Oca comuna

L'oca comuna (Anser anser), també anomenada oca salvatge a les Illes Balears, és una espècie d'ocell de la família dels anàtids i de l'ordre dels anseriformes.[1]

Infotaula d'ésser viuOca comuna
Anser anser Modifica el valor a Wikidata
Anser anser (aka).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Enregistrament
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Pes160 g (pes al naixement)
3,692 kg (pes adult, mascle)
3,237 kg (pes adult, femella) Modifica el valor a Wikidata
Envergadura1,55 m Modifica el valor a Wikidata
Nombre de cries4,9 Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
Status iucn3.1 LC-ca.svg
Risc mínim
UICN22679889 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseAves
OrdreAnseriformes
FamíliaAnatidae
TribuAnserini
GènereAnser
EspècieAnser anser Modifica el valor a Wikidata
Linnaeus, 1758
Distribució
Anser anser distribution map.png
Modifica el valor a Wikidata
Endèmic deParc Nacional de Keoladeo, Parc Nacional de Kaziranga, Nameri National Park (en) Tradueix, Petit Rann de Kachchh, Llac Nal, Thol Lake (en) Tradueix, Asan Conservation Reserve (en) Tradueix, Pani Dihing Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Purbasthali (en) Tradueix, Gajoldoba (en) Tradueix, Parc Nacional de Keibul Lamjao, Selva humida de Dehing-Patkai, Maguri Motapung Beel (en) Tradueix, Orang National Park (en) Tradueix, Dibru-Saikhowa National Park (en) Tradueix, Pobitora Wildlife Sanctuary (en) Tradueix, Digholi Beel (en) Tradueix, Kokilamukh Beel (en) Tradueix, Majuli (oc) Tradueix, Bandhavgarh National Park (en) Tradueix, Parc Nacional de Kanha, Satpura National Park (en) Tradueix, Dumna Nature Reserve Park (en) Tradueix i Gandhisagar Sanctuary (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Veu de l'oca vulgar

MorfologiaModifica

De totes les oques grises, aquesta és la que més s'assembla a la de granja, ja que les de granja provenen de la domesticació d'aquesta espècie salvatge. Ha estat introduïda en moltes zones baixes d'alguns països on tot l'any ara hi ha uns grups considerables i semi-domesticats. Els visitants hivernals són encara salvatges i tímids. En bona part d'Europa central i oriental segueix residint en extensos aiguamolls.

L'oca vulgar és de cos robust i fa uns 74-84 cm de llargada. El seu plomatge és gris i marronós, amb les infracobertures caudals clares. El seu bec és taronja (excepte en la subespècie rubirostris de Sibèria, en què és rosat) i les seves potes són roses.[1]

  • Veu: Notes molt fortes, martillejants, tipus trompeta com el de granja: ahng-ahng-ahng, kang-ank.
  • Niu: Al sol parcialment entapissat, en freqüència en illes, 4-6 ous; una niuada; maig-juny.
  • Aliment: Pasta;arrenca herbes i brots de cereal, excava a la recerca d'arrels i restes de cereals.
  • Vol: poderós, cap estès, cap estès en V i llargues fileres.
  • Vol lent: Les bandades d'Oca vulgar en vol, són més lentes i pesades que les d'altres Oques, però s'agilitzen quan perden altura abans d'aterrar.

HàbitatModifica

El seu hàbitat són aiguamolls de poca fondària amb vegetació aquàtica, arrossars i prats humits.[1]

Cria al centre i al nord d'Europa, i és hivernant a l'oest d'Europa i a la conca mediterrània. Als Països Catalans és, en els darrers temps, una hivernant regular, amb una presència significativa al Delta de l'Ebre i a altres aiguamolls litorals.[1] En els primers anys del segle XXI ha criat als Aiguamolls de l'Empordà[2] i el Delta del Llobregat.[3]

A la península Ibèrica s'hi troben des de setembre fins a març.

Espècies similarsModifica

ReferènciesModifica

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Oca comuna
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Estrada, Joan; Jutglar, Francesc; Llobet, Toni. Ocells de Catalunya, País Valencià i Balears : Inclou també Catalunya Nord, Franja de Ponent i Andorra. Barcelona: Lynx, març de 2010, pàgs. 20-21. ISBN 978-84-96553-54-5. 
  2. Francesch Vidal, Amadeu «Oca empordanesa» (PDF). Dossier Tècnic: formació i assessorament al sector agroalimentari.. Generalitat de Catalunya, Departament d'Agricultura, Alimentació i Acció Rural, 44, les races autóctones (II), agost 2010, pàg. 22-23.
  3. «Oca pradenca (Anser fabalis)». SIOC: servidor d'informació ornitològica de Catalunya. Associació Institut Català d'Ornitologia (ICO), 2020. [Consulta: 2 febrer 2020].