Viquipèdia

Neurofibromatosi tipus II

La neurofibromatosi tipus II (NF2),[1] fou descrita per primera vegada l'any 1822 per Wishart.[2] És una condició genètica que afecta una de cada 33.000-40.000 persones. També s'anomena neurinoma acústic bilateral o neurofibromatosi central.[3] Els neurinomes -també coneguts com a schwannomes vestibulars- són tumors del nervi acústic. La NF2 es caracteritza per ocasionar greus problemes auditius i d'equilibri, ja que els tumors són sempre bilaterals. Eventualment, també poden causar alteracions visuals.[4]

Plantilla:Infotaula malaltiaNeurofibromatosi tipus II
Imatge de ressonància magnètica que mostra un neurinoma vestibular dret (a l'esquerra de la imatge).
Tipusneurofibromatosi Modifica el valor a Wikidata
Especialitatgenètica mèdica i neurologia Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-11LD2D.11 Modifica el valor a Wikidata
CIM-10D33 i Q85.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9237.72 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
OMIM101000 Modifica el valor a Wikidata
DiseasesDB8960 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000795 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine342667 Modifica el valor a Wikidata
MeSHD016518 Modifica el valor a Wikidata
GeneReviewsPanoramica Modifica el valor a Wikidata
Orphanet637 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0027832 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:0111252 Modifica el valor a Wikidata

Anatomia patològica modifica

Des del punt de vista anatomopatològic, són tumors encapsulats i ben circumscrits que sorgeixen dels elements perineurals de les cèl·lules de Schwann. Per regla general, provoquen elongació i distorsió de les fibres nervioses i no una genuïna destrucció de les mateixes. Microscòpicament, s'observen en aquests tumors dos tipus d'arquitectura cel·lular: Antoni A i B. Les regions tipus Antoni A tenen una densa cel·lularitat, amb grups de nuclis allargats disposats de forma compacta que s'alternen amb zones clares desproveïdes de nuclis (cossos de Verocay).[5] Les regions Antoni B són menys cel·lulars i les cèl·lules que contenen estan distribuïdes amb un patró dispers, molt menys atapeït que el de les regions A.[6] La quantitat de regions B en un neurinoma és força variable, i, ocasionalment, poden no existir.[7]

Causa modifica

Experiments amb nematodes indiquen que modificacions moleculars induïdes en la proteïna antioncogènica Merlin (Moesin-Ezrin-Radixin-Like Protein), codificada pel gen NF2 i que uneix els filaments d'actina a les glicoproteïnes de la membrana, alteren el comportament de certs neuroblasts (cèl·lules nervioses embrionàries) i podrien ser una de les causes de la formació dels neurinomes.[8]

Clínica modifica

La pèrdua d'audició en la NF2 es produeix per disminució del diàmetre dels forats coclears, fet que comporta un augment de les proteïnes intralaberíntiques, les quals es poden mesurar emprant la ressonància magnètica millorada amb tècnica de recuperació de la inversió atenuada de fluid (en anglès: Fluid attenuated inversion recovery o FLAIR).[9] El grau d'infiltració tumoral de la paret del conducte auditiu intern depèn molt de les característiques fenotípiques del procés.[10]

Molt ocasionalment, aquesta malaltia pot debutar amb afectació del III parell cranial i miopatia distal.[11] Més freqüentment, es presenta amb meningiomes associats de diferents graus.[12] La major part d'aquests meningiomes associats es desenvolupen a la convexitat i a la falç cerebral; una minoria es presenta a la base del crani, als ventricles laterals o al quart ventricle.[13] Poden ser múltiples (3 o menys habitualment, algunes vegades més de 7), amb una mida mitjana d'uns 14 mm de diàmetre. Alguns presenten canvis psammomatosos (existència d'estructures calcificades rodones intratumorals). Els seguiments a llarg termini de dits tumors meníngics indiquen una mitjana de creixement anyal d'uns 1,5 mm. Si ocasionen problemes neurològics significatius cal la seva resecció quirúrgica. En algunes ocasions, no moltes, els meningiomes reapareixen de novo i es comporten més agressivament que els originals.[14] De forma esporàdica, han estat considerats tumors associats a la NF2 schwannomes no vestibulars i ependimomes.

