Oca (planta)
L'Oca, Oxalis tuberosa, és una espècie de planta herbàcia i perenne que passa l’hivern en forma de tubercles de tija subterranis. Aquests tubercles reben el nom d’oca, de les paraules del quítxua okka, oqa, i uqa;[1] En anglès també se'n diu New Zealand yam ("nyma de Nova Zelanda"). Aquesta planta es cultiva als Andes centrals i del sud aprofitant els seus tubercles comestibles. No es coneix aquesta planta en estat silvestre .[2] L'oca va ser introduïda a Europa el 1830 com a competidora de la patata i a Nova Zelanda el 1860, on ha esdevingut un cultiu popular i en diuen simplement “yam”.[3]
Oxalis tuberosa  | |
|---|---|
 | |
| Dades | |
| Font de | New Zealand yam (en)  |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Oxalidales |
| Família | Oxalidaceae |
| Gènere | Oxalis |
| Espècie | Oxalis tuberosa Molina |
Significat cultural modifica
El cultiven principalment els pobles quítxua i aimarà com un dels seus conreus principals.[4] Als Andes centrals és el segon cultiu d’arrel en importància després del de la patata.[3] L'oca serveix per formar part de la rotació de conreus local i té un alt valor nutritiu.
Descripció modifica
Els seus tubercles fan de 25 a 155 mm de llargada i 25 mm d’amplada;[5] el color de la pell i de la polpa pot variar del blanc al porpra passant pel groc, taronja, rosa.
Comestibilitat modifica
| fresh | dried | |
| Energia (J) | 255 | 1360 |
| Aigua (g) | 84.1 | 15.3 |
| Proteïna (g) | 1.0 | 4.3 |
| Carbohidrats (g) | 13.3 | 75.4 |
| cendres (g) | 1.0 | 3.9 |
| Calci (mg) | 2 | 52 |
| Fòsfor (mg) | 36 | 171 |
| Ferro (mg) | 1.6 | 9.9 |
| Retinol (µg) | 1 | 0 |
| Riboflavina (mg) | 0.13 | 0.08 |
| Niacina (mg) | 0.43 | 0.85 |
| Vitamina C (mg) | 38.4 | 2.4 |
També les fulles i els brots joves de l’oca es poden menjar. Es pot menjar crua o cuita.
Ús modifica
L'oca té força oxalats en la seva pell,[6] hi ha cultivars d’oca, que en quítxua s’anomenen khaya, que contenen alts nivells d'àcid oxàlic.
Referències modifica
- ↑ Malice, M. (2009). Genetic diversity and structure of three Andean tubers. Oxalis tuberosas Molina, Ullucus tuberosus Caldas and Tropaeolum tuberosum Ruiz & Pav. (pp. 1–197). Gembloux Agricultural University.
- ↑ Bradbury, E. J., & Emshwiller, E. (2011). The Role of Organic Acids in the Domestication of Oxalis tuberosa: A New Model for Studying Domestication Resulting in Opposing Crop Phenotypes 1. Econ Bot, 1–9.
- ↑ 3,0 3,1 National Research Council. (1989). Lost Crops of the Incas: Little-Known Plants of the Andes with Promise for Worldwide Cultivation. National Academy Press, Washington, D.C.
- ↑ "Oca, Ulluco, and Mashua": http://www.cipotato.org/roots-and-tubers/oca-ulluco-mashua
- ↑ Martin, R.J., Savage, G.P., Deo, B., Halloy, S.R.P. and Fletcher, P.J. 2005. Development of new oca lines in New Zealand. Acta Hort. (ISHS) 670:87-92. http://www.actahort.org/books/670/670_9.htm
- ↑ Albihn, P. B. E.; and Savage, G. P. (2001). "The effect of cooking on the location and concentration of oxalate in three cultivars of New Zealand-grown oca (Oxalis tuberosa Mol)". J. of the Science of Food and Agr. 81: 1027-1033.
Bibliografia modifica
- Davidson, Alan. Oxford Companion to Food (1999). "Oca", p. 547 ISBN 0-19-211579-0
Enllaços externs modifica
- Oca in Lost Crops of the Incas
- NewCROP page on oca
- Andean root and tuber crops at International Potato Center
- Oca, ulluco, and mashua at the International Potato Center
- Oxalis tuberosa at Plants for a Future
- Oca in the Vegetable Garden Arxivat 2013-03-21 a Wayback Machine.
- Ian Pearson's blog on growing oca in the UK