Nicolás Estévanez Murphy
Nicolás Estévanez Murphy (Las Palmas de Gran Canaria, 17 de febrer de 1838 - París, 1914) fou un poeta, militar i polític canari.
 Nicolás Estévanez en un retrat a l'oli de 1914  | |||||
| Biografia | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| Naixement | 17 febrer 1838 Las Palmas de Gran Canaria (Las Palmas) | ||||
| Mort | 19 agost 1914 (76 anys) París | ||||
 Ministre de la Guerra | |||||
| 11 de juny de 1873 – 28 de juny de 1873 | |||||
| Diputat al Congrés dels Diputats | |||||
| 30 d'abril de 1872 – 28 de juny de 1872 | |||||
| 5 de juny de 1873 – 8 de gener de 1874 | |||||
| Governador civil de la província de Madrid | |||||
| 24 de febrer de 1873 – 11 de juny de 1873 | |||||
 Diputat al Congrés dels Diputats | |||||
| 16 de maig de 1903 – 17 d'agost de 1905 | |||||
| Districte | Madrid | ||||
| Activitat | |||||
| Ocupació | Militar i polític | ||||
| Gènere | Poesia | ||||
24 febrer 1873 – 1873 ← Joaquim Fiol i Pujol
| |||||
.svg){kind=small}
BiografiaModifica
Era fill del capità Francisco de Paula Estévanez i de donya Isabel Murphy y Meade. Molt jove, el 1852, va ingressar en l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo i després va participar en la guerra d'Àfrica de 1859-60 on va servir amb distinció pel que li va ser concedida la Creu Llorejada de Sant Ferran.
En 27 de novembre de 1871, estant destinat a Cuba com capità, se li va encomanar que complís la sentència de mort contra vuit estudiants que havien estat condemnats en consell de guerra, però es va negar a complir-la dient que abans que la pàtria estan la humanitat i la justícia. Per aquest motiu va ser expulsat de l'exèrcit, però mai es va penedir del que havia fet. Fins avui existeix una placa a la façana de l'Hotel Anglaterra a L'Havana que recorda el lloc i el fet.
Va participar en la revolució de setembre de 1868, es va unir a la insurrecció republicana de 1869 i va ser empresonat. Posteriorment fou diputat en el parlament i ministre del govern sota Francesc Pi i Margall durant la Primera República Espanyola. De militància republicana (de les faccions més revolucionàries del Partit Republicà Federal), defensà l'autonomia per a Cuba i Canàries, visitant a la presó Secundino Delgado.
Amb la Restauració borbònica marxà a l'exili i residí a Portugal, Cuba i França. És autor de diversos poemes, en els quals trobem un fort sentiment nacionalista canari. També és autor dels llibres Fragmentos de mis memorias i Diccionario militar. El terrorista anarquista Mateu Morral va tenir en Nicolás Estévanez un dels seus principals mentors ideològics, i va escriure una obra titulada Pensamientos revolucionarios de Nicolás Estévanez. Pío Baroja, a les seves Memorias diu que podia haver estat Nicolás Estévanez l'encarregat de transportar des de França a Barcelona, embolicada en una bandera francesa, la bomba amb la qual deu dies després Mateu Morral va intentar posar fi a la vida d'Alfons XIII, el 31 de maig de 1906 en un atemptat del qual els reis van sortir indemnes però que va costar la vida a trenta espectadors.
Va morir el 21 d'agost de 1914 a París.
Enllaços externsModifica
- Biografia i bibliografia de Nicolás Estévanez a Proyecto filosofía en español
- Biografia de Nicolás Estévanez a la revista Rincones del Atlántico
- Nicolás Estévanez a la galeria de personatges republicans del siti web d'Izquierda Republicana
- Fitxa al Congrés dels Diputats
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Ramon Nouvillas i Ràfols |
Ministre de Guerra 1873 |
Succeït per: Eulogio González Íscar |