Otó I de Suàbia
Otó I de Suàbia[1] (954 - † 31 d'octubre del 982 a Lucca) fou duc de Suàbia i duc de Baviera.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 954 ![]() |
Mort | 31 octubre 982 ![]() Lucca (Itàlia) ![]() |
Causa de mort | mort en combat ![]() |
Sepultura | Aschaffenburg ![]() |
Duc de Suàvia | |
973 (Gregorià) – 982 (Gregorià) ← Burcard III de Suàbia | |
Duc de Baviera | |
![]() | |
Activitat | |
Ocupació | sobirà ![]() |
Altres | |
Títol | Duc ![]() |
Família | Dinastia otoniana ![]() |
Pares | Liudolf de Suàbia ![]() ![]() |
Germans | Matilda II d'Essen ![]() |
Fill de Ludolf i d'Ida, era el net de l'emperador Otó I i d'Edith de Wessex. La seva germana Matilde va ser abadessa d'Essen.
Biografia
modificaDuc de Suàbia de 973 a 982, fou nomenat duc de Baviera el 976, després que Enric II de Baviera fos desposseït del ducat en resposta a la seva rebel·lió contra l'emperador Otó II. Confident proper del seu oncle l'emperador, fou el seu aliat el 977-978, contra una conspiració (dita "la Guerra dels Tres Enrics[2]") encapçalada per Enric II de Baviera, Enric I de Caríntia i Enric I d'Augsburg. Va acompanyar també a Otó II el 982 en el moment de la campanya d'Itàlia contra l'emirat de Sicília. Va sobreviure a la la batalla de Capo Colonna prop de Crotona el 13 de juliol del 982, així com una emboscada preparada pels àrabs. Decidit a fer una nova campanya després del seu reton al ducat, va morir en ruta el 31 d'octubre de 982 a Lucca. Fou enterrat a Aschaffenburg.
La seva germana Matilde va posseir una preciosa creu, el Crucifix de Matilde, adornada de pedres precioses, que és, actualment, guardada a la catedral d'Essen en la seva memòria. El germà i la germana són representats en aquesta creu.
Referències
modifica- ↑ Genealogia d'Otó a Medieval Lands
- ↑ Kohn, George Childs. Routledge. Dictionary of Wars. Revised Edition (en anglès), 2013, p. 390. ISBN 9781135954949.
Cronològia del ducat de Suàbia : Els sobirans de 909 a 1268
|