Intracranialment, els schwannomes vestibulars en la NF2 i els meningiomes que s'associen a la malaltia tenen un índex de creixement similar, que oscil·la entre els 0,30 i els 2,57 cm³ per any. La major part, però, incrementa el seu volum mitjà menys del 10%. Predomina un patró de creixement saltatori, amb fases d'estabilitat -que poden durar molt temps- i episodis d'expansió. Els resultats del tractament antitumoral han de ser avaluats tenint en compte aquesta pauta particular.[15]

La concurrència en un mateix individu de tres tipus diferents de tumors (schwannoma, meningioma i ependimoma) és molt rara, però no excepcional. És coneguda en diversos texts mèdics com a síndrome MISME, (acròstic de Multiple Inherited Schwannomas, Meningiomas and Ependymomas), terme considerat un sinònim de la NF2 per alguns especialistes.[16][17]

S'ha descrit algun rar cas de NF2 amb compromís de quasi tots els parells cranials, hidrocefàlia i polineuropatia associada d'inici precoç.[18]

No existeix una especial associació entre la NF2 i altres tumors derivats de mutacions aberrants en el gen NF2. Malgrat la coincidència gènica, es creu que aquest fet s'origina en mutacions "sense sentit" presents en dits tumors i que no es donen en la NF2.[19]

La diferenciació entre aquestes dues formes predominants de la malaltia fou establerta l'any 1987.[20]

La NF2 provoca seriosos i progressius trastorns incapacitants. Un estudi japonès correlaciona la progressió i la gravetat de les discapacitats observades en una amplia cohort de malalts de NF2 amb diversos factors. L'inici precoç dels símptomes, els antecedents familiars de la malaltia i l'afectació bilateral tumoral del parell cranial VIII, per exemple, comporten una progressió més ràpida i problemes invalidants de major importància. D'aquests, per la seva freqüència, destaquen la sordesa, la ceguesa, la parèsia facial, l'hemiparèsia, la disàrtria/disfàgia, la disfunció espinal i l'epilèpsia. La mida dels tumors no té un valor significatiu en aquest aspecte.[21]

Tractament modifica

De vegades, no sempre, dita pèrdua d'audició pot ser millorada amb implants coclears.[22] En alguns casos és possible efectuar simultàniament dits implants i la resecció translaberíntica dels tumors.[23] El tractament conjunt amb bevacizumab i radioteràpia ha donat resultats prometedors, ja que limita significativament els efectes no desitjats de la radiació.[24]

En models experimentals, el tractament amb anticossos anti-factor de creixement de l'endoteli vascular (anti-VEGF, en anglès) durant la radioteràpia, redueix els efectes adversos d'aquesta i millora la regeneració dels nervis afectats pels tumors.[25] Un dels fàrmacs d'aquest tipus de tractament antineoplàsic amb anticossos monoclonals, el bevacizumab, millora també el dolor crònic que pateixen els malalts afectes de NF2 més eficaçment que els opiacis.[26] Una acurada identificació proteòmica de determinats al·lels o de les seves mutacions podria definir "dianes" per fàrmacs immunosupresors (com l'Everolimus,[27] emprat en casos de rebuig de trasplantament) que retardessin el creixement dels tumors relacionats amb la NF2.[28] En casos molt determinats, una combinació de bevacizumab i un altre immunosupressor anomenat Temsirolimus[29] ha estabilitzat el curs de la malaltia.[30] S'han fet experiments amb substàncies citotòxiques d'origen vegetal (cucurbitacina-D i goiazensolida), per valorar la seva possible utilitat terapèutica en el tractament dels tumors de la NF2.[31] Pel que fa a la pèrdua d'oïda, segons la gravetat del cas i l'estabilitat dels tumors s'indiquen diferents tractaments. Davant de tumors de creixement lent les opcions conservadores són les més oportunes, però si el dèficit auditiu és molt gran pot ser convenient implantar una neuropròtesi al tronc encefàlic.[32][33]

Darreres investigacions modifica

El març de 2013 es va crear a Barcelona, com innovació assistencial, el primer grup interdisciplinari per a l'estudi de la neurofibromatosi tipus 2, pioner a l'estat espanyol.[34][35] L'any 2019 se celebrà la primera trobada nacional sobre aquesta malaltia, promoguda pel Centre de referència de Facomatosi de l'Hospital Germans Trias i Pujol-ICO Badalona.[36]

