Norbert Wiener

matemàtic estatunidenc

Norbert Wiener (Columbia, 26 de novembre de 1894 Estocolm, 18 de març de 1964) és un dels científics més brillants i influents del segle xx. És el pare indiscutible de la cibernètica, i, com a tal, un dels pares de la informàtica o computació.[1][2]

Infotaula de personaNorbert Wiener
Norbert wiener.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement26 novembre 1894 Modifica el valor a Wikidata
Columbia (Missouri) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 març 1964 Modifica el valor a Wikidata (69 anys)
Estocolm (Suècia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Vittum Hill (NH) 43° 48′ 35″ N, 71° 21′ 28″ O / 43.8096669°N,71.35785°O / 43.8096669; -71.35785 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióAgnosticisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen (1914–1915)
Universitat de Cambridge (1913–1914)
Universitat Harvard (1911–1913)
Universitat Cornell (1910–1911)
Universitat Harvard (1909–1910)
Universitat Tufts (1906–1909)
Ayer High School (1903–1906)
Peabody School (1901–1903) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Tesi doctoralA Comparison Between the Treatment of the Algebra of Relatives by Schroeder and that by Whitehead and Russell  (1913 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiJosiah Royce i Karl Schmidt (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballMatemàtiques i cibernètica Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMatemàtic, autobiògraf, professor d'universitat, psicòleg i informàtic Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInstitut de Tecnologia de Massachusetts (1919–1960)
Aberdeen Proving Ground (1916–1919) Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Obra
Obres destacables
Estudiant doctoralAmar Bose, Bernard Friedman, Brockway McMillan, Yuk-Wing Lee, Donald Winston Tufts, Abe Gelbart, Sebastian Barkann Littauer, James Graham Estes, Henry Malin, Donald George Brennan, Gleason Willis Kenrick, Carl Frederick Muckenhoupt, Colin Cherry, Shikao Ikehara, Norman Levinson, Dorothy Walcott Weeks i George Zames Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Família
CònjugeMargaret Engemann
ParesLeo Wiener Modifica el valor a Wikidata i Bertha Kahn
ParentsLeon Lichtenstein (cosí germà) Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura
Sign of N. Wiener.png Modifica el valor a Wikidata

Find a Grave: 7304697 Modifica el valor a Wikidata

BiografiaModifica

Nasqué en una família jueva als Estats Units, i ben aviat es revelà com un infant prodigi. De petit, estudià sobretot a casa, sota la tutela del seu pare, Leo Wiener, immigrant i professor de llengües eslaves a la Universitat Harvard. Als dos anys, ja sabia llegir i escriure. Als 11 ingressà a la Universitat de Tufts. Acabà la carrera de matemàtiques quan en tenia 14. Passà a Harvard, on estudià zoologia, i d'allí, als 15 anys, se n'anà a la Universitat Cornell on feu la carrera de filosofia. Tornà a Harvard als 18 anys, i allí obtingué el seu doctorat en aquesta disciplina.

D'allí se n'anà a Anglaterra, a la Universitat de Cambridge, on conegué i treballà amb Bertrand Russell i G. H. Hardy. Des del 1914 estigué a Göttingen, Alemanya, on coincidí amb David Hilbert i amb Edmund Landau. En 1915 tornà als Estats Units. El 1926 anà un altre cop a Europa, amb una beca Guggenheim i es casà amb Margaret Engemann. Estigué altre cop a Göttingen i a Cambridge amb Hardy.

Tornà als Estats Units i, durant la Segona Guerra Mundial, treballà des de Maryland en els esquemes de l'artilleria antiaèria britànica, intentant preveure els patrons de vol de l'aviació alemanya. Després s'establí a Nova Anglaterra. Romangué al MIT (Massachusetts Institute of Technology) la resta de la seva vida acadèmica, des d'on publicà els seus resultats més importants,. El 1933 obtingué el prestigiós Premi Bôcher, de la American Mathematical Society.

Morí a Estocolm durant una visita científica el 1964.

La seva vida ha estat resumida, explicada i comentada per ell mateix en dos volums autobiogràfics: Ex prodigi i Soc matemàtic.

ObraModifica

Del seu treball d'estratègia militar nasqué la idea de la Teoria del control i la comunicació que ell anomenà cibernètica, del greg kibernos, timó d'una nau. De fet, el terme sorgí d'un fenomen que ell estudià en profunditat: als antics vaixells de vapor (i encara avui en alguns dels bucs més modestos), hi ha dues vàlvules al timó (la pala que va sota la superfície de l'aigua i que determina la direcció del vaixell) que, quan el moviment de les aigües el desplacen, fan tornar el timó a la seva posició inicial i correcta en obrir-se o tancar-se. Wiener va fer uns estudis innovadors d'aquesta mena d'aparells i va anomenar aquesta interdependència feedback, que en català s'anomena retroalimentació. És a dir, l'enginy detecta que ha estat alterat i ho corregeix de manera automàtica.

