Nova Esperança

partit polític d'Israel

Nova Esperança (hebreu: תקווה חדשה, Tikva Hadasha‎) és un partit polític d'Israel fundat el 8 de desembre de 2020 per Gideon Sa'ar, exministre, i fins llavors diputat del Likud.[1][2]

Infotaula d'organitzacióNova Esperança
(he) תקווה חדשה אחדות לישראל Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologiasionisme
liberalisme nacional
liberalisme econòmic Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta
centredreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació8 desembre 2020
FundadorGideon Sa'ar Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
PresidènciaGideon Sa'ar (2020–) Modifica el valor a Wikidata
Part dePartit de la Unitat Nacional Modifica el valor a Wikidata
Escons a la Kenésset
4 / 120

Lloc webnewhope.org.il Modifica el valor a Wikidata

Facebook: ilNewHope X: ILNewHope Instagram: ilnewhope Youtube: UCh2WGu6EjxHhJjkPWcVzujw Modifica el valor a Wikidata

Història

modifica

El partit fou creat el 8 de desembre de 2020 per Gideon Sa'ar, exministre, i fins llavors diputat del Likud, que abandonà el càrrec l'endemà mateix. El mateix dia de la creació del partit, els dos diputats del grup parlamentari Derech Eretz (sorgit de la descomposició de la coalició Blau i Blanc després de les darreres eleccions) anunciaren que s'unien al nou partit.[3] Posteriorment, també se li uniren quatre altres diputats del Likud.[4][5][6]

Després de les eleccions de 2021, s'arribà a un acord de govern de Yamina, Yeix Atid, Blau i Blanc, Partit Laborista, Yisrael Beiteinu, Nova Esperança, Mérets, i la Llista Àrab Unida que preveia que Naftali Bennett de Yamina seria primer ministre fins al 27 d'agost de 2023, moment en què Yair Lapid, líder de Yeix Atid, agafaria el relleu com a primer ministre i que l'acció de govern se centraria en l'economia i en temes socials, emfatitzant la recuperació després de la Pandèmia de COVID-19.[7][8] El 30 de juny de 2022, després de l'agreujament de les diferències entre els partits del govern i de patir algunes desercions que els feren perdre la majoria parlamentària, la Kenésset va aprovar la seva dissolució i convocatòria d'eleccions i, segons els acords de coalició, Yair Lapid fou nomenat Primer ministre d'Israel a partir del dia 1 de juliol[9][10]

De cara a les eleccions de 2022 va arribar un acord amb el Blau i Blanc de Benny Gantz i formaren la coalició Partit de la Unitat Nacional.[11] Posteriorment, a aquesta aliança s'hi van afegir l'ex-comandant en Cap de les Forces de Defensa d'Israel Gadi Eizenkot, que ocuparia el tercer lloc a la llista, i l'exministre de serveis religiosos i diputat de Yamina Matan Kahana, que ocuparia el novè lloc, i van anomenar l'aliança Partit de la Unitat Nacional.[12] Després de les eleccions, el partit es va mantindre a l'oposició fins als atacs terroristes de Hamàs l'octubre de 2023 que van provocar l'inici d'una guerra entre Israel i Hamàs, moment en què cinc membres de la coalició (Benny Gantz, Gadi Eizenkot, Gideon Sa'ar, Hili Tropper i Yifat Shasha-Biton) van entrar al govern de Binyamín Netanyahu com a ministres sense cartera.[13]

El 12 de març de 2024, Nova Esperança va anunciar que deixava la coalició amb Blau i Blanc i Gideon Sa'ar va demanar d'entrar al gabinet de guerra. Sa'ar considerava que els representants del partit al gabinet de guerra no transmetien el seu missatge.[14] La demanda de Sa'ar no fou escoltada i el partit abandonà el govern[15] tot i que hi tornà a entrar el setembre de 2024.[16]

Resultats electorals

modifica
Any Líder Vots % Escons +/– Govern
2021 Gideon Sa'ar 209.161 4,74
6 / 120
Govern
2022 Dins d'Unitat Nacional
4 / 120
 2 Oposició (2022-23)
Coalició (2023-24)
Oposició (Març 2024-Set. 2024)
Coalició (Set. 2024-)

Líders

modifica

Líder Inici Final
  Gideon Sa'ar 2020 En el càrrec

Referències

modifica
  1. «Gideon Sa'ar quits Likud, "a tool for Netanyahu's interests", to lead new party». The Times of Israel, 08-12-2020. [Consulta: 8 desembre 2020].
  2. Hoffman, Gil. «Gideon Sa'ar resigns from Knesset». The Jerusalem Post, 09-12-2020. [Consulta: 9 desembre 2020].
  3. Wootliff, Raoul. «Sa'ar party gets first boost as Derech Eretz MKs Hendel, Hauser join up». The Times of Israel, 09-12-2020. [Consulta: 10 desembre 2020].
  4. «Rebel Likud MK announces she’s joining Gideon Sa’ar’s new party». The Times of Israel, 15-12-2020. [Consulta: 17 desembre 2020].
  5. «MK Michal Shir becomes latest Likud defector to join Gideon Sa'ar». The Times of Israel, 22-12-2020. [Consulta: 21 desembre 2020].
  6. Hoffman, Gil. «Israel Election: Sharren Haskel joins Sa'ar, says gov't must be replaced». The Jerusalem Post, 23-12-2020. [Consulta: 23 desembre 2020].
  7. Mas, Cristina. «Un govern eclèctic encapçalat per l'ultra Naftali Bennett foragita Netanyahu després de dotze anys al poder a Israel». Ara, 13-06-2021.
  8. Wootliff, Raoul. «Bennett sworn in as prime minister, unseating Netanyahu after 12 years in power» (en anglès). The Times of Israel, 13-06-2021.
  9. «El Parlament israelià aprova la seva dissolució i convoca noves eleccions». El Punt Avui, 30-06-2022.
  10. Zaig, Gadi; Breuer, Eliav. «Israeli Knesset dispersed, Lapid is prime minister from midnight» (en anglès). Jerusalem Post, 30-06-2022.
  11. Breuer, Eliav; Meitav, Roman. «Gantz and Sa'ar sign political merger in bid to take votes from Lapid» (en anglès). The Jerusalem Post. [Consulta: 21 juliol 2022].
  12. Keller-Lynn, Carrie. «Ex-IDF chief Eisenkot, former Yamina minister Kahana join Gantz-led ‘National Camp’» (en anglès). [Consulta: 14 agost 2022].
  13. Bellés, Dolors. «Netanyahu i l'opositor Gantz acorden de crear un govern d'emergència a Israel». El Punt Avui, 17-10-2023.
  14. «Gideon Sa'ar to break away from National Unity, demands to join Israel's war cabinet» (en anglès). The Jerusalem Post, 12-03-2024.
  15. Sokol, Sam. «Gideon Sa’ar quits coalition after Netanyahu fails to appoint him to war cabinet» (en anglès). The Times of Israel, 25-03-2024.
  16. «As he officially rejoins government, Sa’ar blasts opposition for ‘living in Oct. 6’» (en anglès). The Times of Israel, 30-09-2024.