Museu Nacional de Tòquio

El Museu Nacional de Tòquio (東京国立博物館, Tōkyō Kokuritsu Hakubutsukan) o MNT és el museu més antic i el museu d'art més gran de tot el Japó i un dels museus d'art més extensos del món.[1] Es va crear el 1872. El museu alberga una col·lecció d'obres d'art i peces arqueològiques d'Àsia, especialment del Japó. El museu conserva més de 110.000 peces, entre les quals hi ha 87 tresors nacionals i 610 béns culturals importants (a juliol de 2005). El museu també exerceix tasques de recerca i organitza esdeveniments educatius associats a la seva col·lecció.

Infotaula d'organitzacióMuseu Nacional de Tòquio
lang=ca
Museu Nacional de Tòquio projectat per Jin Watanabe el 1937. Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curt東博 i TNM Modifica el valor a Wikidata
Tipusmuseu nacional Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació1872, Yushima Seidō (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Visitants anuals2.684.754 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Gestor/operadorInstitut Nacional de Béns Culturals Modifica el valor a Wikidata
PresidènciaMasami Zeniya (en) Tradueix (2009–) Modifica el valor a Wikidata
Entitat matriuInstitut Nacional de Béns Culturals Modifica el valor a Wikidata
Propietari de
Part deParc de Ueno Modifica el valor a Wikidata

Lloc webtnm.jp Modifica el valor a Wikidata
IMDB: co0217196 Facebook: TokyoNationalMuseum Twitter (X): TNM_PR Instagram: tnm_pr Youtube: UCi4kijTbqPOh1LPN2f0eQYg Modifica el valor a Wikidata

El museu es troba a la part nord-est del parc Ueno a Taitō (Tòquio). Les diferents sales del museu són: Honkan (本館?, galeria japonesa) (本館), la Tōyōkan (東洋館?, galeria asiàtica), la Hyōkeikan (表慶館?), la Heiseikan (平成館?), Hōryū-ji Hōmotsukan (法隆寺宝物館?, la galeria dels tresors Hōryū-ji) i Shiryōkan (資料館?, el centre de recerca i informació). Disposa de restaurants i botigues dins del mateix museu, així com exposicions a l'aire lliure i un jardí d'accés lliure.

Les col·leccions del museu se centren en l'art japonès antic i l'art asiàtic de la ruta de la Seda. Disposa també d'una col·lecció extensa d'art greco-budista.

Tota la informació dins el museu és disponible en japonès, xinès, anglès, francès, alemany, coreà i castellà.

Història modifica

El museu va ser inaugurat el 1872 quan va albergar a la sala Taiseiden la seva primera exposició a càrrec del departament museístic del Ministeri d'Educació. Aquest fet, significava l'obertura del primer museu al Japó. Poc després de l'obertura, el museu va ser traslladat a Uchiyamashita-cho (actualment Uchisaiwai-cho) i després el 1882 va ser desplaçat de nou fins al seu emplaçament definitiu al parc Ueno. Des del seu establiment, el museu s'ha enfrontat a reptes importants com el Gran terratrèmol de Kantō el 1923 i la clausura temporal del museu el 1945 durant la Segona Guerra Mundial.[2] El nom del museu ha anat variant al llarg del temps: el 1886 s'anomenava Museu Imperial, el 1900 Museu de la Casa Imperial de Tòquio i ja des de 1947 té el nom actual.[2]

Instal·lacions modifica

Honkan (Galeria japonesa) modifica

 
L'entrada al Honkan (maig de 2019)
 
L'entrada de Honkan, vista des del replà del segon pis (2013)
 
El jardí del TNM vist des de la terrassa Honkan (març de 2018)
 
La part posterior del Honkan vista des del jardí (març de 2018)

La Galeria Honkan[3] acull la principal mostra d’art japonès del museu des de la prehistòria fins a finals del segle xix. Té dues plantes i un soterrani amb una superfície total de 21.500 m². Està dissenyat per ser resistent al foc i als terratrèmols.[3]

La Honkan es troba a l’antic emplaçament de la sala principal del temple Kaneiji, que va ser destruït durant la Guerra Boshin.[2][3] El primer Honkan va incorporar una estructura de maó utilitzada com a sala principal per a la primera Exposició Industrial Nacional el 1877. La construcció va començar l'any següent, seguint els plans elaborats per l'arquitecte anglès Josiah Conder. El vestíbul de maó de dos pisos incorporava l'arquitectura anglo-índia, amb dues cúpules bulboses verdes superant les torres que flanquejaven l'entrada principal. Es va acabar l'any 1881. Aquest edifici va anar a terra a causa del Gran terratrèmol de Kantō de 1923.[3]

Va ser substituïda per una estructura de formigó armat de Jin Watanabe a l’estil de la corona Imperial,[3] amb una base neoclàssica i un sostre japonès. Es va completar entre 1932 i 1938[3] amb un cost de 7 milions de iens. Es va inaugurar el 10 de novembre de 1938 amb una cerimònia a la qual va assistir l'emperador Hirohito.[3] L'edifici va ser designat com a bé cultural important del Japó el 2001.[2]

