Nàssir-ad-Din at-Tussí

Nàssir-ad-Din Abu-Jàfar Muhàmmad ibn Muhàmmad ibn al-Hàssan at-Tussí, més conegut com a Nàssir-ad-Din at-Tussí (Tus, 1201– Khadimanin, a prop de Bagdad, 1274) va ser un astròleg/astrònom, matemàtic, filòsof i metge persa.[1] És considerat com un dels creadors de la trigonometria i féu importants aportacions a l'astronomia ptolemaica. A occident també va ser conegut com a Nasarradinus.

Infotaula de personaNàssir-ad-Din at-Tussí
Nasir al-Din Tusi.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fa) نصيرالدین طوسی Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 febrer 1201 Modifica el valor a Wikidata
Tus Modifica el valor a Wikidata
Mort26 juny 1274 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Kadhimiya Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentmesquita al-Kadhimiyya Modifica el valor a Wikidata
Visir
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióXiïsme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Director de tesiKamaluddin bin Yunus (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballAstronomia, kalam, pensament islàmic, matemàtiques, química, biologia, medicina, física, ciència, filosofia, història, dret, teologia, geografia, música, òptica i mineralogia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAstrònom, matemàtic, filòsof, científic, astròleg, polímata, arquitecte, metge, teòleg, marja taqlid i escriptor Modifica el valor a Wikidata
Membre de
MovimentAvicennisme Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAbd al-Karim Ibn Tawus (en) Tradueix, Najm al-Dīn al-Qazwīnī al-Kātibī (en) Tradueix, Qutb-ad-Din Xirazí i Al-Hilli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
MecenesNasir al-Din Abu al-Fath Abd al-Rahim ibn Abi Mansur (en) Tradueix
Rukn al-Din Khurshah
Muhàmmad III d'Alamut
Hülegü Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralQutb-ad-Din Xirazí, Najm al-Dīn al-Qazwīnī al-Kātibī (en) Tradueix i Al-Hilli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Quan els exèrcits mongols de Genguis Khan arrasaven la Pèrsia, at-Tussí fugí per reunir-se amb els ismaïlites. Les seves contribucions científiques més importants daten d'aquests anys, mentre fugia d'una fortalesa a una altra. Finalment s'afegí a les tropes de Hulagu (un dels fills de Genghis Khan) després de la invasió del castell d'Alamut per les forces mongoles.

ObraModifica

En una de les seves obres, Ajlaq-i-Nasri, estableix una jerarquia de formes de vida en la que, els animals son superiors a les plantes i l'home és superior a la resta d'animals ja que considera que la voluntat conscient dels animals era una passa cap a la consciència humana.[1]

At-Tussí elaborà taules molt acurades de moviments planetaris, tal com es mostren al seu llibre Zij-i ilkhani ("Les taules ilkhàniques"). Aquest llibre conté taules per calcular les posicions dels planetes, així com els noms de moltes estrelles. El seu sistema planetari era el més avançat de l'època i fou utilitzat extensament fins al desenvolupament del model heliocèntric en el temps de Copèrnic. Entre Claudi Ptolemeu i Copèrnic, se'l considera com el científic més eminent en aquest camp.

També és conegut pel parell de Tusi, que descompon un moviment lineal en la suma de dos moviments circulars. També calculà el valor de 51' per a la precessió dels equinoccis i contribuí en la construcció i ús d'alguns instruments astronòmics incloent-hi l'astrolabi (el famós observatori de Maragheh fou construït per a ell). Escrigué el primer tractat existent del sistema complet de trigonometria plana i esfèrica.

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 El libro de la ciencia (en espanyol). Tres Cantos, Madrid: Akal, D.L. 2015, p. 23. ISBN 978-84-460-4226-6. 

Enllaços externsModifica