Otto Blumenthal

matemàtic alemany


Otto Blumenthal (alemany: Ludwig Otto Blumenthal) (Frankfurt del Main, 20 de juliol de 1876 - Theresienstadt, 13 de novembre de 1944) va ser un matemàtic alemany.

Plantilla:Infotaula personaLudwig Otto Blumenthal

Placa commemorativa del professor Blumenthal a la Universitat d'Aix-la-Chapelle
Biografia
Naixement20 juliol 1876 Modifica el valor a Wikidata
Frankfurt del Main (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 novembre 1944 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
Theresienstadt (Txèquia) Modifica el valor a Wikidata
Grup ètnicJueus Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Tesi acadèmicaÜber die Entwicklung einer willkürlichen Funktion nach den Nennern des Kettenbruches für ∫ 0 − ∞ ( z − ξ ) − 1 φ ( ξ ) d ξ Modifica el valor a Wikidata (1898 Modifica el valor a Wikidata)
Director de tesiDavid Hilbert Modifica el valor a Wikidata
Es coneix perGrup modular de Hilbert-Blumenthal
Activitat
Camp de treballMatemàtiques i aerodinàmica Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Aquisgrà
Marburg Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómatemàtic, professor d'universitat Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Tècnica de Renània-Westfàlia a Aquisgrà
Universitat de Marburg
Universitat de Göttingen Modifica el valor a Wikidata
Membre de
ProfessorsDavid Hilbert Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Estudiant doctoralKarl Gehlen, Bruno Eck (en) Tradueix, Ernst Münter (en) Tradueix, Erich Breuer (en) Tradueix, Fritz Wingerter (en) Tradueix, Jakob Dondorff (en) Tradueix, Wilhelm Meyer (en) Tradueix, Kurt Bennedik (en) Tradueix, Peter Voissel (en) Tradueix i Bernhard Schumacher (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
18 gener 1944-20 gener 1944Transport XXIV/2 from Westerbork to Theresienstadt on 18/01/1944 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Va néixer a Frankfurt del Main en una família jueva acomodada: el seu pare, Ernst Blumenthal, era metge i la seva mare, Eugenie Posen, estava relacionada amb uns rics industrials de Offenbach am Main. Va estudiar al Gymmnasium Goethe de Frankfurt i es va convertir al protestantisme quan tenia 18 anys.

Va ingressar a la Universitat de Göttingen el 1894 amb la intenció d'estudiar medicina, seguint els passos paterns; però després d'un semestre es va canviar a les ciències i les matemàtiques. Després d'un semestre a la Universitat de Múnic, va retornar a Göttingen on va assistir a les classes d'Arnold Sommerfeld, de David Hilbert i de Felix Klein, essent molt influenciat pel primer, tot i que la seva tesi doctoral la va dirigir Hilbert.[1] El 1898 va obtenir el doctorat amb una tesi sobre les fraccions contínues de Stieltjes.

Després d'uns mesos a Paris, on va estudiar amb Émile Borel i Camille Jordan, va retornar a Göttingen, on va obtenir la seva habilitació de professor el 1901. Com que Arnold Sommerfeld havia anat a l'Escola Tècnica Superior de Aachen, no va trigar gaire a recomanar-lo com a professor de matemàtiques, així és que el 1905, Blumenthal va deixar definitivament Göttingen per a ocupar el seu nou destí a Aachen (Aquisgrà), on va romandre fins a l'arribada dels nazis al poder el 1933.

Durant la seva estada a Aachen, a més del seu treball investigador i docent, va ocupar càrrecs acadèmics importants, entre ells el de degà entre 1927 i 1928. La Gran Guerra va ser una ocasió per a desenvolupar els treballs sobre aerodinàmica, pels quals va ser força coneguda la Universitat. Després de la Guerra, Blumenthal es va involucrar en associacions internacionals per al foments de la cooperació i els drets humans, cosa que tampoc va agradar a les noves autoritats nazis. Malgrat la persecució dels nazis, va poder mantenir el seu lloc d'editor principal de la prestigiosa revista Mathematische Annalen fins al 1938.

A partir de juliol de 1939, va obtenir un permís per a donar classes particulars als alumnes de ciències de la Universitat de Delft (Països Baixos), país al que es va traslladar. Però només un alumne va voler assistir a les classes i Blumenthal va haver de viure de la caritat. La invasió nazi d'Holanda, va tornar a posar-lo en la mateixa situació anterior i, malgrat els seus esforços per a emigrar fora de la influència nazi,[2] va ser finalment deportat al Camp de concentració de Theresienstadt on va morir deu mesos després d'arribar-hi de pneumònia, disenteria i tuberculosi, després d'haver descobert que la seva germana havia mort al mateix camp sis mesos abans de la seva arribada.

Referències

modifica
  1. Reid, Constance. Hilbert. Springer Verlag. Berlin, 1996 ISBN 0-387-94674-8. L'autora el descriu en aquesta època com un jove sociable, educat i divertit que parla i escriu bon nombre de idiomes i que està tan interessat en la literatura, la història i la teologia com en la ciència i les matemàtiques
  2. Siegmund-Schultze, Reinhard. Mathematicians fleeing from Nazi Germany. Princeton University Pess, 2009. Pàgina 95. En una carta de 1933 a von Karman deia: Tard o d'hora necessitaré donar classes. El més viu estímul per a la investigació el rebo de l'ensenyament. Per això cal que me'n vagi del país. Tampoc penso en una plaça permanent i definitiva: això seria un somni.

Enllaços externs

modifica