Nino Burjanadze
Nino Burjanadze (AFI: [nɪnɔ bʊrdʒanadzɛ], georgià: ნინო ბურჯანაძე) (16 de juliol, 1964 a Kutaisi, Geòrgia) fou Presidenta de Geòrgia interina de 23 de novembre de 2003 a 25 de gener de 2004. És una reconeguda jurista i política coneguda com a portaveu del parlament de Geòrgia.[1]
_03.jpg)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (ka) ნინო ბურჯანაძე 16 juliol 1964 (59 anys)Kutaissi |
 Presidenta de Geòrgia | |
| 25 novembre 2007 – 20 gener 2008 ← Mikheil Sakaixvili – Mikheil Sakaixvili → | |
| Presidenta de Geòrgia | |
| 23 novembre 2003 – 25 gener 2004 ← Eduard Xevardnadze – Mikheil Sakaixvili → | |
| Presidenta del Parlament de Geòrgia | |
| 9 novembre 2001 – 7 juny 2008 ← Zurab Shvània – David Bakradze (en)  → | |
 Substituta de l'Assemblea Parlamentària del Consell d'Europa | |
Representa: Geòrgia 21 juny 1999 – 24 setembre 1999 | |
 Diputada al Parlament de Geòrgia | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Ortodoxa de Geòrgia |
| Formació | Universitat Estatal de Tbilissi (–1986) Facultat de Dret de la Universitat Estatal de Moscou (–1990) |
| Activitat | |
| Ocupació | política, professora d'universitat, advocada |
| Activitat | 1991 – |
| Ocupador | Universitat Estatal de Tbilissi |
| Partit | Democratic Movement – United Georgia (en) |
| Família | |
| Cònjuge | Badri Bitsadze (en) |
Signatura .svg) | |
  | |
Es graduà el 1986 a la Facultat de Dret de la Universitat Estatal de Tbilissi (TSU) i estudià en la Universitat Estatal de Moscou entre 1986 i 1989, on es va doctorar en Dret Internacional el 1990. Des de 1991 ha estat professora associada en la Facultat de Dret Internacional en la TSU. Ha destacat per la seva postura pro-occidental i ha dit que vol que Geòrgia s'integri en la Unió Europea i l'OTAN al més aviat possible.
Fou escollida diputada el 1995 i fou vicepresidenta de l'Assemblea Parlamentària de l'OSCE fins al 2000. Milità en el partit del president Xevernadze fins al 2002, quan l'abandonà i es presentà en una agrupació d'independents. Ocupà el càrrec de Presidenta de Geòrgia des del 23 de novembre de 2003 al 25 de gener de 2004 després de la renúncia d'Eduard Xevardnadze a causa de la Revolució de les Roses. Després de l'elecció de Mikheil Sakaixvili com a president, Burjanadze va reprendre la presidència del parlament georgià, i de nou fou presidenta interina entre el 25 novembre 2007 i el 20 gener 2008 deprès de la renúncia de Sakaixvili, que va convocar noves eleccions,[2] i Davit Bakradze la va succeir com president del parlament.[3] Es va presentar a les eleccions presidencials de 2013, que va guanyar Guiorgui Margvelaixvili.[4]
Referències modifica
- ↑ Russia crida a l'ambaixador de Geòrgia, plans d'evacuació Arxivat 2006-10-26 a Wayback Machine. Eurasianet
- ↑ Skard, Torild. Women of Power: Half a Century of Female Presidents and Prime Ministers Worldwide (en anglès). Policy Press, 2015, p. 354. ISBN 9781447315803.
- ↑ «Bakradze Elected as New Parliamentary Chairman» (en anglès). Tbilisi: Civil Georgia, 07-06-2008. [Consulta: 5 febrer 2022].
- ↑ «Margvelashvili Named as GD's Presidential Candidate» (en anglès). Tbilisi: Civil Georgia, 11-05-2013. [Consulta: 5 febrer 2022].
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nino Burjanadze |