Referències modifica

  1. ↑ «Neurofibromatosis type 2» (en anglès). Genetics Home Reference. National Institutes of Health. National Library of Medicine, 2016, 20 Set. [Consulta: 24 setembre 2016].
  2. ↑ Ruggieri M, Praticò AD, Caltabiano R2, Polizzi A «Early history of the different forms of neurofibromatosis from ancient Egypt to the British Empire and beyond: First descriptions, medical curiosities, misconceptions, landmarks, and the persons behind the síndromes» (en anglès). Am J Med Genet A, 2018 Mar; 176 (3), pp: 515-550. DOI: 10.1002/ajmg.a.38486. ISSN: 1552-4825. PMID: 29388340 [Consulta: 23 desembre 2019].
  3. ↑ Evans, DG «Neurofibromatosis 2 [Bilateral acoustic neurofibromatosis, central neurofibromatosis, NF2, neurofibromatosis type II]» (en anglès). Genet Med, 2009 Set; 11 (9), pp: 599-610. DOI: 10.1097/GIM.0b013e3181ac9a27. ISSN: 1530-0366. PMID: 19652604 [Consulta: 23 desembre 2019].
  4. ↑ Pérez-Grau M, Miró N, Prades J, Vergés J, et al «Neurofibromatosis tipo 2» (en castellà). Acta Otorrinolaringol Esp, 2010 Jul-Ag; 61 (4), pp: 306-311. DOI: 10.1016/j.otorri.2009.12.005. ISSN: 1988-3013. PMID: 20138250 [Consulta: 23 desembre 2019].
  5. ↑ Joshi, R «Learning from eponyms: Jose Verocay and Verocay bodies, Antoni A and B areas, Nils Antoni and Schwannomas» (en anglès). Indian Dermatol Online J, 2012 Set; 3 (3), pp: 215-219. DOI: 10.4103/2229-5178.101826. PMC: 3505436. PMID: 23189261 [Consulta: 23 desembre 2019].
  6. ↑ Wippold FJ 2nd, Lubner M, Perrin RJ, Lämmle M, Perry A «Neuropathology for the neuroradiologist: Antoni A and Antoni B tissue paterns» (en anglès). AJNR Am J Neuroradiol, 2007 Oct; 28 (9), pp: 1633-1638. DOI: 10.3174/ajnr.A0682. ISSN: 1936-959X. PMID: 17893219 [Consulta: 23 desembre 2019].
  7. ↑ Tiwari R, Singh AK «Neurofibromatosis Type 2» (en anglès). StatPearls [Internet]. StatPearls Publishing LLC, 2017 Nov 30; NBK470350, pàgs: 4. PMID: 29261934 [Consulta: 16 març 2018].
  8. ↑ Josephson, MP; Aliani, R; Norris, ML; Ochs, ME; et al «The Caenorhabditis elegans NF2/Merlin Molecule NFM-1 Non-autonomously Regulates Neuroblast Migration and Interacts Genetically with the Guidance Cue SLT-1/Slit» (en anglès). Genetics, 2016; Des 2, pii: genetics.116.191957. DOI: 10.1534/genetics.116.191957. PMC: 5289848. PMID: 27913619 [Consulta: 18 desembre 2016].
  9. ↑ Asthagiri, AR; Vásquez, RA; Butman, JA; Wu, T; et al «Mechanisms of hearing loss in neurofibromatosis type 2» (en anglès). PLoS One, 2012; 7 (9), pp: e46132. DOI: 10.1371/journal.pone.0046132. PMC: 3458837. PMID: 23049959 [Consulta: 22 desembre 2016].
  10. ↑ Doherty J, Go JL, Linthicum FH Jr «Neurofibromatosis 2 invasion of the internal auditory canal wall: clinical significance» (en anglès). Otol Neurotol, 2014 Oct; 35 (9), pp: 1662-1668. DOI: 10.1097/MAO.0000000000000494. PMC: 4165688. PMID: 25118583 [Consulta: 23 desembre 2019].
  11. ↑ Tevaraj, JM; Li Min, ET; Mohd Noor, RA; Yaakub, A; Wan Hitam, WH «Neurofibromatosis Type 2 Presenting with Oculomotor Ophthalmoplegia and Distal Myopathy» (en anglès). Case Rep Ophthalmol Med, 2016 Set; 2016, pp: 1701509. DOI: 10.1155/2016/1701509. PMC: 5050348. PMID: 27738538 [Consulta: 6 gener 2017].
