Otó I de Suàbia
Otó I de Suàbia[1] (954 - † 31 d'octubre del 982 a Lucca) fou duc de Suàbia i duc de Baviera.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 954  | ||
| Mort | 31 octubre 982 (27/28 anys) Lucca (Itàlia) | ||
| Causa de mort | mort en combat | ||
| Sepultura | Aschaffenburg | ||
| Duc de Suàvia | |||
| 973 (Gregorià) – 982 (Gregorià) ← Burcard III de Suàbia | |||
| Duc de Baviera | |||
| | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | sobirà | ||
| Altres | |||
| Títol | Duc | ||
| Família | Dinastia otoniana | ||
| Pares | Liudolf de Suàbia i Ida von Schwaben | ||
| Germans | Matilda II d'Essen | ||
Fill de Ludolf i d'Ida, era el net de l'emperador Otó I i d'Edith de Wessex. La seva germana Matilde va ser abadessa d'Essen.
Biografia
modificaDuc de Suàbia de 973 a 982, fou nomenat duc de Baviera el 976, després que Enric II de Baviera fos desposseït del ducat en resposta a la seva rebel·lió contra l'emperador Otó II. Confident proper del seu oncle l'emperador, fou el seu aliat el 977-978, contra una conspiració (dita "la guerra dels Tres Enrics") portada per Enric II de Baviera, Enric I de Francònia i Enric, bisbe d'Augsburg. Va acompanyar també a Otó II el 982 en el moment de la campanya d'Itàlia contra l'emirat de Sicília. Va sobreviure a la la batalla de Capo Colonna prop de Crotona el 13 de juliol del 982, així com una emboscada preparada pels àrabs. Decidit a fer una nova campanya després del seu reton al ducat, va morir en ruta el 31 d'octubre de 982 a Lucca. Fou enterrat a Aschaffenburg.
La seva germana Matilde va posseir una preciosa creu, el Crucifix de Matilde, adornada de pedres precioses, que és, actualment, guardada a la catedral d'Essen en la seva memòria. El germà i la germana són representats en aquesta creu.
Referències
modifica
 Cronològia del ducat de Suàbia : Els sobirans de 909 a 1268
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||