A cops passava, però, que les vàlvules funcionaven malament i s'obrien massa, de manera que el timó anava més enllà de la posició correcta. Retornava, però amb massa imprecisió, i així successivament, de manera que el timó no trobava l'estabilitat i començava a oscil·lar cada cop més ràpid i més lluny, fins que es trencava.

Aquest fenomen l'apassionà. I trobà el símil en algunes conductes humanes. El clonus, és a dir la vibració inesperada d'algun muscle del cos durant una estona és, segons va establir Wiener, una reacció equivalent a la del timó. Per corroborar-ho es desplaçà a Ciutat de Mèxic, per visitar el doctor Arturo Rosembluth, neuròleg de fama mundial, que treballava al Instituto Nacional de Cardiología. Wiener anà moltes vegades a Mèxic per trobar-se amb Rosenbluth.

Fou el científic mexicà qui li parlà d'un tipus de sífilis que afectava el sistema neurològic. Quan el malalt volia agafar un objecte sobre la taula, la seva mà començava a oscil·lar, primer a poc a poc i després més ràpid, amb frenètics i amples moviments a dreta i a esquerra. Wierner s'adonà que es tractava del mateix fenomen del timó dels vaixells. Els moviments dels humans també treballaven amb feedback. Els sistemes, siguin mecànics, vius, o socials, únicament funcionen de manera estable quan el feedback compleix de manera eficient la seva funció. D'aquesta constatació va nèixer la cibernètica, que va permetre ulteriorment la robòtica i, en bona part, la informàtica.

Establí dues classes de feedback. El "positiu", quan una alteració petita és augmentada, i el "negatiu", quan l'acció inicial és contrarestada. L'exemple clàssic és el de frenar un automòbil, amb feedback "positiu", doncs la inèrcia fa que, en principi, el conductor freni més; i el d'accelerar-lo, amb feedback "negatiu", doncs en aquest cas la inèrcia cap enrere el fa prémer menys l'accelerador. L'estabilitat dels sistemes és garantida, en la majoria dels casos, pel feedback "negatiu".

Quan una persona està dreta i quieta, és gràcies a milers de petites correccions per segon, del tipus feedback negatiu. Una estàtua equivalent i sense suports, per exemple, cauria de seguida.

Escrits principalsModifica

(es refereixen únicament les publicacions originals en anglès)

  • 1914 , "A simplification in the logic of relations". Es Riba a Jean van Heijenoort, 1967. From Frege to Godel: A Source Book in Mathematical Logic, 1879-1931. Harvard Univ. Press: 224-27.
  • 1930 , Extrapolation, Interpolation and Smoothing of Stationary Time Series with Engineering Applications. MIT Press. (no fou publicat fins a 1939; l'edició de 1942 fou anomenada "El perill groc" per la dificultat del text i pel color de la coberta d'aquesta edició, molt usada a les universitats).
  • 1948, Cybernetics: Or the Control and Communication in the Animal and the Machine. Cambridge, MA: MIT Press.
  • 1950, The Human Use of Human Beings. Da Capo Press.
  • 1953. Ex-Prodigy: My Childhood and Youth. MIT Press.
  • 1956. I am a Mathematician. MIT Press.
  • 1966, (pòstum) Nonlinear Problems in Random Theory. MIT Press.
  • 1966, (pòstum) Generalized Harmonic Analysis and Tauberian Theorems. MIT Press.
  • 1966, (pòstum) God & Golem, Inc.: A Comment on Certain Points Where Cybernetics Impinges on Religion. MIT Press.
  • 1988, (pòstum) The Fourier Integral and Certain of its Applications. Cambridge University Press.
  • 1994, (pòstum) Invention: The Care and Feeding of Ideas. MIT Press.

ReferènciesModifica

  1. «Norbert Wiener». Encyclopædia Britannica [Consulta: 18 agost 2017].
  2. Vallée, Robert. «Norbert Wiener (1894-1964)». International Society for the Systems Sciences. [Consulta: 18 agost 2017].

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Norbert Wiener
  • O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Norbert Wiener» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
  • Freudenthal, Hans. «Wiener, Norbert». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 3 desembre 2020]. (anglès)
  • «Norbert Wiener». Encyclopaedia Britannica, 2002. [Consulta: 3 desembre 2020]. (anglès)
  • Bofill, Clara. «Norbert Wiener». DIGITS. [Consulta: 3 desembre 2020]. (català)
  • «Textos de Norbert Wiener». Wikisofia, 2019. [Consulta: 3 desembre 2020]. (català)
  • «Wiener's contemporaries on somewhat strange Professor». GeoDalido. [Consulta: 3 desembre 2020]. (anglès)