal.[5]
Vocals modifica
| Anterior | Central | Posterior | |
|---|---|---|---|
| Tancada | i /i/ ii /iː/ | ɨ /ɯ/ ɨɨ /ɯː/ | u /u/ uu /uː/ |
| Mitjana | e /ɛ/ ee /ɛː/ | o /ɔ/ oo /ɔː/ | |
| Oberta | a /a/ aa /aː/ |
Les vocals tancades /i, ɯ, u/ en posició inicial de paraula se senten com lliscants /j, ɰ, w/.
Ortografia modifica
Al llarg dels anys, les anàlisis fonològiques existents de la llengua han arribat a reflectir diferents variacions ortogràfiques amb diversos grafemes utilitzats per descriure els sons witoto. El primer a analitzar i descriure el sistema de so mɨnɨka va ser Minor Eugene (Menor 1956). Aquesta descripció va ser fonamental per al desenvolupament de l'ortografia del llenguatge. Avui dia hi ha una tendència a utilitzar els grafemes introduïts per Petersen de Piñeros (1994). Wojtylak (2017, 2020) utilitza grafies lleugerament modificades.
Referències modifica
- ↑ Plan de vida del Pueblo Murui: Jurisdicción OIMA, April 2008, <http://observatorioetnicocecoin.org.co/cecoin/files/Uitoto%20%28Murui%29%20-%20PLAN%20DE%20VIDA%20-%20OIMA.pdf> Arxivat 2016-06-02 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2016-06-02. [Consulta: 22 novembre 2022].
- ↑ «Witoto, Murui». Ethnologue.
- ↑ «A grammar of Murui (Bue): a Witotoan language of Northwest Amazonia».
- ↑ «A Grammar of Murui (Bue): A Witotoan Language from Northwest Amazonia». Brill's Studies in the Indigenous Languages of the Americas, Volume: 15.
- ↑ Wojtylak, Katarzyna I. A grammar of Murui (Bue): A Witotoan Language of Northwest Amazonia, 2017.
Bibliografia modifica
- Aikhenvald, A. Y.. The languages of the Amazon. Nova York: Oxford University Press, 2012.
- Burtch, S. Diccionario Huitoto Murui. Yarinacocha: Ministerio de Educación & Instituto Lingüístico de Verano, 1983.
- Minor, Eugene E. «Witoto Vowel Clusters». International Journal of American Linguistics, vol. 22, 2, 1956, pàg. 131–137. DOI: 10.1086/464357. JSTOR: 1263589.
- Petersen de Piñeros, G. La lengua uitota en la obra de K. Th. Preuss: Aspectos fonológicos y morfosintácticos. Bogotá: Editorial Universidad Nacional, 1994.
- Petersen de Piñeros, G.; Patiño, C. «El idioma uitoto». A: Lenguas indígenas de Colombia: Una visión descriptiva. Bogotá: Instituto Caro y Cuervo, 2000, p. 219–238.
- Wojtylak, K.I. (2020). A grammar of Murui (Bue), a Witotoan language from Northwest Amazonia. Leiden: Brill.
- Wojtylak, K. I. (2020). Bue uai: the phonological and grammatical status of Murui ‘word’. In A. Y. Aikhenvald, R. M. W. Dixon, & N. M. White (Eds.), The Phonological and Grammatical Word: A Cross-linguistic Typology. Oxford: Oxford University Press.
- Wojtylak, K.I. (2020). ‘Multifaceted body parts in Murui: A case study from Northwest Amazonia’. In I. Kraska-Szlenk (Ed.), Body Part Terms in Conceptualization and Language Usage (pp. 170-190). Amsterdam: John Benjamins.
- Wojtylak, K.I. (2019). ‘The elusive verbal classifiers in ‘Witoto’. In A.Y. Aikhenvald and E. Mihas (Eds.). Classifiers and genders: a cross-linguistic typology, pp. 176-195. Oxford: Oxford University Press.
- Agga Calderón ‘Kaziya Buinaima’, L., Wojtylak, K.I., & Echeverri, J.A. (2019). ‘Murui: Naie jiyakɨno. El lugar de origen. The place of origin’. Special issue of Revista LinguiStica entitled Línguas indígenas: Artes da palavra / Indigenous Languages: verbal arts, edited by Kristine Stenzel and Bruna Franchetto, 15(1), 50-87.
- Wojtylak, K.I. (2019). ‘Talking to the spirits: A jungle-at-night register of the Murui people from Northwest Amazon’. Special issue of journal The Mouth 4, edited by A.Y. Aikhenvald and A. Storch, pp. 78-90.
- Wojtylak, K. I. (2019). Traversing language barriers. Murui signal drums from Northwest Amazonia. International Journal of Language and Culture 6(1), pp. 195-216. (A special issue Creativity in Language, edited by Alexandra A. Aikhenvald, Andrea Hollington, Nico Nassenstein, and Anne Storch).
- Wojtylak, K.I. (2018). ‘Comparative constructions in Murui (Witotoan, Northwest Amazonia)’. In K.I. Wojtylak and Y. Treis (Eds.), On the Expression of Comparison: Contributions to the typology of comparative constructions from lesser-known languages. Special issue of Linguistic Discovery 16(1), 162-182.
- Wojtylak, K.I. (2018). ‘Nominalizations in Murui (Witotoan)’. In S. Overall and K.I. Wojtylak, (Eds.), Nominalization: A view from Northwest Amazonia. A special issue of STUF – Language Typology and Universals 71(1), 19-45. DOI: 10.1515/stuf-2018-0002
- Wojtylak, K.I. (2018). ‘Evidentiality in Bora and Witotoan languages’. In A.Y. Aikhenvald (Ed.), Oxford Handbook of Evidentiality, pp. 388-408. Oxford: Oxford University Press. DOI: 10.1093/oxfordhb/9780198759515.013.19
- Overall, S.E. and Wojtylak, K.I. (2018). ‘Nominalizations in the Americas - Introduction’. In S. Overall and K.I. Wojtylak, (Eds.), Nominalization: A view from Northwest Amazonia, pp. 1-18. STUF 71(1). DOI: 10.1515/stuf-2018-0001
- Wojtylak, K.I. (2017). A grammar of Murui (Bue), a Witotoan language of Northwest Amazonia. PhD dissertation. James Cook University.
- Wojtylak, K.I. (2017). ‘Dance rituals and songs of the Murui from Northwest Amazonia’. Voices from around the world 1(1).
- Wojtylak, K.I. (2016). ‘Classifiers as derivational markers in Murui (Northwest Amazonia)’. In P. Stekauer, S. Valera and L. Kortvelyessy (Eds.), Word-Formation Across Languages. Newcastle-upon-Tyne: Cambridge Scholars Publishing.
- Wojtylak, K.I. (2015). Fruits for Animals: Hunting Avoidance Speech Style in Murui. In Proceedings of the 41st Annual Meeting of the Berkeley Linguistic Society. University of California at Berkeley.