  12. ↑ Dewan, R; Pemov, A; Dutra, AS; Pak, ED; et al «First insight into the somatic mutation burden of neurofibromatosis type 2-associated grade I and grade II meningiomas: a case report comprehensive genomic study of two cranial meningiomas with vastly different clinical presentation» (en anglès). BMC Cancer, 2017 Feb 13; 17 (1), pp: 127. DOI: 10.1186/s12885-017-3127-6. PMC: 5307647. PMID: 28193203 [Consulta: 3 març 2017].
  13. ↑ Salehpour F, Aghazadeh J, Bazzazi AM, Mirzaei F, et al «Meningioma in Fourth Ventricle of Brain: A Case Report and Literature Review» (en anglès). Asian J Neurosurg, 2018 Abr-Jun; 13 (2), pp: 428-430. DOI: 10.4103/1793-5482.228551. PMC: 5898122. PMID: 29682051 [Consulta: 10 maig 2018].
  14. ↑ Goutagny, S; Bah, AB; Henin, D; Parfait, B; et al «Long-term follow-up of 287 meningiomas in neurofibromatosis type 2 patients: clinical, radiological, and molecular features» (en anglès). Neuro Oncol, 2012 Ag; 14 (8), pp: 1090–1096. DOI: 10.1093/neuonc/nos129. PMC: 3408259. PMID: 22711605 [Consulta: 13 abril 2017].
  15. ↑ Rosahl S, Bohr C, Lell M, Hamm K, Iro H «Diagnostics and therapy of vestibular schwannomas - an interdisciplinary challenge» (en anglès). GMS Curr Top Otorhinolaryngol Head Neck Surg, 2017 Des 18; 16, pp: Doc03. DOI: 10.3205/cto000142. PMC: 5738934. PMID: 29279723 [Consulta: 16 març 2018].
  16. ↑ Faried, A; Naibaho, G; Rully, HD; Sidabutar, R; et al «Multiple inherited Schwannomas, meningiomas, and ependymomas (MISME): A case report on rare case of neurofibromatosis type 2 tumors» (en anglès). Interdisciplinary Neurosurgery, 2017 Des; 10, pp: 40-43. DOI: 10.1016/j.inat.2017.06.002. ISSN: 2214-7519 [Consulta: 27 gener 2018].
  17. ↑ Sekhar, DS; Syamkumar, IB; Srinivas; BH; et al «Triple tumors in MISME syndrome- a rare case report and review of literature» (en anglès). IOSR-JDMS, 2015 Ag; 14 (8), pp: 75-78. DOI: 10.9790/0853-14847578. ISSN: 2279-0861 [Consulta: 27 gener 2018].
  18. ↑ Gupta A, Gupta C, Sachan M, Singh S «Extensive Cranial Nerves Involvement in Neurofibromatosis: A Rare Presentation» (en anglès). J Pediatr Neurosci, 2018 Gen-Mar; 13 (1), pp: 74-77. DOI: 10.4103/JPN.JPN_32_18. PMC: 5982496. PMID: 29899775 [Consulta: 25 desembre 2017].
  19. ↑ Schroeder, RD; Angelo, LS; Kurzrock, R «NF2/merlin in hereditary neurofibromatosis 2 versus cancer: biologic mechanisms and clinical associations» (en anglès). Oncotarget, 2014 Gen 15; 5 (1), pp: 67-77. DOI: 10.18632/oncotarget.1557. PMC: 3960189. PMID: 24393766 [Consulta: 23 març 2017].
  20. ↑ «Neurofibromatosis Central». feder, 13-09-2006.
  21. ↑ Iwatate K, Yokoo T, Iwatate E, Ichikawa M, et al «Population Characteristics and Progressive Disability in Neurofibromatosis Type 2» (en anglès). World Neurosurg, 2017 Oct; 106, pp: 653-660. DOI: 10.1016/j.wneu.2017.07.036. ISSN: 1878-8750. PMID: 28720529 [Consulta: 8 octubre 2017].
  22. ↑ Lee, JM; Chang, JW; Choi, JY; Chang, WS; Moon, IS «Hearing Restoration in Neurofibromatosis Type II Patients» (en anglès). Yonsei Med J, 2016 Jul; 57 (4), pp: 817-823. DOI: 10.3349/ymj.2016.57.4.817. PMC: 4951455. PMID: 27189272 [Consulta: 6 gener 2017].
  23. ↑ Kim JW, Han JH, Kim JW, Moon IS «Simultaneous Translabyrinthine Tumor Removal and Cochlear Implantation in Vestibular Schwannoma Patients» (en anglès). Yonsei Med J, 2016 Nov 1; 57 (6), pp: 1535–1539. DOI: 10.3349/ymj.2016.57.6.1535. PMC: 5011292. PMID: 27593888 [Consulta: 14 abril 2018].
