Només es viu una vegada

Només es viu una vegada
You Only Live Once
Fitxa
Direcció	Fritz Lang
Protagonistes	Sylvia Sidney; Henry Fonda; Barton MacLane; Jean Dixon; William Gargan; Margaret Hamilton; Guinn Williams; Jerome Cowan; John Wray; Lon Poff; Warren Hymer; Ward Bond; Jonathan Hale; Jack Carson; James Flavin; Don Brodie; Frank Mills; Ethan Laidlaw; Franklyn Farnum; Charles C. Wilson; Wade Boteler; E. Alyn Warren; Frank Hagney; Jack Cheatham; Edgar Dearing; George Burton; Chic Sale; David Clyde
Producció	Walter Wanger
Dissenyador de producció	Alexander Toluboff
Guió	Charles Graham Baker i Gene Towne
Música	Alfred Newman
Fotografia	Leon Shamroy
Muntatge	Daniel Mandell
Distribuïdor	United Artists i Netflix
Dades i xifres
País d'origen	Estats Units d'Amèrica
Estrena	29 gener 1937
Durada	82 min
Idioma original	anglès
Versió en català	Sí
Color	en blanc i negre
Descripció
Gènere	drama, cinema de ficció criminal i cinema negre

Només es viu una vegada^[1] (You Only Live Once en el seu títol original en anglès) és una pel·lícula de l'any 1937 dirigida per Fritz Lang i protagonitzada per Henry Fonda i Sylvia Sidney,^[2] la qual fou emesa per primera vegada a TV3 el 17 de gener del 1986.^[1]

Argument

Eddie Taylor (Henry Fonda) surt de la presó federal després d'haver complert condemna per complicitat en un atracament. Accepta un treball honrat i es casa amb una noia, Joan (Sylvia Sidney), ajudant del fiscal. Si bé troba certa hostilitat en persones que coneixen els seus antecedents, Eddie se sent feliç al costat de Joan. Però tot es complica quan és injustament acomiadat del treball. D'altra banda, té lloc un atracament i la policia, en trobar el seu barret al lloc dels fets, el deté. És jutjat i condemnat a mort. Fugirà.^[2]

Context històric i artístic

Eddie i Joan es petonegen amb desfici, s'abracen i esguarden l'arribada de la mort. Així conclou aquest colpidor drama de fondària criminal i esdevenir tràgic. En aquest film, només un any després de Fury (1936), Fritz Lang hi reincideix en la més aferrissada crítica contra la societat en general i els estaments jurídics en particular. Si en aquella primera obra americana mostrava amb cruesa els foraviats mecanismes psicològics i la latent perversitat del col·lectiu civil, en aquesta retorna a l'elemental tramat del fals culpable per a denunciar la incomprensió, intolerància i ferocitat de la gent cap als homes estigmatitzats per un passat delictiu. Argument de base que li va molt bé al precís i formalment rigorós cineasta per a establir, més enllà del discurs moral, l'autèntica motivació del film: la molt discutible fiabilitat de policies, jutges i altres representants de la llei i de l'ordre establert. Així, la pel·lícula obre una incisiva reflexió sobre els abusos, fraus i injustícies legalitzades d'una societat que es pretén democràtica i civilitzada.^[2]

Un aleshores encara gens famós Henry Fonda i la fràgil actriu d'origen rus i ulls entristits Sylvia Sidney caracteritzen el penalitzat matrimoni d'aquest negríssim relat criminal. Ells, sense merèixer-ho, se situen a l'epicentre d'una història tremendament malaurada i pessimista, però no exempta de romanticisme i poètica. Imperen de nou les a vegades fosques forces del destí (les funestes premonicions i la insalvable adversitat), temes predilectes del director germànic, qui allunyant-se del nazisme, havia arribat a Hollywood el 1934. Portentosa fotografia en clarobscurs de Leon Shamroy, que atén a l'estètica expressionista, de la qual Fritz Lang fou capdavanter i mestre indiscutible.^[2]

Frases cèlebres

«

-Joan Graham:"Em desespero pensant que estàs ací tancat, sol nit i dia. I m'odio pel que ha passat, però sempre t'estimaré."

-Eddie:"Doncs..., podries fer alguna cosa per mi."

-Joan Graham:"Faré qualsevol cosa que em demanis, amor meu."

-Eddie:"Porta'm una pistola."

-Joan Graham:"Una pistola?..."

-Eddie:"Sí. Porta-me-la demà passat, quan em vinguis a veure per darrera vegada."

-Joan Graham:"No puc, mataries algú."

-Eddie:"És que potser no volen matar-me ells a mi?..." (Diàleg entre Joan/Sylvia Sidney i el condemnat a mort Taylor/Henry Fonda)^[2]

»

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 ÉsAdir > Filmoteca: pel·lícules > Només es viu una vegada (català)
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 61.

Bibliografia

Peter Bogdanovich, 1972 (reeditat el 1984). Fritz Lang en América. Madrid: Fundamentos. ISBN 842450013X.

Enllaços externs

Tràiler - YouTube (anglès)
The Guardian (anglès)
Senses of Cinema (anglès)

[ÉsAdir-1] 1,0 ^1,1 ÉsAdir > Filmoteca: pel·lícules > Només es viu una vegada (català)

[{{ISBN|9788499754932}}-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 ^2,4 Vilaseca, Ramón Robert, 2014. Les 500 millors pel·lícules de la història del cinema. Lleida: Pagès Editors, S. L. ISBN 9788499754932. Pàg. 61.

[1]

[2]