Oleguer Bellavista i Bou

capellà i activista català

Oleguer Bellavista i Bou (Sabadell, Vallès Occidental, 5 de març de 1928 - Centelles, Osona, 29 de novembre de 2005) fou un capellà i activista català especialitzat en moviments catòlics obrers.[1][2]

Infotaula de personaOleguer Bellavista i Bou
Biografia
Naixement5 març 1928 Modifica el valor a Wikidata
Sabadell (Vallès Occidental) Modifica el valor a Wikidata
Mort29 novembre 2005 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Centelles (Osona)
Activitat
Ocupaciócapellà, activista polític Modifica el valor a Wikidata

Biografia Modifica

Va exercir de capellà durant vint-i-vuit anys essent rector d'un barri obrer a la ciutat de Cornellà de Llobregat durant més de deu anys. Secularitzat posteriorment, va treballar a l'Arxiu Diocesà i va ser professor de religió a l'Institut Eugeni d'Ors de Badalona; consiliari durant més de vint anys dels moviments obrers ACO (Acció Catòlica Obrera) i JOC (Joventut Obrera Catòlica); secretari del Grup Cristià de Promoció i defensa dels drets humans (1970-1975); fundador i director durant catorze anys de la revista Correspondència (1963-1977); i secretari del Grup de No-Alineats, membres de l'Assemblea de Catalunya.[1]

Fundador i secretari de la Trobada Permanent d'Entitats d'Església (1975-1981), fundador i director de l'Arxiu Històric Municipal de Centelles (Osona) des de la seva fundació l'any 1988 fins al 1999.[1]

Publicacions Modifica

També és autor de diversos llibres:

  • Los sacerdotes solidarios (1971)
  • Evolució d'un barri obrer Almeda-Cornellà (1977)
  • Murmuris d'estels (1997)

A més ha escrit articles en diverses revistes i ha col·laborat en diverses publicacions de l'Arxiu Diocesà de Barcelona.

Fons personal Modifica

El seu fons personal es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. El fons conté la documentació generada i rebuda per Oleguer Bellavista, principalment fruit de la seva activitat relacionada amb els moviments catòlics obrers i amb l'Església. Del conjunt del fons destaca la col·lecció de publicacions sobre l'Església, sobre moviment obrer i drets humans, i especialment, la col·lecció de la revista Correspondència de la qual fou fundador i director. També cal remarcar la documentació que inclou sobre l'Assemblea de Catalunya i el Grup de No-Alineats, informes, fullets i altra material de treball. [1]

Referències Modifica

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Oleguer Bellavista». Arxiu Nacional de Catalunya. [Consulta: Juliol 2013].
  2. Ruiz Acevedo, Francisco. «Oleguer Bellavista Bou (1928-2005)». Memòria Antifranquista del Baix Llobregat. [Consulta: 11 agost 2017].

 Enllaços externs Modifica