Les sales s'ordenen començant per l'angle SE del segon pis, passant en el sentit de les agulles del rellotge al voltant del segon i primer pis, i acabant amb l'angle SO del primer pis.[3]

Segon pis Primer pis
Sala Títol Sala Títol
1 L’alba de l'art japonès i l'ascens del budisme 11 Escultura japonesa
Jomon, Yayoi, Kofun
2 Galeria del Tresor Nacional 12 Lacat
Èpoques diverses
3 Art budista, art cortesà i pintura zen i tinta 13 Metallurgia i Ceràmica
Heian, Muromachi
4 La Cerimònia del te 14 Exposició temàtica
Èpoques diverses
5 Vestuari de l'elit militar 15 Registres d'Història
Heian, Edo
6 Vestuari de l'elit militar 16 Ainus i Ryukyuans
Heian, Edo
7 Pantallas plegables i Pintures de portes corredisses 17 Conservació i Restauració
Èpoques diverses
8 Les arts de la vida quotidiana i l'evolució de la pintura i Cal·ligrafia japonesa 18 Art Modern
Azuchi-Momoyama, Edo
9 Noh i Kabuki 19 Espai d'Educació
Èpoques diverses
10 Ukiyo-e i moda en el període Edo 20 Botiga de regals
Edo

El soterrani alberga un altre espai educatiu.[3]

Heiseikan modifica

 
Heiseikan (2009)

La galleria Heiseikan acull exposicions especials regulars a les quatre grans galeries del segon pis; el primer pis inclou la galeria d'arqueologia japonesa, un altre espai per a exposicions temporals, un ampli saló i cafeteria, un auditori i sales de conferències i orientació. El primer pis també alberga la galeria dels principals donants del museu.[3]

La Heiseikan es va obrir per primera vegada el 1999.[2] El seu nom reflecteix l’època regnal de la seva creació, el govern de l'emperador Akihito, que va durar de 1989 a 2019. L'edifici va ser erigit per commemorar les noces del príncep hereu Hiro amb Masako Okawa (ara emperador Naruhito i emperadriu Masako) el 9 de juny de 1993.[3]

La galeria d'arqueologia japonesa presenta l'arqueologia per datar objectes excavats i inclou una mostra de diverses troballes de jaciments japonesos, inclosa la ceràmica d'aplicacions lineals del període Jōmon, una de les ceràmiques més antigues del món.[4] Les troballes japoneses han estat substituïdes per descobriments més nous a la Xina amb els objectes trobats a la cova de Xianren, Jiangxi, el 2012 actualment el més antic conegut a partir del 2019.

Toyokan (Galeria asiàtica) modifica

 
El Toyokan (2009)

La galeria Tōyōkan mostra les col·leccions del museu d'art xinès, coreà, indi i del sud-est i centre asiàtic. També inclou una mostra d’objectes egipcis. Hi ha un teatre al soterrani i un restaurant al seu costat.[3]

El Toyokan va ser dissenyat per Yoshirō Taniguchi, inaugurat el 1968, reformat a principis dels anys 2010 i reobert el gener de 2013.[3] Té tres plantes d'alçada, però utilitza el seu soterrani i una disposició en espiral d’entresòls i escales per estendre la seva col·lecció en sis plantes.[3]

Pis Sala Nom
B1 11 Escultura Khmer
12 Estàtues de bronze daurat del sud-est asiàtic

Arqueologia de l'Índia i el sud-est asiàtic


Ceràmica del sud-est asiàtic
13 Tèxtils asiàtics

Pintures en miniatura de l'Índia

Cultures ètniques d'Àsia
1 1 Escultura budista xinesa
2 2 Espai Educatiu Oasis2
3 Escultures de l'Índia i Gandhara

Art de les regions occidentals

Artefactes d'Àsia Occidental i Egipte
3 4 Història de la Xina
5 Bronzes rituals xinesos

Enterraments a la Xina

Ceràmica xinesa

Indústria tèxtil a la Xina
6 Espai Educatiu Oasis
4 7 Talles en relleu de pedra de la Xina
8 Pintura xinesa

Cal·ligrafia xinesa

Literats xinesos
5 9 Laca xinesa

Art decoratiu de la dinastia Qing
10 Eines de pedra polida i eines de metall de Corea

L'ascens i la caiguda dels reis a Corea

Ceràmica coreana

Art budista de Corea

Art de la dinastia Joseon

Horyuji Homotsukan (Galeria dels tresors Horyuji) modifica

 
La galeria dels tresors Horyuji (2018)
 
Un rotllo del 8 de juliol de 756, que registra els regals de l'emperadriu Koken al temple Horyu

La galeria de Hōryū-ji Hōmotsukan és un edifici de dos pisos que allotja la col·lecció de relíquies del museu del temple Horyu a Nara.[3] Els 319 articles van ser lliurats a la Casa Imperial pel temple l'any 1878 i després es van col·locar al Museu Nacional per a la seva conservació i conservació.

