Nubar Paixà
Nubar Pasha (en àrab: بوغوص نوبار باشا) (Esmirna, Imperi Otomà, Gener de 1825 – París, França, 14 de gener de 1899) fou un polític egipci.
  | |
| Nom original | (hyw) Նուպար Փաշա |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | (hyw) Նուբար Նուբարյան gener 1825 Esmirna |
| Mort | 14 gener 1899 (73/74 anys) París |
 Primer ministre d'Egipte | |
| 16 abril 1894 – 12 novembre 1895 ← Mustafa Riad Pasha (en)  – Mustafa Fahmi Pasha (en) → Membre del gabinet: Third Nubar Pasha Cabinet (en) | |
| Primer Ministre i Ministre de l'Interior d'Egipte | |
| 15 abril 1894 – 12 novembre 1895 | |
| Minister of the Interior of Egypt (en) | |
| 10 març 1884 – 27 març 1884 | |
| Ministre d'Afers Exteriors d'Egipte | |
| 10 gener 1884 – 9 juny 1888 | |
| Ministre de Justícia d'Egipte | |
| 10 gener 1884 – 9 juny 1888 | |
| Primer ministre d'Egipte | |
| 10 gener 1884 – 9 juny 1888 ← Muhammed Şerif Paixà – Mustafa Riad Pasha (en) → Membre del gabinet: Second Nubar Pasha Cabinet (en) | |
| Primer ministre d'Egipte | |
| 28 agost 1878 – 23 febrer 1879 – Tewfik Paixà → Membre del gabinet: First Nubar Pasha Cabinet (en) | |
| Ministre d'Afers Exteriors d'Egipte | |
| 28 agost 1878 – 23 febrer 1879 | |
| Ministre de Justícia d'Egipte | |
| 28 agost 1878 – 23 febrer 1879 – Mustafa Riad Pasha (en) → | |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Egipte |
| Grup ètnic | Armenis |
| Es coneix per | Primer Ministre Egipci |
| Activitat | |
| Ocupació | Polític |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Altres | |
| Títol | Paixà |
| Fills | Boghos Nubar (en) |
Pertanyia a una família cristiana i fou educat a Suïssa i França, retornà a la seva pàtria el 1842, sent anomenat dos anys més tard secretari del seu parent Bogos-Bey, ministre de Comerç. Després desenvolupà el mateix càrrec al costat d'Ibrahim Paixà, al que acompanyà en els seus viatges a Europa i a Constantinoble, i després entrà al servei d'Abbàs Paixà, que li concedí el títol i la jerarquia de bei.
El 1850 fou enviat a Londres amb una missió diplomàtica que desenvolupà satisfactòriament, i el 1853 se l'anomenà plenipotenciari a Viena. A la mort del virrei Abbàs Paixà, el seu successor Küçük Mehmed Said Paşa l'encarregà el (1856) l'organització del transit egipci a través de la India i feu construir la primera línia fèrria egípcia. No obstant l'èxit aconseguit en la seva delicada missió, caigué en desgràcia, però al cap d'un any el virrei tornà a cridar-lo al seu costat i li encarregà d'unes negociacions a Viena.
Mort Said Pasha (1863), el seu successor Isma'il Pasha li encarrega moltes missions diplomàtiques importants, com les negociacions per la construcció del canal de Suez, que portà a cap amb tant d'èxit que se li concedí el títol de Pasha. Al seu retorn a Egipte (1864) fou nomenat ministre d'Obres públiques i el 1866 de Relacions exteriors, negociant amb la Sublim Porta els tractats relacionats a la situació d'Egipte en l'Imperi Turc i arranjant l'organització del tribunals internacionals.
.JPG)
A partir de 1870 s'aproximà visiblement a Anglaterra, els interessos dels quals afavorí cada vegada més en detriment de les aspiracions de França; el 1872 fou breument visir (equivalent a primer ministre) abandonant el govern el 1874 per tornar a ell el 1875. Pel gener de 1876 es traslladà a Europa d'on fou cridat el 1878 per encarregar-se de la presidència del Consell (28 d'agost de 1878), en la qual donà carteres a l'anglès Charles Rivers Wilson i al francès Blignières. El 1879, Wilson i ell, que llavors era primer ministre, foren víctimes d'un greu atemptat de la multitud en els carrers del Caire, incident que fou el precursor directe de la revolta i de la consegüent ocupació d'Egipte per les tropes angleses el 1882. Llavors va deixar la direcció del govern (23 de febrer de 1879). L'any següent (1883) el khedive li’n retirà els poders i hagué de dimitir, sent deposat també aquell poc temps després.
Elevat de nou a la presidència el 10 de gener de 1884, destacà per la seva complaença vers el govern anglès, el que no fou obstacle perquè el representant d'aquest país, que volia apoderar-se del servei de policia d'Egipte, li fes la més forta oposició, aconseguint ensorrar-lo el 9 de juny de 1888.
Del 16 d'abril de 1891 fins al 12 de novembre de 1895 tornà a ser cap del govern egipci. Va morir quatre anys després.
Bibliografia modifica
| A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nubar Paixà |
- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 38, pàg. 1384 (ISBN 84-239-4538-3)
- E. Bertrand, Nubar Pash, 1825-1899, El Caire, 1904