  24. ↑ Zhang, N; Gao, X; Zhao, Y; Datta, M; et al «Rationally combining anti-VEGF therapy with radiation in NF2 schwannoma» (en anglès). J Rare Dis Res Treat, 2016; 1 (2), pp: 51-55. ISSN: 2572-9411. PMC: 5300073. PMID: 28191549 [Consulta: 1r maig 2017].
  25. ↑ Gao, X; Zhao, Y; Stemmer-Rachamimov, AO; Liu, H; et al «Anti-VEGF treatment improves neurological function and augments radiation response in NF2 schwannoma model» (en anglès). Proc Natl Acad Sci USA, 2015 Nov 24; 112 (47), pp: 14676-81. DOI: 10.1073/pnas.1512570112. PMC: 4664377. PMID: 26554010 [Consulta: 13 gener 2017].
  26. ↑ Linda, XW; Recht, LD «Bevacizumab for Treatment-Refractory Pain Control in Neurofibromatosis Patients» (en anglès). Cureus, 2016 Des 18; 8 (12), pp: e93. DOI: 10.7759/cureus.933. PMC: 5249264. PMID: 28123914 [Consulta: 13 febrer 2017].
  27. ↑ PubChem «Everolimus» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, 2017 Abr 4; CID 6442177, pàgs: 68 [Consulta: 14 abril 2018].
  28. ↑ Mawrin, C «Looking for the needle in the haystack: Proteome-based identification of treatment targets in NF2-related nervous system tumors» (en anglès). EBioMedicine, 2017; Feb 1, pii: S2352-3964(17)30048-8. DOI: 10.1016/j.ebiom.2017.01.044. PMID: 28163040 [Consulta: 19 febrer 2017].
  29. ↑ PubChem «Temsirolimus» (en anglès). Compound Summary. National Center for Biotechnology Information, 2019 Des 21; CID 6918289 (rev), pàgs: 59 [Consulta: 26 desembre 2019].
  30. ↑ Ruggieri, M; Praticò, AD; Serra, A; Maiolino, L; et al «Childhood neurofibromatosis type 2 (NF2) and related disorders: from bench to bedside and biologically targeted therapies» (en anglès). Acta Otorhinolaryngol Ital, 2016 Oct; 36 (5), pp: 345-367. DOI: 10.14639/0392-100X-1093. PMC: 5225790. PMID: 27958595 [Consulta: 1r març 2017].
  31. ↑ Spear, SA; Burns, SS; Oblinger, JL; Ren, Y; et al «Natural Compounds as Potential Treatments of NF2-Deficient Schwannoma and Meningioma: Cucurbitacin D and Goyazensolide» (en anglès). Otol Neurotol, 2013 Oct; 34 (8), pp: 1519–1527. DOI: 10.1097/MAO.0b013e3182956169. PMC: 4334125. PMID: 23928514 [Consulta: 13 abril 2017].
  32. ↑ Lloyd SKW, King AT, Rutherford SA, Hammerbeck-Ward CL, et al «Hearing optimisation in neurofibromatosis type 2: A systematic review» (en anglès). Clin Otolaryngol, 2017 Abr 1; 124, pàgs: 11 (article de subscripció). DOI: 10.1111/coa.12882. ISSN: 1749-4478. PMID: 28371358 [Consulta: 20 octubre 2017].
  33. ↑ Wong K, Kozin ED, Kanumuri VV, Vachicouras N, et al «Auditory Brainstem Implants: Recent Progress and Future Perspectives» (en anglès). Front Neurosci, 2019 Gen 29; 13, pp: 10. DOI: 10.3389/fnins.2019.00010. PMC: 6361749. PMID: 30760974 [Consulta: 26 desembre 2019].
  34. ↑ «Es presenta la primera unitat multidisciplinària de neurofibromatosi tipus 2». ICO Notícies, 20-03-2013.
  35. ↑ «Fites». Memòria de sostenibilitat 2013. ICO, 18-09-2014.
  36. ↑ «Professionals de Germans Trias promouen la primera reunió nacional sobre Neurofibromatosi tipus 2». IGTP, 21-11-2019.

Bibliografia modifica

Vegeu també modifica

Enllaços externs modifica

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Neurofibromatosi_tipus_II&oldid=32468799»