Uri Giné
Oriol Giné de Lera, més conegut com a Uri Giné (Tarragona, 24 d'agost de 1986), es un músic, cantant i compositor català. És conegut per ser el líder, vocalista i compositor de la banda de rock alternatiu Bongo Botrako des de la seva formació el 2007 fins al seu anunci de parada indefinida el 2015.
 Uri Giné el 2015  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Oriol Giné de Lera 24 agost 1986 (37 anys)Tarragona |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Pompeu Fabra |
| Activitat | |
| Ocupació | Músic, cantant i compositor |
| Activitat | 2003–present |
| Membre de | |
| Gènere | Rock alternatiu,[1] reggae,[2] ska,[3] punk rock[4] |
| Instrument | Veu, guitarra |
| Segell discogràfic | Kasba Music |
| Artistes relacionats | Bongo Botrako, Extracto de Lúpulo |
   | |
Infància
modificaUri Giné, el segon de tres germans, va néixer a Tarragona de mare manxega i pare català. La seva mare, Maria José de Lera, és infermera, i el seu pare, Josep Giné, és informàtic. La seva germana petita, Alba, va morir als deu mesos de vida per una malfunció cardíaca, quan Uri tenia 3 anys. Algunes de les seves cançons parlen de la pèrdua de la seva germana.[5]
Uri va créixer escoltant la seva germana gran, Celia, practicar el piano diàriament durant hores, però malgrat que ella i els seus pares van intentar animar-lo a tocar algun instrument des de petit, ell s'hi va mostrar reticent durant anys. Als 13 anys, Celia li va donar un cassette de la banda de punk rock d'un amic i a Uri li va fascinar tant que es va comprar una guitarra elèctrica i va començar a aprendre a tocar-la i a cantar. Va aprendre de forma autodidacta imitant bandes de rock, grunge i punk rock com Nirvana, The Offspring, Red Hot Chili Peppers i Extremoduro.[5]
Uri va estudiar la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, però quan ja portava quatre anys fent classes, va deixar els estudis per centrar-se completament en la seva carrera musical.[5]
Carrera musical
modificaExtracto de Lúpulo (2003–2009)
modificaUri Giné es va unir a la banda de punk rock Extracto de Lúpulo el 2003 mentre anava a l'institut. Va escriure les seves primeres cançons per a aquesta banda però aviat es va adonar que algunes de les cançons que escrivia no encaixaven en el gènere musical, així que les va anar guardant a banda. A finals de 2007, Uri va decidir crear la seva pròpia banda amb totes aquelles cançons i la va anomenar Bongo Botrako.[5] El 2008 Uri va enregistrar el primer àlbum d'Extracto de Lúpulo, El agua pa los peces, que es publicaria l'any següent.[4] Tanmateix, al cap de gairebé dos anys gestionant ambdues bandes a la vegada, Bongo Botrako havia aconseguit molt més èxit que Extracto de Lúpulo i molts concerts començaven a coincidir, així que el 2009 Uri va deixar Extracto de Lúpulo per centrar-se exclusivament en Bongo Botrako.[5]
Bongo Botrako (2007–2015)
modificaL'octubre de 2007, Uri va enregistrar una maqueta de deu temes anomenada «Bongo Botrako» en el seu petit estudi casolà. Va programar la bateria i va tocar ell mateix la resta d'instruments. Després de fer circular la maqueta, Uri ràpidament va reclutar vuit músics més i van començar a tocar en directe el març de 2008.[6]
Uri va escriure la cançó «Todos los días sale el sol» (també coneguda com a «Chipirón»)[7] el 2010 com a part del primer àlbum de Bongo Botrako, Todos los días sale el sol, que va ser publicat el 27 de setembre de 2010.[8] La cançó va assolir una enorme popularitat a l'estat espanyol després que els jugadors de la Selecció Espanyola de Bàsquet, incloent Pau Gasol, Marc Gasol i Ricky Rubio, prenguessin la costum de cantar-la abans de cada partit a l'Eurobasket 2011, que finalment van guanyar.[9][10] El setembre de 2011, «Todos los días sale el sol» va assolir el lloc número #12 a la llista espanyola de cançons més venudes[11] i el lloc número #2 a la llista espanyola de cançons més venudes a iTunes.[12] La cançó acumula més de 31 milions de reproduccions a YouTube[13] i més de 31 milions de reproduccions a Spotify, fet que la converteix de lluny en la cançó més popular d'Uri Giné.[14]
El segon àlbum d'estudi de la banda, Revoltosa, va ser publicat el 12 de novembre de 2012.[8] Uri i els seus companys es van embarcar en una gira extensa que els va dur a onze països europeus, assolint especial èxit als Països Baixos, on van tocar en grans festivals com Lowlands 2014, Parkpop 2015 i Zwarte Cross 2015.[15][16]
El primer i únic àlbum en directe de la banda, Punk Parranda, va ser publicat el 3 de novembre de 2014.[8] El van enregistrar tocant per a un públic de més de 60.000 persones al festival Viña Rock 2014 a Villarrobledo.[17][18]
El 13 d'octubre de 2015, Bongo Botrako va anunciar una parada indefinida i una gira de comiat de sis dates.[19] Uri va explicar que se sentia esgotat després de vuit anys de gires sense interrupció i que la banda havia perdut la il·lusió. Tanmateix, va assegurar que continuaria escrivint cançons i va deixar la porta oberta a crear un nou projecte musical en el futur.[20] Bongo Botrako va fer el seu concert número 500 y últim a la ciutat natal d'Uri, Tarragona, el 26 de desembre de 2015.[21]
Vida personal
