Obrador Masriera
L'obrador Masriera, també conegut com a Palau Vigatans, és un edifici situat als carrers dels Vigatans i d'en Gíriti de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1][2] Des del 2013 acull una residència per a persones discapacitades.[3]
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i fàbrica  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Vigatans, 4 i Gíriti, 3 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41229 | |||
| Id. Barcelona | 1073 | |||
Història
modificaLa finca actual és el resultat de l'agrupació de diverses parcel·les d'origen medieval. El 1328, Pere Gerard va adquirir l'edifici del carrer d'en Ricart (actualment Giriti, 3). Posteriorment, el 1594, les quatre designes foren unificades per Joan Bonaventura.[4] El 1781, el comerciant Josep Lleonart i Roig va demanar permís per a fer-hi reformes a les façanes d'ambdós carrers.[5][6] La seva germana Teresa es va casar amb Agustí Vehils, i l'hereu del matrimoni fou Joaquim Vehils i Lleonart, procurador del comte de Santa Coloma.[7] Casat amb Marianna Salvat i Martí, van ser pares dels advocats Agustí i Marià Vehils i Salvat.[7]
A la dècada del 1840 s'hi va establir el joier i argenter Josep Masriera i Vidal (Sant Andreu de Llavaneres, 1810 - Barcelona, 1875):[8][9][10][11] «Vigatans, 4, Fábrica de joyería y platería. D. José Masriera, diamantista, esmaltador y cincelador. Se hace toda clase de obra perteneciente á dichos ramos. Especialidad en devocionarios, tarjeteros, petacas, etc., con aplicaciones de la máquina Guillocher. Se dora y platea toda clase de metales. Se compra oro, plata y pedrería. Se sirven pedidos á todas partes.»[12] El 1864 va demanar permís per a remuntar-hi un pis, segons el projecte del mestre d'obres Francesc Batlle i Felip.[13][2][1] A la seva mort el 1875,[14] el negoci continuà sota la raó social Vídua de Masriera i Fills, amb botiga al carrer de Ferran, 35.[15]
El 1861, Modesta Font del Sol i Ferrer (†1888),[16] vídua d'Agustí Vehils, va adquirir una botiga al carrer d'en Gíriti que hi havia a sota de la casa.[17] L'hereu de la propietat fou el seu fill Antoni Vehils i Font del Sol,[4] notari, que va morir el 1892 i fou succeït per la seva germana Anna,[18] casada amb Joaquim Cabrer i Forés.[19] La seva filla Mercè Cabrer i Vehils (†1952)[20] es va casar amb Tomàs Netto i Columbri,[21] que hi tenia una fàbrica d'escombretes de carbó i material elèctric.[22] A la seva mort el 1943, el negoci continuà com a Vídua de Tomàs Netto.[23] El 1972, la seva filla Mercè Netto i Cabrer va llegar la casa a l'Ajuntament de Barcelona.[24]
El 1966, l'arquitecte Adolf Florensa va refer part de la façana amb la incorporació de la galeria porxada i la transformació de les finestres en balconeres (llindes, brancals i baranes).[4]
Descripció
modificaEs tracta d'un casal del segle xvi de planta baixa, principal i tres pisos amb terrat pla.[1] La façana principal afronta al carrer dels Vigatans i la posterior al d'en Gíriti. Té una planta rectangular articulada al voltant d'un pati amb dimensions suficients com per incloure l'escala oberta d'accés a la planta noble.[1]
La façana principal té una composició d'obertures força regular que es veu truncada per l'aparició, durant una reforma del segle xx, de les restes d'una galeria d'arcs de mig punt a l'alçada del primitiu darrer pis. Aquestes restes s'han reconstituït o completat i actualment hi ha quatre arcs, dos d'ells tapiats i un petit voladís de teula àrab que testimonia que aquesta havia estat l'última planta de l'edifici original.[1] Presenta una planta baixa amb obertures rectangulars i llindes de fusta excepte l'entrada principal amb un arc de mig punt adovellat. Sobre aquesta base de l'edifici s'aixequen els pisos d'alçades similars amb balcons sense volada, excepte els del principal que ressalten pel treball de ferro que abraça la llosana i les rajoles de sota. En aquest nivell podem trobar dues fornícules; la de l'esquerra conté un plafó de ceràmica amb la Mare de Déu i presenta restes d'una finestra romànica, la de la dreta conté un text al·lusiu a la restauració de 1966.[1]
