Neret

espècie de planta
Per a altres significats, vegeu «Neret (desambiguació)».

El neret (Rhododendron ferrugineum) és un arbust de la família de les ericàcies. També rep el nom de gavet,[1] abarset,[2] barset, boix florit, boix de Núria, boixerica,[3] boixerola, gafet, ganxet, pentecostera, salabardà, talabard.[4][5]

Infotaula d'ésser viuNeret
Rhododendron ferrugineum Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Risc mínim
UICN203007 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
TribuRhodoreae
GènereRhododendron
EspècieRhododendron ferrugineum Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Descripció modifica

És un arbust glabre, de branques tortuoses, de fins a 1,5 metres d'alt. Les fulles són ovades estretides gradualment, d'uns 3 a 5 cm, coriàcies, d'un verd fosc lluent per l'anvers. El revers de les fulles és de color groc rogenc, que li dona el nom científic de ferrugineum.

Les flors són grosses i vistoses, d'1 a 2 cm de llargada, de color roig viu amb forma de campana; estan disposades en raïms terminals de 4 a 10 flors. La floració té lloc entre els mesos de juny i agost.[6]

El fruit és una càpsula oblonga, petita, d'uns 6 o 7 mm.

Distribució i hàbitat modifica

Creix just per sobre del límit arbori als Alps i Pirineus (és part de la flora de Catalunya), el Jura i nord dels Apenins sobre sòls àcids.

Dominen a les landes i a l'estrat arbustiu dels boscs de coníferes en obagues i replans molt nivosos, principalment a l'estatge subalpí entre els 1.500 i els 2.500 metres.[7]

Toxicitat modifica

R. ferrugineum és moderadament tòxic, ja que conté arbutina, aricolina i rhodoxantina, i pot causar vòmits i altres problemes.

Referències modifica

  1. «gavet». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  2. «abarset». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
  3. Bosch de la Trinxeria, Carles «Alguns noms usats per nostres montanyesos amb llur explicació». Butlletí de l'Associació d'Excursions Catalana, 12 - Axy XIII, abril-setembre 1890; Núms: 139-144, 1890, pàg. 227 [Consulta: 7 abril 2019].
  4. «FloraCatalana.net». Arxivat de l'original el 2011-02-27. [Consulta: 5 gener 2016].
  5. DCVB
  6. Pascual, Ramon. Guia dels arbustos dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990, p. 183-184. ISBN 84-7306-407-0. 
  7. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 5 gener 2016].

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica