Viquipèdia

Foneria Tipogràfica Neufville

fàbrica de Gràcia despareguda
(S'ha redirigit des de: Neufville (foneria tipogràfica))

La Foneria Tipogràfica Neufville era una fàbrica situada a la Travessera de Gràcia cantonada amb el carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, actualment desapareguda.

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Foneria Tipogràfica Neufville
Dades
TipusEdifici industrial Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
1922 construcció, Arquitecte: Claudi Duran i Ventosa
1998 destrucció Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaVila de Gràcia (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióTravessera de Gràcia, 183-185 i Mare de Déu dels Desemparats, 14-16 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 24′ 08″ N, 2° 09′ 32″ E / 41.40211431°N,2.15896569°E / 41.40211431; 2.15896569
Activitat
Propietat deNeufville Modifica el valor a Wikidata

Descripció modifica

Es tractava d'un edifici industrial de planta baixa i dos pisos, estructurat entorn d'un pati central i amb façanes a dos carrers. Aquestes tenien obertures bipartides a la planta baixa i al segon pis i un coronament amb barbacanes i teulada als dos extrems del carrer de la Mare de Déu dels Desemparats, que trencaven la monotonia de la resta.[1]

Història modifica

El 22 de març del 1885, Jacob de Neufville, procedent de Frankfurt del Main, va fundar la Foneria Tipogràfica Jacob de Neufville, amb seu al carrer del Bruc, 125.[2][3] Uns anys més tard, es va retirar per motius de salut i l'empresa va continuar amb el nom de Successor de Jacob de Neufville.[4] Cap a finals de segle, els tallers es van traslladar al carrer de Santa Teresa, 10 de Gràcia.[5]

El 1898, la Neufville fou adquirida pel jove Georg Hartmann (1880-1954), nou propietari de la Bauersche Gießerei (Foneria Bauer) de Frankfurt,[a] per a convertir-la en la seva filial a Espanya.[7] El 1922, en va assumir la direcció el seu fill Carl G. Hartmann (1899-1950) i es va construir la nova fàbrica de la Travessera de Gràcia, segons el projecte de l'arquitecte Claudi Duran i Ventosa (1864-1925).[8][9] El 1927, la companyia va canviar la seva denominació per Foneria Tipogràfica Neufville SA, i en aquella època va esdevenir el principal subministrador de maquinària per a les arts gràfiques a l'estat espanyol.[10][11][12] Gràcies a la tipografia Futura, dissenyada per Paul Renner el 1924, la Neufville assoliria el lideratge entre les empreses del ram a nivell internacional, juntament amb la Bauersche Gießerei i la seva filial BauerType Foundry de Nova York. A la dècada del 1930, la majoria d'impremtes l'havien adoptada com a tipografia per defecte, fent-ne el tipus de plom més venut en la història.[13][9]

El 1963 en va assumir la direcció Wolfgang Hartmann, fill de Carl. Entre el 1971 i el 1988, la Neufville va adquirir diverses foneries: Fundición Tipográfica Nacional (1971), Bauersche Gießerei (1972), Fonderie Typographique Française (1974), Lettergieterij Amsterdam (1984), Ludwig & Mayer (1985) i Fonderies Réunies de Caractères du Liban (1988), consolidant-se així com a líder mundial del sector.[9] El canvi tecnològic que suposà el pas de la producció tipogràfica de plom a la digitalització va fer que a principis de la dècada del 1990 la foneria deixés de funcionar i l'edifici de la Travessera de Gràcia es destinés a oficines i magatzem.[9] El 1995 es va crear la Fundición Tipográfica Bauer SL (actualment Bauer Types SL), empresa dedicada en exclusivitat a la creació, distribució i implantació de tipografies digitals com a continuadora de l'antiga Neufville. Algunes de les seves matrius van ser traslladades al Departament de Disseny i Imatge de la Universitat de Barcelona, integrat avui en el Departament d'Arts Visuals i Disseny de la Facultat de Belles Arts. El 1999, va sorgir Neufville Digital com a un acord empresarial (joint venture) entre Bauer Types de Barcelona i Visualogik dels Països Baixos.[14]

El 1995, la fàbrica va tancar definitivament, i el 1998 va ser enderrocada per donar pas a un bloc d'habitatges de Núñez i Navarro, permetent així l'eixamplament de la Travessera previst en el Pla General Metropolità de 1976. La pèrdua d'aquest edifici va suposar un fort cop per al patrimoni industrial de la ciutat.[15][9]

Notes modifica

  1. ↑ Aquesta companyia va ser ser fundada el 1837 per Johann Christian Bauer (1802-1867). A la seva mort, continuaren el negoci els seus fills Alexander i Konrad. El 1873 va ser venuda a L. A. Schorr i Eduard Kramer, i el 1880 va marxar Schorr i s'hi va incorporar Gustav Fuchs. El 1895, aquest es va retirar del negoci i el 1898 ho va fer Kramer, venent l'empresa a Georg Hartmann, que la va reorganitzar. El 1912 va adquirir la foneria Numrich & Co. a Leipzig, i el 1916 la foneria Flinsch a Frankfurt. El 1927 va establir una sucursal a Nova York, la BauerType Foundry. El 1928, conjuntament amb H. Berthold AG de Berlín i D. Stempel AG, va adquirir la foneria Genzsch & Heyse d'Hamburg, i el 1940 va adquirir la foneria Otto Weisert, de Stuttgart. A la mort de Hartmann el 1954, la Bauersche Gieβerei va passar a mans del seu gendre Ernst Vischer. Finalment, el 1972 va tancar i les seves matrius van passar a la Neufville.[6]

Referències modifica

  1. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona, 2000, p. 67. 
  2. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración (sección de anuncios), 1886, p. 44. 
  3. ↑ La Ilustració catalana, 31-5-1886, p. 251-252. 
  4. ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración (sección de anuncios), 1888, p. 35. 
  5. ↑ Anuario-Riera, 1897, p. 458. 
  6. ↑ Bauersche Gießerei (en alemany). Klingspor Museum. 
  7. ↑ Anuario-Riera, 1905, p. 837. 
  8. ↑ AMCB, Q127 Foment 661/1922.
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 «FÀBRICA NEUFVILLE. Fosa tipogràfica. Travessera de Gràcia 183-185. (1922-1998)». Barcelofília (blog). Miquel Barcelonauta, 27-02-2018.
  10. ↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-10-1929, p. 18. 
  11. ↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-2-1935, p. 17. 
  12. ↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-3-1935, p. 17. 
  13. ↑ La Gaceta de las artes gráficas, del libro y de la industria del papel, 1-2-1935, p. 15. 
  14. ↑ «Neufville Digital».
  15. ↑ Vivanco, Felip «Barcelona asiste a la lenta desaparición de su patrimonio industrial». La Vanguardia, 16-10-2000, pàg. 3.

Bibliografia modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Foneria_Tipogràfica_Neufville&oldid=33206245»