Odet de Foix
Odet de Cominges (1485 - Nàpols, 15 d'agost de 1528), Comte de Comenge, vescomte de Lautrec i vescomte de Vilamur, que va succeir el 1494 al seu pare Joan II de Lautrec
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1485 (Gregorià) Guiena (Regne de França) |
Mort | 15 agost 1528 (Gregorià) (42/43 anys) Nàpols (Itàlia) |
Causa de mort | pesta |
Sepultura | Santa Maria La Nova |
Governador del Ducat de Milà | |
1517 – 1522 | |
Activitat | |
Ocupació | militar |
Carrera militar | |
Rang militar | mariscal de França |
Conflicte | Guerra de la Lliga de Cognac Lliga de Cambrai Guerra d'Itàlia de 1521–26 |
Altres | |
Títol | Comte |
Cònjuge | Charlotte d'Albret |
Fills | Claude de Foix |
Pares | Jean de Foix i Jeanne d'Aydie |
Germans | Françoise de Foix André de Foix Thomas de Foix |
Cronologia | |
1523-1523 | Setge de Baiona (1523) |
Premis | |
Descrit per la font | Diccionari Enciclopèdic Brockhaus i Efron Meyers Konversations-Lexikon, 4a edició (1885–1890) Encyclopædia Britannica |
Biografia
modificaVa néixer el 1485. Es va casar amb Carlota d'Albret-Rethel, comtessa de Rethel i de Beaufort, que'l va associar en el govern dels seus estats. D'aquest enllaç van néixer quatre fills:
- Enric, comte de Comenge, mort el 1540
- Odet Gaston
- Clàudia, casada amb Guy XVI comte de Laval, i en segones núpcies amb Carles III de Luxemburg, vescomte de La Martegue.
- Francesc, mort jove.
El 1502 va ser confirmada la incorporació del comtat de Cominges a la corona com abans havia passat amb Lautrec i Vilamur (Odet en portava el títol però no en tenia la possessió). Es va destacar com a militar, ajudant probablement en el seu ascens el fet que la seva germana Francesca, esposa del comte de Chateaubriand, fos amant del rei Francesc I de França.
Campanyes a Itàlia
modificaVa participar en la campanya francesa a Gènova el (1507) on va ser ferit. El 1515 va ser nomenat governador de Guiena i va acompanyar a Francesc I a Itàlia distingint-se a la Batalla de Marignano. El 1516 se li va concedir el govern del Milanesat on va succeir a Carles III de Borbó. El 1521 va combatre a Itàlia contra els espanyols i l'any següent va ser vençut a la batalla de Bicocca. El 1523 va ser nomenat governador de Llenguadoc i va ascendir a mariscal de França. Va perdre en la Batalla de Pavia el 1525.
El 1527 va assumir el comandament de l'exèrcit francès a Itàlia ocupant part del Milanesat. finalment, el 1528, va ser enviat a emprendre la conquesta del regne de Nàpols, fet que només quedà en intent, ja que ho van impedir, la deserció d'Andrea Doria, que va deixar França quasi sense flota i l'esclat de la pesta al camp francès, que va delmar l'exèrcit francès, infectant al propi Lautrec que va morir el 15 d'agost de 1528 quan intentava posar setge a la ciutat. El 1529 el papa es va veure obligat a fer les paus amb Carles al Tractat de Barcelona com havia fet Francesc I al Tractat de Cambrai. L'últim Sforza va ser restaurat a Milà amb la previsió que el ducat passés a Espanya a la seva mort. Després de gairebé 40 anys de guerra, Itàlia es va sotmetre a Carles V. Francesc I va renunciar a les seves reivindicacions a Itàlia, així com sobre l'Artois i Flandes. Venècia va perdre les seves conquestes continentals. Els Estats Pontificis van ser restaurats i el 1530 el papa va coronar Carles V com emperador i rei d'Itàlia.[1]
Vegeu també
modificaReferències
modifica- ↑ Woodcock, Philippa «Living like a king? The entourage of Odet de Foix, vicomte de Lautrec, governor of Milan.». Royal Studies Journal, 2, 2, 10-11-2015, pàg. 1–24. DOI: 10.21039/rsj.v2i2.30. ISSN: 2057-6730.
Bibliografia
modifica- Abundants manuscrits Bibliothèque Nationale, Paris
- Obra de Brantôme (Coll. Société de l'histoire de France, vol. iii., 1867)
- Memoirs of Martin du Bellay (Coll. Michaud and Poujoulat, vol. v., 1838).