La façana del carrer de Gíriti no té balcons, i malgrat presentar uns esgrafiats del segle xviii, li manca la sobrietat que mostra la façana principal.[1] El perímetre del coronament es soluciona amb un ampit d'obra i cornisa de pedra amb un senzill motllurat.[1]
A l'interior destaca el pati, on s'ubica l'escala de pedra a cel obert que accedeix exclusivament al principal. Aquesta s'aboca a un passadís volat sobre al pati (amb voltes rebaixades recolzades als murs perimetrals) que dona accés a les diverses portes d'aquest nivell. Entrant al fons, hi hadues obertures juntes, que recorden els arcs d'un claustre gòtic. Aquestes possiblement no siguin originals, donada la seva gran alçada, que no correspon als forjats ni estan centrades en el pany de mur. A la dreta, sobre l'escala trobem una finestra d'estil barroc. A l'esquerra apareix un altre de renaixentista i a l'esquena una d'estil popular amb emmarcament de pedra sense decoracions.[1] La resta de pisos fins a arribar al quart disposen de finestres o balcons sense volar cap al pati.[1]
En relació d'elements decoratius cal destacar la finestra barroca amb motllures clàssiques acompanyades de elements florals i la presencia de fins a catorze figures entre bustos, bucranis i àngels. També són remarcables les baranes de ferro forjat dels balcons del principal a la façana principal.[1]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 «Edifici al carrer Vigatans, 4». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 2,0 2,1 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Barcelona inaugura una residència de discapacitats físics a Ciutat Vella». aldia.cat, 05-07-2013.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Carrer Vigatans 4». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Joseph Lleonart i Roig. Vigatans. Comerciant. Casa. Compondre la façana». C.XIV Obreria C-25/1781-10. AHCB, 19-01-1781.
- ↑ «Joseph Lleonart i Roig. Gíriti. Comerciant. Casa. Posar balcons». C.XIV Obreria C-25/1781-67. AHCB, 21-04-1781.
- ↑ 7,0 7,1 «VEHILS SALVAT, Agustí». AHCB3-368/5D104 Il·lustre Col·legi de Procuradors de Tribunals de Barcelona (ICPTB). 03.01.02.07 Expedients de matrícula d'aspirants 1287. AHCB.
- ↑ «Josep MASRIERA VIDAL». geneanet. Salvador i Jaume Tresserras Graupera.
- ↑ «Masriera». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Guía general de Barcelona, 1849, p. 248.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 177, 246.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria y de las profesiones; de la magistratura y de la administración, 1863, p. 245, 377, 390, 429, 619, 807, 890, 902, 903.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1426 bis C.
- ↑ Crónica de Cataluña (edición tarde), 30-03-1875, p. 8.
- ↑ Cornet i Mas, Gabriel. Guía de Barcelona, 1877, p. 38 (anuncis).
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 09-05-1888.
- ↑ AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/40, f. 91-94v, 14-1-1861.
- ↑ La Dinastía, 22-04-1892, p. 3.
- ↑ La Vanguardia, 24-10-1905, p. 6.
- ↑ La Vanguardia, 01-04-1952, p. 15.
- ↑ La Vanguardia, 14-12-1944, p. 12.
- ↑ Barcelona en el año de la Exposición Internacional 1929. Anuarios Bailly-Baillière y Riera Reunidos, SA, 1929, p. 769, 1205.
- ↑ Guía general de Cataluña (Bailly-Baillière-Riera), 1945, p. 451, 698.
- ↑ Medina Guerrero, Esther. Intervenció arqueològica al carrer dels Vigatans, 4 i carrer Gíriti, 3 (Districte de Ciutat Vella, (Barcelona), octubre 2012.
Enllaços externs
modifica
- «Palau de Vigatans (Antic obrador Masriera)». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.