Nàssir-ad-Din at-Tussí

Nàssir-ad-Din Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nàssir-ad-Din at-Tussí (Tus, 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa. És considerat com un dels creadors de la trigonometria i féu importants aportacions a l'astronomia ptolemaica. A occident també va ser conegut com a Nasarradinus.

Infotaula de personaNàssir-ad-Din at-Tussí
Nasir al-Din Tusi.jpg
modifica
Nom original(fa) نصيرالدین طوسی modifica
Biografia
Naixement18 febrer 1201 modifica
Tus modifica
Mort26 juny 1274 modifica (73 anys)
Kadhimiya modifica
Lloc d'enterramentmesquita al-Kadhimiyya
Bagdad
Iraq modifica
Visir
modifica
Dades personals
ReligióXiïsme modifica
Activitat
Camp de treballAstronomia, kalam, pensament islàmic, matemàtiques, química, biologia, medicina, física, ciència, filosofia, història, dret i teologia modifica
OcupacióAstrònom, matemàtic, filòsof, científic, astròleg, polímata, arquitecte, metge, teòleg, marja' (en) Tradueix i escriptor modifica
MovimentAvicennisme modifica
AlumnesAbd al-Karim Ibn Tawus (en) Tradueix, Najm al-Dīn al-Qazwīnī al-Kātibī (en) Tradueix, Qutb-ad-Din Xirazí i Al-Hilli (en) Tradueix modifica
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralQutb-ad-Din Xirazí, Najm al-Dīn al-Qazwīnī al-Kātibī (en) Tradueix i Al-Hilli (en) Tradueix modifica

Quan els exèrcits mongols de Genguis Khan arrasaven la Pèrsia, at-Tussí fugí per reunir-se amb els ismaïlites. Les seves contribucions científiques més importants daten d'aquests anys, mentre fugia d'una fortalesa a una altra. Finalment s'afegí a les tropes de Hulagu (un dels fills de Genghis Khan) després de la invasió del castell d'Alamut per les forces mongoles.

At-Tussí elaborà taules molt acurades de moviments planetaris, tal com es mostren al seu llibre Zij-i ilkhani ("Les taules ilkhàniques"). Aquest llibre conté taules per calcular les posicions dels planetes, així com els noms de moltes estrelles. El seu sistema planetari era el més avançat de l'època i fou utilitzat extensament fins al desenvolupament del model heliocèntric en el temps de Copèrnic. Entre Claudi Ptolemeu i Copèrnic, se'l considera com el científic més eminent en aquest camp.

També és conegut pel parell de Tusi, que descompon un moviment lineal en la suma de dos moviments circulars. També calculà el valor de 51' per a la precessió dels equinoccis i contribuí en la construcció i ús d'alguns instruments astronòmics incloent-hi l'astrolabi (el famós observatori de Maragheh fou construït per a ell). Escrigué el primer tractat existent del sistema complet de trigonometria plana i esfèrica.

Enllaços externsModifica