Nacho Royo-Villanova

Ignacio Royo-Villanova Jordana, més conegut per Nacho Royo-Villanova (nascut a Madrid) és un dissenyador de so espanyol. Va estudiar a la Universitat Complutense de Madrid i el 1995 va fundar La Bocina SL, amb la qual ha realitzat les seves col·laboracions. El mateix any va debutar en cinema a Salto al vacío i Morirás en Chafarinas, i va fer treballs destacats a Tesis (1996) i Abre los ojos (1997) d'Alejandro Amenábar i Martín (Hache) (1997). El 2002 fou nominat per primer cop al Goya al millor so per Sin noticias de Dios.,[1] i seria nominat novament per La vida mancha (2004), Isi/Disi. Amor a lo bestia (2004), El baile de la Victoria (2010) i También la lluvia (2011).[2]

Infotaula de personaNacho Royo-Villanova
Biografia
Naixementsegle XX Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciótècnic de so Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0747431 Facebook: nacho.royovillanovajordana.3 LinkedIn: ignacio-royo-villanova-3559009b Modifica el valor a Wikidata

El 2012 va guanyar el Goya al millor so pel seu treball a No habrá paz para los malvados (2012)[3] Fou nominat novament per Grupo 7 i El artista y la modelo (2013), Caníbal (2014), La isla mínima (2015) i Ozzy (2017), i el 2019 aconseguí el Goya un altre cop per La trinchera infinita.[4] El 2012 fou nominat al Gaudí al millor so per Chico i Rita.[5]

Filmografia modifica

Referències modifica