Orella de gat

	En altres projectes de Wikimedia:
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Galeria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">
<img alt="Commons" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4a/Commons-logo.svg/17px-Commons-logo.svg.png" decoding="async" width="17" height="23" class="mw-file-element" data-file-width="1024" data-file-height="1376"> Commons	Commons (Categoria) <img alt="Modifica el valor a Wikidata" src="//upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/6/63/Arbcom_ru_editing.svg/10px-Arbcom_ru_editing.svg.png" decoding="async" width="10" height="10" class="mw-file-element" data-file-width="600" data-file-height="600">

Orella de gat
Helvella crispa
	;
Bolet
Taxonomia
Superregne	Eukaryota
Regne	Fungi
Classe	Pezizomycetes
Ordre	Pezizales
Família	Helvellaceae
Gènere	Helvella
Espècie	Helvella crispa ; (Scop.) Fr., 1822
Nomenclatura
Basiònim	Phallus crispus
Sinònims	Costapeda crispa (Scop.) Falck, 1923; Craterella crispa (Bull.) Pers., 1796; Helvella nigricans Schaeff., 1774; Helvella nigricans var. nigricans Schaeff., 1774; Merulius crispus (Bull.) J.F. Gmel., 1792; Merulius tubiformis var. crispus (Bull.) L. Marchand, 1828; Phallus costatus Batsch, 1783; Phallus crispus Scop., 1772;

L'orella de gat(Helvella crispa), també anomenada orella de llebre blanca, orella de rata blanca o orella de gat blanca, és un bolet comestible de l'ordre de les pezizals.

Descripció

Fa fins a 10 cm d'alçària
Barret prim i rebregat d'entre 2 i 8 cm, de color blanquinós i canyella quan envelleix. Presenta entre 2 i 3 lòbuls molt ondulats que recorda una sella de muntar damunt un peu buit i irregular amb solcs i arestes.
La carn és prima, blanca i trencadissa.^[2]

Hàbitat

Es pot trobar des de la primavera fins a principis de l'hivern i des de la terra baixa fins a la muntanya en boscos humits de pinars i alzinars, sobretot en els marges i clarianes de boscos.^[3]

Distribució geogràfica

Es troba a la Xina, el Japó, Europa i l'est de Nord-amèrica (és reemplaçat per Helvella lacunosa a la part occidental).^[4]^[5]^[6]

Gastronomia

Tot i que es tracta d'un bolet molt usat en la cuina catalana s'hi ha d'anar alerta, ja que només es pot menjar després d'una llarga cocció car, en cru, no és comestible i causa trastorns gastrointestinals. De fet, és millor llençar l'aigua de la primera ebullició, ja que conté hemolisines que destrueixen els glòbuls vermells -el mateix s'esdevé amb l'orella de llebre negra (Helvella lacunosa)-.^[7]^[8]

Hom diu que abans, durant l'hivern, gairebé mai no faltaven a les sopes una grapada d'orelles de llebre.

Possibles confusions amb altres espècies

Hi ha d'altres helvel·les de semblant fesomia i similar comestibilitat, com ara la moraga (Helvella monachella), l'orella de gat negra (Helvella lacunosa) i la moraga elàstica (Helvella elastica).

Referències

↑ Catalogue of Life (anglès)
↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 125.
↑ Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia.
↑ Zhuang WY., 2004. "Preliminary survey of the Helvellaceae from Xinjiang, China". Mycotaxon 90 (1): 35–42.
↑ Nagao H., 2002. "Fungal flora in Chiba Pref., central Japan (III) Ascomycetes: Plectomycetes and Discomycetes" (en japonès). Journal of the Natural History Museum and Institute Chiba 5: 111–32.
↑ Arora, David (1986). Mushrooms demystified: a comprehensive guide to the fleshy fungi (2a edició). Berkeley: Ten Speed Press. p. 816. ISBN 0-89815-169-4
↑ Ammirati, Joseph F.; James A Traquair i Paul A Horgen, 1985. Poisonous mushrooms of the northern United States and Canada. Minneapolis: University of Minnesota Press. p. 259. ISBN 0-8166-1407-5
↑ Phillips R., 2006. Mushrooms. Londres: Pan Macmillan Ltd. p. 360. ISBN 0-330-44237-6

Bibliografia

Dr. Ewaldt Gerhardt: Guide Vigot des champignons (Vigot, 1999) - ISBN 2-7114-1413-2.
Henri Romagnesi: Petit atlas des champignons (Bordas, 1970) - ISBN 2-04-007940-8.

Enllaços externs

Institut d'Estudis Ilerdencs - Secció Micologia Arxivat 2007-09-28 a Wayback Machine. (català)
isona.org Arxivat 2007-09-29 a Wayback Machine. (català)
menorcaweb.net Arxivat 2007-03-13 a Wayback Machine. (català)
CalPhotos (anglès)

[1] Catalogue of Life (anglès)

[2] Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia. Televisió de Catalunya, SA i Edicions La Magrana, SA. Barcelona, setembre del 2005.ISBN 84-7871-405-7. Pàg. 125.

[3] Gràcia, Enric: Caçadors de bolets. La guia.

[4] Zhuang WY., 2004. "Preliminary survey of the Helvellaceae from Xinjiang, China". Mycotaxon 90 (1): 35–42.

[5] Nagao H., 2002. "Fungal flora in Chiba Pref., central Japan (III) Ascomycetes: Plectomycetes and Discomycetes" (en japonès). Journal of the Natural History Museum and Institute Chiba 5: 111–32.

[6] Arora, David (1986). Mushrooms demystified: a comprehensive guide to the fleshy fungi (2a edició). Berkeley: Ten Speed Press. p. 816. ISBN 0-89815-169-4

[7] Ammirati, Joseph F.; James A Traquair i Paul A Horgen, 1985. Poisonous mushrooms of the northern United States and Canada. Minneapolis: University of Minnesota Press. p. 259. ISBN 0-8166-1407-5

[8] Phillips R., 2006. Mushrooms. Londres: Pan Macmillan Ltd. p. 360. ISBN 0-330-44237-6

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

En altres projectes de Wikimedia:
Commons	Commons (Galeria)
Commons	Commons (Categoria)