Oca (planta)

espècie de planta

L’Oca, Oxalis tuberosa, és una espècie de planta herbàcia i perenne que passa l’hivern en forma de tubercles de tija subterranis. Aquests tubercles reben el nom d’oca, de les paraules del quítxua okka, oqa, i uqa;[1] En anglès també se'n diu New Zealand yam ("nyma de Nova Zelanda"). Aquesta planta es cultiva als Andes centrals i del sud aprofitant els seus tubercles comestibles. No es coneix aquesta planta en estat silvestre .[2] L’oca va ser introduïda a Europa el 1830 com a competidora de la patata i a Nova Zelanda el 1860, on ha esdevingut un cultiu popular i en diuen simplement “yam”.[3]

Infotaula d'ésser viuOca
Oxalis tuberosa Modifica el valor a Wikidata
OxalisTuberosa.jpg
tubercles grocs i porpra d’Oxalis tuberosa (oca) Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreOxalidales
FamíliaOxalidaceae
GènereOxalis
EspècieOxalis tuberosa Modifica el valor a Wikidata
Molina

Significat culturalModifica

El cultiven principalment els pobles quítxua i aimarà com un dels seus conreus principals.[4] Als Andes centrals és el segon cultiu d’arrel en importància després del de la patata.[3] L’oca serveix per formar part de la rotació de conreus local i té un alt valor nutritiu.

DescripcióModifica

Els seus tubercles fan de 25 a 155 mm de llargada i 25 mm d’amplada;[5] el color de la pell i de la polpa pot variar del blanc al porpra passant pel groc, taronja, rosa.

ComestibilitatModifica

Valor nutritiu per 100 g
    fresh     dried  
Energia (J) 255 1360
Aigua (g) 84.1 15.3
Proteïna (g) 1.0 4.3
Carbohidrats (g) 13.3 75.4
cendres (g) 1.0 3.9
Calci (mg) 2 52
Fòsfor (mg) 36 171
Ferro (mg) 1.6 9.9
Retinol (µg) 1 0
Riboflavina (mg) 0.13 0.08
Niacina (mg) 0.43 0.85
Vitamina C (mg) 38.4 2.4

També les fulles i els brots joves de l’oca es poden menjar. Es pot menjar crua o cuita.

ÚsModifica

L’oca té força oxalats en la seva pell,[6] hi ha cultivars d’oca, que en quítxua s’anomenen khaya, que contenen alts nivells d’àcid oxàlic.

ReferènciesModifica

  1. Malice, M. (2009). Genetic diversity and structure of three Andean tubers. Oxalis tuberosas Molina, Ullucus tuberosus Caldas and Tropaeolum tuberosum Ruiz & Pav. (pp. 1–197). Gembloux Agricultural University.
  2. Bradbury, E. J., & Emshwiller, E. (2011). The Role of Organic Acids in the Domestication of Oxalis tuberosa: A New Model for Studying Domestication Resulting in Opposing Crop Phenotypes 1. Econ Bot, 1–9.
  3. 3,0 3,1 National Research Council. (1989). Lost Crops of the Incas: Little-Known Plants of the Andes with Promise for Worldwide Cultivation. National Academy Press, Washington, D.C.
  4. "Oca, Ulluco, and Mashua": http://www.cipotato.org/roots-and-tubers/oca-ulluco-mashua
  5. Martin, R.J., Savage, G.P., Deo, B., Halloy, S.R.P. and Fletcher, P.J. 2005. Development of new oca lines in New Zealand. Acta Hort. (ISHS) 670:87-92. http://www.actahort.org/books/670/670_9.htm
  6. Albihn, P. B. E.; and Savage, G. P. (2001). "The effect of cooking on the location and concentration of oxalate in three cultivars of New Zealand-grown oca (Oxalis tuberosa Mol)". J. of the Science of Food and Agr. 81: 1027-1033.

BibliografiaModifica

Enllaços externsModifica