Nicolau de França

aristòcrata francès

N... de França —dit "Nicolau" per certs historiadors, de manera errònia, vegeu més endavant— (16 d'abril de 1607 - 17 de novembre de 1611) fou el segon fill d'Enric IV de França i de Maria de Mèdici, morí ben jove d'una crisi d'epilèpsia.

Infotaula de personaNicolau de França
Nicolas Henri, Duc d'Orléans.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) N de France Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 abril 1607 Modifica el valor a Wikidata
castell de Fontainebleau Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1611 Modifica el valor a Wikidata (4 anys)
Castèth de Saint-Germain-en-Laye (oc) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortEpilèpsia Modifica el valor a Wikidata
Sepulturabasílica de Saint-Denis Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióaristòcrata Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaDinastia borbònica Modifica el valor a Wikidata
ParesEnric IV de França Modifica el valor a Wikidata  i Maria de Mèdici Modifica el valor a Wikidata
GermansIsabel de França, Caterina Enriqueta de Borbó, Enriqueta Maria de França, Cristina de França, Cèsar de Borbó, Lluís XIII de França, Gastó Joan Baptista de França, Henri de Bourbon-Verneuil, Antoine de Bourbon-Bueil, Jeanne-Baptiste de Bourbon i Alexandre de Vendôme Modifica el valor a Wikidata
N... de França

Un príncep sense nomModifica

La tradició determinava ja al començament del segle xvii que el segon fill del rei rebés l'Orleanès (ducat d'Orleans) en herència, i el tercer fill l'Anjou; tanmateix la cosa no es va fer naturalment amb els fills d'Enric IV, segons se sap mercès a François de Malherbe.
Aquest últim indica que del «senyor d'Orleans es va tenir cura de no ser altra cosa que "Senyor d'Orleans" (Monsieur") sense altre afegit, perquè el rei havia dit tan aviat com va néixer que no volia que tingués més de 10.000 lliures de renda en fons de terra i que, si servia bé al seu germà, li donaria pensions. Tanmateix ahir al matí, diu que veia bé que aquest nom de Senyor d'Orleans doncs era ja tant publicat fora i dins del regne, pels despatxos que havien estat fets, que ja no hi calia suprimir-lo; per bé que serà Senyor d'Orleans, però de manera titular i no altrament»[1]

Aquest ús és ben còmode, ja que permet designar precisament els fills, sobretot mentre no haguessin rebut el bateig sencer però ja han estat onejats, ja que era freqüent que s'esperés fins al bateig complet per donar-los un nom. Tal fou el cas del duc d'Orleans, segon fill de la parella reial. no havia rebut encara el bateig complet, per tant cap nom no li ha estat donat. Diversos biògrafs han avançat, copiant-se probablement uns sobre els altres, aquest error, donant el nom de Nicolau. Lluïsa de Bourgeois, llevadora de la reina Maria de Mèdici, afirma que el duc «no ha tingut mai nom».

Un nen febleModifica

Segons Louis Batiffol, biògraf de Maria de Mèdici, que es recolza en els relats de l'època, el nen era escanyolit, feble, «dotat d'un cap enorme sobre un cos d'esquelet (...) es va arrossegar, constantment sofrint». A la seva mort el 1611, «se li va obrir el crani, tenia el cervell omplert de catarros i molt fet malbé, ple d'aigua negra i el cerebel que s'esmicolava als dits manejant-lo».[2]

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nicolau de França
  1. de Malherbe, François. Lettres à Peiresc (en francès). La Plèiade, p. 378. 
  2. Batiffol, Louis. La vie intime d'une reine de France au XVIIe siècle : Marie de Médicis. vol.1. Calmann-Lévy, 1931, p. 278.