Ormazd II

Ormazd II fou un rei (xa) de l'Imperi Sassànida. Va governar del 303 al 309. Era fill de Narsès de Pèrsia i portava el títol de Rei de l'Iran i del No Iran (Eran i Aneran).

Infotaula de personaOrmazd II
Coin of the Sasanian king Hormizd II (1, cropped).jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle III Modifica el valor a Wikidata
Mort309 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Lloc d'enterramentNaqsh-e Rostam Modifica el valor a Wikidata
Rei de l'Imperi Sassànida
302 – 309
← Narsès de PèrsiaAdarnases → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióZoroastrisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióMonarca Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaHouse of Sasan (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FillsSapor II
Horzosdokt
Adarnases
Ardaixir II
Ormisdes Modifica el valor a Wikidata
PareNarsès de Pèrsia Modifica el valor a Wikidata

Durant el seu regnat, el Regne d'Armènia va declarar el cristianisme la seva religió oficial, per tant deixant enrere així el seu antic llegat zoroastrià que compartia amb l'Iran sassànid.

EtimologiaModifica

El nom Ōhrmazd (també pronunciat Hormizd o Hormozd) és la versió en persa mitjà del nom de la deïtat suprema del zoroastrisme, designat en avèstic com Ahura Mazda.[1] L'equivalent en persa antic és Auramazdā, mentre que la transliteració en grec és Hormisdas.[1][2]

BiografiaModifica

 
Relleu d'Ormazd II com a príncep.

El seu regnat és molt poc conegut; tingué fama de savi, suau i benvolent; segons Abu Rayhan Biruni va reprendre la persecució dels maniqueus. Va enviar tropes per a exigir el tribut als ghassànides, que es van aliar a Roma. El rei ghassànida va morir abans de l'arribada de l'ajut romà, però els seus homes van sorprendre a Ormazd quan estava de cacera al desert i el van ferir mortalment, i es van acostar fins a Ctesifont en una expedició de saqueig. Es sospita que foren els magnats els que el van matar perquè volien eliminar els seus fills de la successió. A la seva mort es va produir una breu guerra civil.

Una crònica del segle xi diu que va fer la guerra contra els romans com a revenja per la derrota del seu pare; la crònica d'Arbela diu que va reunir un exèrcit amb el que va entrar a territori romà i va saquejar diverses ciutats, però aquestes circumstàncies no tenen corroboració.

Va deixar vuit fills, dels quals el més destacat fou Sapor II va regnar del 309 al 379. Va donar la seva filla Horzosdokt en matrimoni a un príncep Mamikonian anomenat Vahan.[3] Per tant, fou possiblement la muller del príncep armeni Vahan Mamikonian. El fill gran Adarnases, que es va proclamar rei, fou mort ràpidament per els magnats.

DescendènciaModifica

Ormazd II va ser un dels reis sassànid amb més fills. Els va tenir amb la seva dona jueva Ifra-Hormizd, i amb diverses altres esposes i concubines:

ReferènciesModifica

  1. 1,0 1,1 Shayegan, 2004, p. 462-464.
  2. Vevaina i Canepa, 2018, p. 1110.
  3. Daryaee, 2014, p. 15.
  4. Tafazzoli, 1983, p. 477.
  5. Daryaee, 2009.
  6. 6,0 6,1 Brunner, 2014, p. 478.
  7. Wiesehöfer, 2001, p. 223.
  8. Shahbazi, 2004, p. 461-462.
  9. 9,0 9,1 Shahbazi, 2004, p. 464-465.
  10. Rapp, 2014, p. 246.

BibliografiaModifica


Precedit per:
Narsès de Pèrsia
Shahansha (rei de reis) de l'Imperi Sassànida
303309
Succeït per:
Adarnases
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ormazd II