Olaf Stapledon

Olaf Stapledon (anglès: William Olaf Stapledon) (Seacombe i Wallasey, 10 de maig de 1886 - Caldy, 6 de setembre de 1950) fou un filòsof i escriptor anglès de ciència-ficció. El 2014, va ser inclòs al Saló de la Fama de la ciència-ficció.

Olaf Stapledon

Nom original	(en) William Olaf Stapledon
Biografia
Naixement	10 maig 1886 Seacombe (Anglaterra) (en)
Mort	6 setembre 1950 (64 anys) Caldy (Anglaterra) (en)
Causa de mort	infart de miocardi
Formació	Balliol College Universitat de Liverpool Abbotsholme School
Activitat
Camp de treball	Filosofia, escriptura creativa i professional, poesia, literatura de no-ficció i literatura de ciència ficció
Ocupació	sanitari, escriptor de ciència-ficció, escriptor, filòsof, activista per la pau
Activitat	1914 -
Ocupador	Universitat de Liverpool
Obra
Obres destacables (1930) Last and First Men (en) (1935) Odd John (en) (1937) Star Maker (en)
Família
Pares	William Clibbert Stapeldon   i Emmeline Miller
Premis
(2014)  Science Fiction and Fantasy Hall of Fame (2001)  Cordwainer Smith Rediscovery Award (en)

Objector de consciència a la Primera Guerra Mundial i doctor en filosofia per un treball sobre l'ètica, reflectí les seves inquietuds en les seves obres. Alguns dels temes recurrents són la ment comuna que agruparia totes les dels éssers vius (una variant de la teoria Gaia o de la consciència budista), la capacitat de transformar amb la tecnologia el cos i l'entorn i la necessitat de mantenir la integritat en un món creixentment insolidari.

Biografia

Stapledon va néixer a Seacombe, Wallasey, a la península de Wirral a Cheshire, l'únic fill de William Clibbett Stapledon i Emmeline Miller. Els primers sis anys de la seva vida els va passar amb els seus pares a Port Said, Egipte. Va estudiar a l'Abbotsholme School i al Balliol College, a Oxford, on va adquirir un BA en Història Moderna (segona classe) el 1909, ascendit a un Màster en Arts el 1913. Després d'un breu període com a professor a la Manchester Grammar School, va treballar a les oficines d'enviament a Liverpool i Port Said de 1910 a 1912. De 1912 a 1915 Stapledon va treballar amb la branca de Liverpool de l'Associació Educativa dels Treballadors.

Durant la Primera Guerra Mundial va servir com a objector de consciència. Stapledon es va convertir en conductor d'ambulàncies a la Unitat d'Ambulància dels Amics a França i Bèlgica des del juliol de 1915 fins al gener de 1919; se li va concedir la Croix de Guerre per la valentia. Les seves experiències de guerra van influir en les seves creences pacifistes i la defensa d'un govern mundial. El 16 de juliol de 1919 es va casar amb Agnes Zena Miller (1894–1984), una cosina australiana. S'havien conegut l'any 1903, i després van mantenir una correspondència durant tota la guerra. Van tenir una filla, Mary Sydney Stapledon (1920–2008) i un fill, John David Stapledon (1923–2014). El 1920 es van traslladar a West Kirby.

Stapledon va rebre el títol de PhD en filosofia a la Universitat de Liverpool el 1925 i va utilitzar la seva tesi doctoral com a base per al seu primer llibre en prosa publicat, A Modern Theory of Ethics (1929). No obstant, aviat es va dedicar a la ficció amb l'esperança de presentar les seves idees a un públic més ampli. El relatiu èxit de Last and First Men (1930) el va impulsar a convertir-se en escriptor a temps complet. Va escriure una seqüela, Last Men in London, i la va seguir amb molts més llibres tant de ficció com de filosofia.

Durant la Segona Guerra Mundial Stapledon va abandonar el seu pacifisme i va donar suport a l'esforç de guerra. El 1940 la família Stapledon va construir i es va traslladar a una nova casa a Simon's Field, a Caldy, a Wirral. Durant la guerra, Stapledon es va convertir en un defensor públic de J.B. Priestley i el Common Wealth Party d'esquerres de Richard Acland, així com el grup internacionalista britànic Federal Union.

Després de 1945, Stapledon va viatjar molt en gires de conferències, visitant els Països Baixos, Suècia i França, i el 1948 va parlar al Congrés Mundial d'Intel·lectuals per la Pau a Wroclaw, Polònia. Va assistir a la Conferència per a la Pau Mundial celebrada a la ciutat de Nova York l'any 1949, l'únic britànic que va rebre un visat per fer-ho. El 1950 es va involucrar amb el moviment anti-apartheid. Després d'una setmana de conferències a París, va cancel·lar un viatge previst a la Iugoslàvia i va tornar a casa seva a Caldy, on va morir sobtadament d'un atac de cor.

Stapledon va ser incinerat al crematori de Landican. La seva vídua i els seus fills van escampar les seves cendres als penya-segats de sorra amb vistes a l'Estuari Dee, un dels seus llocs preferits que apareix en més d'un dels seus llibres. Stapledon Wood, al costat sud-est de Caldy Hill, porta el seu nom.

Obres

Ficció

• Last and First Men: A Story of the Near and Far Future (1930) (ISBN 1-85798-806-X)
• Last Men in London (1932) (ISBN 0-417-02750-8)
• Odd John: A Story Between Jest and Earnest (1935) (ISBN 0-413-32900-3)
• Star Maker (1937) (ISBN 0-8195-6692-6). En català Creador d'estrelles, amb traducció d'Edgar Cotes i publicada a la col·lecció l'Arcà de l'Editorial Laertes.
• Darkness and the Light (1942) (ISBN 0-88355-121-7)
• Old Man in New World (short story, 1944)
• Sirius: A Fantasy of Love and Discord (1944) (ISBN 0-575-07057-9)
• Death into Life (1946)
• The Flames: A Fantasy (1947)
• A Man Divided (1950) (ISBN 0-19-503087-7)
• Four Encounters (1976) (ISBN 0-905220-01-3)
• Nebula Maker (drafts of Star Maker, 1976) (ISBN 0-905220-06-4)
• East is West (posthumous, 1979)

No-ficció

• A Modern Theory of Ethics: A study of the Relations of Ethics and Psychology (1929)
• Waking World (1934)
• Saints and Revolutionaries (1939)
• New Hope for Britain (1939)
• Philosophy and Living, 2 volumes (1939)
• Beyond the "Isms" (1942)
• Seven Pillars of Peace (1944)
• Youth and Tomorrow (1946)
• Interplanetary Man? (1948)
• The Opening of the Eyes (ed. Agnes Z. Stapledon, 1954)

Poesia

• Latter-Day Psalms (1914)

Recopiacions

• Worlds of Wonder: Three Tales of Fantasy (1949)
• To the End of Time: the Best of Olaf Stapledon (ed. Basil Davenport, 1953) (ISBN 0-8398-2312-6)
• Far Future Calling: Uncollected Science Fiction and Fantasies of Olaf Stapledon (ed. Sam Moskowitz 1979 ISBN 1-880418-06-1)
• An Olaf Stapledon Reader (ed. Robert Crossley, 1997)

Enllaços externs

• Treballs d'Olaf Stapledon a Faded Page (Canada) (anglès)
• Treballs al Projecte Gutenberg d'Austràlia (anglès)
• Olaf Stapledon a l'Internet Speculative Fiction Database (anglès)