Octavi I de Parma

(S'ha redirigit des de: Octavi Farnese)

Octavi Farnese o Octavi I de Parma (Valentano, Estats Pontificis, 9 d'octubre de 1521 - 18 de setembre de Piacenza, Ducat de Parma, 1586) fou el segon Duc de Parma, càrrec que ocupà entre 1556 i 1586.

Plantilla:Infotaula personaOctavi I de Parma
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement9 octubre 1524 Modifica el valor a Wikidata
Valentano (Itàlia) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort18 setembre 1586 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Parma (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaEsglésia de Santa Maria de la Steccata Modifica el valor a Wikidata
Duke of Castro (en) Tradueix
18 juliol 1553 – 18 setembre 1586
← Horaci FarneseAlexandre I de Parma →
Gonfanoner de l'Església
setembre 1547 – maig 1551
← Pere Lluís I de ParmaJakob Hannibal von Hohenems →
Ducat de Parma
1547 – 1586
← Pere Lluís I de ParmaAlexandre I de Parma →
Duke of Castro (en) Tradueix
23 setembre 1545 – 10 setembre 1547
← Pere Lluís I de ParmaHoraci Farnese → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolDuc Modifica el valor a Wikidata
FamíliaFarnese Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMargarida de Parma Modifica el valor a Wikidata
FillsErsília Farnese, Violant Farnese, Alexandre I de Parma Modifica el valor a Wikidata
ParesPere Lluís I de Parma Modifica el valor a Wikidata  i Gerolama Orsini Modifica el valor a Wikidata
GermansVictòria Farnese
Ranuccio Farnese
Alexandre Farnese
Horaci Farnese Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Família

modifica

Va néixer el 1521 a la ciutat de Valentano, població situada en aquells moments en els Estats Pontificis i que avui en dia forma part de la província italiana de Viterbo, sent el segon fill de Pere Lluís I de Parma i Girolama Orsini. Per línia paterna era net del papa Pau III, i fou germà dels cardenals Alexandre Farnese i Ranuccio Farnese. Es casà el 4 de novembre de 1358 amb Margarida de Parma, filla il·legítima de Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i la seva amistançada Joana Van der Gheynst. D'aquesta unió nasqueren:

Va morir el 1586 a la ciutat de Piacenza, població situada al Ducat de Parma.

Duc de Parma

modifica
 
El papa Pau III amb els seus nets, el cardenal Alexandre Farnese i Octavi I de Parma, pintat per Ticià

Octavi es convertí en senyor de Camerino el 1540, però renuncià a aquest títol en esdevenir el seu pare duc de Parma el 1545. Després de l'assassinat, per part de la noblesa, de Pere Lluís I el 1547 les tropes de l'emperador ocuparen Piacenza. El papa Pau III, pare del duc assassinat, intentà recuperar aquesta ciutat pel seu net, si bé Octavi hagué de renunciar a la successió de Parma, on fou nomenat un legat papal. Octavi rebé novament el senyoriu de Camerino, i Parma fou cedida a l'Església.

Octavi I intentà apoderar-se de Parma per la força, havent d'entrar posteriorment en converses amb el governador Ferran Gonzaga, legat papal. Aquesta rebel·lió d'Octavi, que intentà apoderar-se de Parma de totes totes, es creu que accelerà la mort del papa el 10 de novembre de 1549. Durant l'interregne a la ciutat, intentà esdevenir governador de la mateixa però l'elecció de Giovani Maria Giocchi com a papa Juli III facilità el tràmit i es convertí en titular del ducat el 1551.

Aquest nomenament engrandí la seva enemistat amb el seu sogre, Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic, el qual amenaçà d'envair la totalitat del ducat si no abandonava la ciutat de Piacenza. En aquell moment Octavi s'apropà al Regne de França, mentre el Papa Juli III, per intentar aconseguir el suport de Carles V al Concili de Trento, ordenà a Octavi la cessió de Parma novament a un legat papal. La negativa d'Octavi fou seguida d'amenaces d'excomunió per part del Sant Pare, la pèrdua dels seus feus i d'una nova amenaça d'invasió per part de l'emperador, però l'entrada de tropes franceses feu aturar el setge a Piacenza. Amb l'arribada d'un acord entre Octavi I i Carles V, se signà la pau i el duc parmesà aconseguí la recuperació dels seus feus a la Llombardia el 1556.


Precedit per:
Pere Lluís I de Parma
ocupació Imperial
entre 1549 i 1556
Duc de Parma
 

1556-1586
Succeït per:
Alexandre I de Parma