Nicolás Avellaneda
Nicolás Remigio Aurelio Avellaneda (San Miguel de Tucumán, Confederació Argentina, 3 d'octubre de 1837 - alta mar, 24 de novembre de 1885) fou un advocat, periodista i polític argentí. President de la Nació Argentina entre 1874 i 1880.[1]
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Nicolás Remigio Aurelio Avellaneda 1r octubre 1837 San Miguel de Tucumán (Argentina) |
| Mort | 26 desembre 1885 (48 anys) oceà Atlàntic |
| Sepultura | Cementiri de la Recoleta |
| Senador de l'Argentina | |
| 30 abril 1883 – 30 abril 1886 Circumscripció electoral: Tucumán | |
 President de la Nació Argentina | |
| 12 octubre 1875 – 12 octubre 1880 ← Domingo Faustino Sarmiento – Julio Argentino Roca → | |
| Senador de l'Argentina | |
| 12 maig 1874 – 12 octubre 1874 Circumscripció electoral: Tucumán | |
| Diputat de l'Argentina | |
| | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat de Buenos Aires |
| Activitat | |
| Lloc de treball | Buenos Aires |
| Ocupació | advocat, periodista, polític |
| Ocupador | Universitat de Buenos Aires |
| Partit | Partido Autonomista Nacional (línea modernista) (es)  |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Manuel D. Pizarro |
| Família | |
| Cònjuge | Carmen Miguens de Avellaneda |
| Fills | Marco M. Avellaneda |
| Pare | Marco Avellaneda |
Signatura  | |
 | |
Fill de Marco Avellaneda (ajusticiat per la seva oposició a Juan Manuel de Rosas) i de Dolores Silva i Zavaleta.[2]
Presidència
modificaPolíticament oposat a les aspiracions autonomistes de la província de Buenos Aires, va assumir la presidència en mig d'acusacions de frau i enfrontant un aixecament de Bartolomé Mitre, que va sufocar en pocs mesos.
Va resoldre la crisi de 1874 i 1875 mitjançant la reducció de la despesa pública, incloent l'acomiadament de funcionaris i la reducció de salaris. Més tard es va iniciar l'exportació de carn argentina amb els primers vaixells refrigerats.
Si bé recolza els plans d'Adolfo Alsina Maza per a contenir l'avenç dels indis, el 1876 va impulsar la Campanya del Desert del ministre de Guerra, el general Julio Argentino Roca, qui va solucionar finalment el problema d'una manera sanguinària i beneficiant alguns de cents d'argentins amb milions d'hectàrees lliurades per a les seves noves estances.
El 1880, després de resoldre un nou aixecament de Carlos Tejedor, el Congrés va aprovar, a instàncies seves, la federalització de la ciutat de Buenos Aires.[2]
Va morir en un viatge marítim a bord del vaixell El Congo. Les seves despulles descansen al Cementiri de la Recoleta de la Ciutat de Buenos Aires.[3]
Referències
modifica- ↑ Pigna, Felipe. «Nicolás Avellaneda | El Historiador» (en castellà). [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ 2,0 2,1 Gaceta, La. «Asunción de Avellaneda» (en castellà). [Consulta: 27 gener 2024].
- ↑ «Nicolás Avellaneda» (en castellà). Casa Rosada. [Consulta: 27 gener 2024].