L'edifici va ser dissenyat per Yoshio Taniguchi[3] i es va inaugurar el 1999.[2]

Pis Sala Nom
1 1 Bandera per a la cerimònia de Kanjo
2 Estàtues budistes de bronze daurat, halos, imatges budistes repussades
3 Màscares Gigaku
2 4 Treballs de fusta i lacat
5 Metallurgia
6 Pintura, cal·ligrafia i tèxtils

Un entresòl entre els dos pisos alberga una sala de referència[3] amb un arxiu digital dels tresors, que permet als visitants veure tota la col·lecció amb explicacions en japonès, coreà, xinès, anglès, francès i alemany. Hi ha un restaurant al primer pis.[3]

Hyokeikan modifica

 
El Hyokeikan (2019)

La galeria Hyōkeikan[5] està tancada al públic excepte exposicions especials.[5]

El Hyokeikan es va obrir per primera vegada el 1909.[6] El seu nom reflecteix la seva construcció en honor al casament del príncep hereu Yoshihito i Sadako Kujo (posteriorment emperador Taisho i emperadriu Teimei) el 10 de maig de 1900.[5] Com a exemple de l'arquitectura d'influència occidental de finals de l'era Meiji, va ser designada com una propietat cultural important el 1978.[2]

Kuroda Kinenkan (Saló Memorial de Kuroda) modifica

 
Kuroda Memorial Hall

El Kuroda Kinenkan conté una col·lecció d'obres de l'important artista d'estil occidental (iōga) Seiki Kuroda. La seva col·lecció consta actualment de 126 pintures a l'oli i 170 dibuixos, així com quaderns de dibuixos, cartes, etc.[7][8] Situat al nord-oest del recinte del museu principal, té entrada gratuïta i horaris separats (9:30 a. m.  – 5:00 p. m., amb l'última entrada a les 4:30 h).[3]

Dissenyat per Okada Shinichirō, la sala va ser construïda el 1928 com a part del llegat de Kuroda per utilitzar part de la seva fortuna «per finançar projectes per promoure l'art».[3] El 1930, es va convertir en la seu de l'Institut de Recerca d'Art, que es va convertir en l’Institut de Recerca de Bens Culturals de Tòquio. El TRICP es va traslladar l'any 2000, amb la reobertura del Kuroda Memorial Hall com a galeria pública l'any següent. El 2007, la seva administració va ser transferida al Museu Nacional de Tòquio, que el va renovar abans de reobrir-lo el 2 de gener de 2015. L'entrada estava restringida originalment a períodes de dues setmanes al gener, primavera i tardor[7][8][9] però actualment està obert sempre que el museu principal estigui.[3]

L'exposició de la segona planta consta de 4 sales: la Sala Memorial Kuroda, la Sala de Lectura, la Sala d'Audiovisuals i la Galeria d'Aspectes destacats de la Col·lecció. També hi ha una cafeteria al primer i segon pis.[3]

Shiryokan (Centre d'Investigació i Informació) modifica

El Centre d'Investigació i Informació Shiryōkan conté llibres, revistes, imatges i altres documents relacionats amb la història, l'arqueologia i les belles arts i les arts aplicades al Japó, Àsia i Orient Mitjà.[3]

El Centre d'Investigació i Informació es va obrir l'any 1984.[3] La planta oberta al públic inclou dues sales de lectura, una zona d'exposicions i taulells de sol·licitud d'articles conservats a l'arxiu de les altres plantes.[3] Hi ha accés gratuït sense entrada a la resta del museu a través de la porta oest del recinte.

Referències modifica

  1. "Museus" a Japan Encyclopedia, pàgines 671-673.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 «Outline of the Independent Administrative Institutions National Museum 2005». IAI National Museum Secretariat, 2005. Arxivat de l'original el 2009-02-26.
  3. 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 3,12 3,13 3,14 3,15 3,16 3,17 3,18 3,19 3,20 3,21 3,22 3,23 3,24 (TNM, 2019)
  4. 4,0 4,1 (Imamura, 1996, 44–46)
  5. 5,0 5,1 5,2 (TNM, 2019)
  6. Tokyo National Museum. {{{title}}} [mapa]. (2015)
  7. 7,0 7,1 Error en el títol o la url.«» (en japonès). Agency for Cultural Affairs. Arxivat de l'original el 23 desembre 2019. [Consulta: 10 setembre 2015].
  8. 8,0 8,1 «Kuroda Memorial Hall». Tokyo National Museum. [Consulta: 10 setembre 2015].
  9. «Kuroda Memorial Hall». Tokyo Research Institute for Cultural Properties, Tokyo. [Consulta: 10 setembre 2015].