modificaUri Giné ha recolzat activament els moviments de defensa dels drets humans durant la seva carrera com a músic.[22] El 2012 i 2013, va actuar en dos concerts benèfics d'Amnistia Internacional a Barcelona.[23][24] També va incloure una cita d'Amnistia Internacional al videoclip de la cançó «Revoltosa» de Bongo Botrako el 2012.[25][26]
El maig de 2016, Uri va fer un entrenament AFF en caiguda lliure per convertir-se en un paracaigudista i així poder llençar-se sol.[27] Quan no està de gira o component, algunes de les seves aficions més destacades són viatjar, la fotografia i el paracaigudisme.[28]
Discografia
modificaExtracto de Lúpulo
modifica- El agua pa los peces (2009) – guitarra, veu[29]
Bongo Botrako
modifica- Todos los días sale el sol (2010) – veu[30]
- Revoltosa (2012) – veu[31]
- Punk Parranda (2014) – veu, guitarra[32][33]
Referències
modifica- ↑ «Bongo Botrako - Punk Parranda Live 2014» (en castellà). Discogs. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ Cerezuela, Jara. «Bongo Botrako lanza un videoclip con antidisturbios que bailan y provocan a manifestantes» (en castellà). El Periódico, 15-11-2012. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «È l'ora dell'Albizzate Valley Festival» (en italià). La Provincia di Varese, 18-06-2015. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ 4,0 4,1 Martínez, Javier. «El agua pa los peces» (en castellà). Rock Sesión, 08-04-2016. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Entrevista a Uri Giné». Més Música, 16-01-2017. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Bongo Botrako: Sobre mi» (en castellà). Google+. [Consulta: 17 gener 2017].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Bongo Botrako, los del "chipirón"» (en castellà). Radio Euskadi, 11-05-2012. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ 8,0 8,1 8,2 «Discografía» (en castellà). Bongo Botrako. Arxivat de l'original el 18 de gener 2017. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ Mena, Fran. «¡Todos los días sale el sol, Felipón! Cómo se gestó la canción del Eurobasket» (en castellà). RTVE, 23-09-2011. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Eurobasket: Los doce campeones, uno a uno» (en castellà). Federació Espanyola de Bàsquet, 18-09-2011. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Top 50 Canciones España - Semana 38, 2011» (en castellà). Promusicae. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Spanish Songs Top 10 - September 20, 2011» (en anglès). iTunes Charts. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Todos los días sale el sol (Videoclip oficial)». YouTube, 23-06-2011. [Consulta: 21 agost 2022].
«Todos los días sale el sol». YouTube, 02-08-2010. [Consulta: 21 agost 2022].
«Todos los días sale el sol». YouTube, 08-07-2012. [Consulta: 21 agost 2022].
«Todos los días sale el sol». YouTube, 15-10-2010. [Consulta: 21 agost 2022]. - ↑ «Bongo Botrako» (en castellà). Spotify. [Consulta: 21 agost 2022].
- ↑ «Conciertos anteriores». Bongo Botrako. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Uri Giné: En este país no interesa que la gente tenga cultura» (en castellà). Diari de Tarragona, 23-08-2015. Arxivat de l'original el 18 de gener 2017. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ Quílez, Rafa. «Bongo Botrako publica mañana un directo "fresco y espontáneo" del Viña Rock» (en castellà). La Vanguardia, 02-11-2014. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ Castelló, Antonio. «Crónica Viña Rock 2014» (en castellà). Un Festival por Dentro, 13-05-2014. Arxivat de l'original el 18 de gener 2017. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Hasta la vista». Bongo Botrako, 13-10-2015. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Hora Camp de Tarragona» (minut 21:22). Cadena SER, 21-10-2015. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Bongo Botrako s'acomiada amb un últim concert a Tarragona». TAC 12, 28-12-2015. Arxivat de l'original el 18 de gener 2017. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Bongo Botrako encara la recta final de su gira» (en castellà). Diari de Tarragona, 16-10-2013. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Dia dels drets humans». Amnistia Internacional, 10-12-2012. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Ho diem amb música: No a la pena de mort!». Xarxanet. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Revoltosa (Videoclip oficial)». YouTube, 28-11-2012. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Taller sobre voluntariado» (en castellà). Amnistia Internacional, 03-03-2013. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Título AFF en caída libre conseguido» (en castellà). Twitter, 21-05-2016. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ «Uri Giné» (en castellà). Twitter. [Consulta: 17 gener 2017].
- ↑ Extracto de Lúpulo. El agua pa los peces (Crèdits CD). Santo Grial Records, 2009. DL B-51470-2008.
- ↑ Bongo Botrako. Todos los días sale el sol (Crèdits CD). Kasba Music, 2010. DL B-29603-2010.
- ↑ Bongo Botrako. Revoltosa (Crèdits CD). Kasba Music, 2012. DL B-28505-2012.
- ↑ Bongo Botrako. Punk Parranda (Crèdits CD). Kasba Music, 2014. DL B-21219-2014.
- ↑ «Punk parranda (Live)». YouTube, 22-10-2014. [Consulta: 17 gener 2017].