Oldřich Hameršmíd
Oldřich Hameršmíd (Pražák, 10 de febrer de 1929 - Praga, 5 de novembre de 2013)[1][2] fou un pilot de motociclisme txec que destacà durant la dècada del 1950 en diverses modalitats, entre elles la resistència, l'enduro i el motocròs. Dins la primera, guanyà el Bol d'Or l'any 1955 i hi quedà en segon lloc el 1956; com a pilot d'enduro, fou membre de l'equip de Txecoslovàquia que guanyà el Vas de Plata al Sis Dies Internacionals (ISDT) en tres ocasions: 1957, 1959 i 1961. Finalment, com a pilot de motocròs, aconseguí cinc Campionats de Txecoslovàquia entre 1954 i 1961. El seu fill, Oldřich Hameršmíd també de nom, fou un pilot de motocròs de renom internacional durant la dècada del 1970.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 febrer 1929  Pražák (Txèquia) |
| Mort | 5 novembre 2013 (84 anys) Praga (Txèquia) |
| Activitat | |
| Ocupació | pilot de motociclisme |
| Nacionalitat esportiva | Txecoslovàquia |
| Esport | enduro motocròs resistència (motociclisme) |
| Carrera esportiva | |
|---|---|
| Nacionalitat |  Txèquia |
| Temporades | 1950 - 1965 |
| Equips | Jawa |
| Resultats als ISDE | |
| Vas | 3 (1957, 1959, 1961) |
| Palmarès en motocròs | |
| C. Txecoslovàquia | 250cc: 4 (1955, 1959-1961) |
| C. Txecoslovàquia | 350cc: 1 (1954) |
| Palmarès en velocitat | |
| Bol d'Or | 1 (1955) |
Resum biogràfic modifica
Nascut a Pražák, llogarret del municipi de Vodňany, al districte de Strakonice, Oldřich Hameršmíd va entrar a treballar a la fàbrica de motocicletes Jawa el 1946, poc després que acabés la Segona Guerra Mundial.[2] Al cap de poc, va començar a treballar en una motocicleta amb la qual, en una cursa disputada el 1950 a Vršovice, Praga, va guanyar al campió txec Václav Königsmark (1910-1999). Königsmark va quedar impressionat per l'actuació del jove i els responsables de Jawa oferiren a Hameršmíd d'entrar a l'equip oficial de fàbrica. Un cop com a pilot oficial, Hameršmíd va córrer diverses curses de motocròs i altres modalitats fins que va haver d'anar a Plzeň i, al cap d'un any, a Praga per a complir el servei militar. A Praga, els tinents František Mošna i Rasocha el varen fer entrar en la secció motociclista del conegut club esportiu ATK Praha[2] (rebatejat Dukla Praha el 1956).
Acabat el servei militar, continuà la seva relació laboral i esportiva amb Jawa, una marca que pilotà durant tota la seva carrera. Juntament amb el director de la fàbrica, Josef Jozíf, va contribuir a la millora de diversos models de motocicleta que reeixiren en competicions de motocròs i altres, entre elles una de 300 cc basada en la 250, una monocilíndrica de 350 cc o una altra monocilíndrica de 434 cc.[1][2] Al tombant de la dècada del 1960 arribà al zenit de la seva carrera: va guanyar nombroses competicions de motocròs i n'aconseguí cinc títols de Campió de Txecoslovàquia: quatre en 250cc (els anys 1955 i 1959 a 1961) i un en 350cc el 1954.[2] A més, durant aquells anys contribuí a l'èxit de la selecció txecoslovaca als ISDT, en guanyar el Vas a les edicions de 1957 (Špindleruv Mlýn, districte de Trutnov), 1959 (Gottwaldov, actual Zlín) i 1961 (Llandrindod Wells, Gal·les).[2] Pel que fa al motocròs internacional, les temporades de 1957 i 1958 obtingué punts a la Copa d'Europa de 250cc (el 1958, el seu millor any en aquest campionat, acabà la temporada en l'onzena posició final).[3]
Però el seu èxit més transcendental fou probablement la seva victòria el 1955 en una de les proves de resistència més emblemàtiques, el Bol d'Or. Tot tornant-se als comandaments de la Jawa amb el seu company d'equip Saša Klimt, plantaren cara a l'expert duet francès Gustave Lefèvre-Georges Briand (Norton) sota una pluja persistent i acabaren guanyant la cursa gràcies a l'experiència de Hameršmíd, acostumat a conduir en condicions adverses.[2] L'any següent, 1956, les posicions s'invertiren i els francesos guanyaren per davant dels txecs.[1]
Hameršmíd va romandre fidel a Jawa durant tota la seva carrera esportiva. Va viatjar diverses vegades a l'Índia per a promocionar la marca, i també arreu d'Europa. Un cop retirat, ajudà el seu fill Oldřich durant la seva etapa d'activitat[2] (entre 1971 i 1977, Oldřich Hameršmíd fill aconseguí punts al Campionat del Món de motocròs amb la ČZ, essent la seva millor classificació la de 1973, en què quedà novè a la general del mundial de 500cc).[3][4]
Referències modifica
- ↑ 1,0 1,1 1,2 Wohlmuth, Jiří. «Oldřich Hameršmíd». A: Books.Google.com. Jawa kývacka (en txec), 26 setembre 2014, p. 104-106. ISBN 9788024787749.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 Wohlmuth, Jiří «To byli... Oldřich Hameršmíd» (PDF) (en txec). Veterán - ZPRAVODAJ SVAZU ZÁVODNÍKŮ VETERÁNŮ - AČR, Hivern 2014 - Núm. 106, 20-01-2014, pàg. 16-17 [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ 3,0 3,1 «Palmares du Mondial Mx 1» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 gener 2020].
- ↑ «Palmares du Mondial Mx 3» (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 gener 2020].